Objectiu ull de peix

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ull de peix Nikkor 16mm f/2.8 AF de Nikon.
Imatge realitzada amb un objectiu d'ull de peix (esquerra) i corregida (dreta).

Es denominen objectiu ull de peix a aquells objectius els quals tenen un angle de visió extremadament gran, de 180º o més. L'objectiu ull de peix és una forma especial d'objectiu gran angular, la distorsió que s'aconsegueix s'assembla a una imatge reflectida en una esfera. El terme va ser originat per Robert W. Wood, l'any 1906, fent referència a la manera en la que els peixos veurien el món degut a l'efecte de refracció, governada per la llei de Snell. Inicialment van ser desenvolupats per ser usats en meteorologia[1] per estudiar la formació de núvols, convertint-se ràpidament en objectius populars per a fotografia general per la seva aparença distorsionada i única de la imatge. Normalment, l'element frontal d'aquests objectius és molt gran, i adopta forma semiesfèrica; aquesta condició fa impossible l'ús de filtres òptics a la part davantera, per la qual cosa alguns fabricants opten per ubicar un anell de filtres darrere de la muntura, de mida reduïda.

Història[modifica]

Mentre estudiava la refracció de la llum en penetrar un cos d'aigua immòbil, R.W. Wood va construir una càmera amb l'objectiu de descobrir com els peixos veien el món exterior dins d'un tanc d'aigua, utilitzant una placa fotogràfica, una lent d'enfocament curt amb un diafragma molt petit i una superficie de vidre per evitar el moviment de l'aigua.[2] Després d'aquesta primera càmera, Wood en va construir dos més: una versió "horitzontal" en la que la lent d'enfocament va ser substituïda per un forat en el tanc en si i una tercera que va construir utilitzant una xapa de llautó, cosa que en facilitava el transport i evitava filtracions.

Tanmateix, no va ser fins W. N. Bond, l'any 1922, que no es va crear una càmera d'ull de peix sense necessitat d'aigua. En el seu cas, va utilitzar un hemisferi de vidre just darrere de l'obertura de l'obturador, la qual cosa va permetre que aquest pogués ser més gran i que, per tant, no calgués un temps d'exposició tan elevat. Dos anys més tard, Robin Hill i R. & J. Beck van crear un nou sistema, que recorda a un teleobjectiu invertit amb l'objectiu de fotografiar el cel, actualment considerat com a primer objectiu d'ull de peix.[3]

Característiques principals[modifica]

La distància focal d'aquests objectius sol ser molt curta (entre 4,5 i 17 mm).

Es diferencien dos tipus d'objectius:

  • Els que abasten tota la superfície d'exposició (pel·lícula o sensor) formant per tant imatges rectangulars,
  • Els que formen una imatge circular.

En format 35 mm els més usuals són:

  • 15-17 mm - imatge rectangular.
  • 7,5-8 mm - imatge circular.
  • Exot és un objectiu Nikon (Nikkor) de 6 mm de profunditat de camp i 220º de visió. Formen una imatge circular en què fins i tot s'arriba a part de darrere.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Hill, R. 1924. A lens for whole sky Photographs. Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society 50:227-235.
  2. Wood, R. W. «XXIII. Fish-eye views, and vision under water». The London, Edinburgh, and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science, 12, 68, 01-08-1906, pàg. 159–162. DOI: 10.1080/14786440609463529. ISSN: 1941-5982.
  3. MacGuffie, K. Verfasser. Almost a century of imaging clouds over the whole-sky dome., 1989. 
  4. Fisheye-Nikkor 6mm f/2.8s

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Objectiu ull de peix