Oblea

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Oblia (galeta))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Reconstrucció gràfica d'un oblia segons el motlle de ferro de la imatge de més avall

Una oblia és un pastís que data de l'Edat Mitjana, de forma prima i rodona, composta de farina i aigua, llet o vi blanc[1] amb ous, sucre i de vegades, mel.

Es cuina entre dues planxes (motlles d'oblia), com les gofres, o de vegades s'aplana dins un rodet buit. A Alemanya, és una galeta prima amb una base de pa àzim amb sucre. A Suïssa, les oblies es diuen bricelets. A Algèria, a la dècada de 1950 (abans de la independència), els venedors ambulants oferien oblies de París.

Hi ha una àmplia gamma motlles de ferro per oblies a la Biblioteca del Museu de la Gastronomia Hermalle-sous-Huy

Deriva dels mots del francès antic oblaye, obleie, oblia (segle xii), provindria del baix llatí eclesiàstic: 'oblata' (hòstia) ⇒ "ofrena, pa ofert a l'Eucaristia", nom femení substantivat d'"oblatus" ⇒ "ofert" especialment "ofert a Déu, sacrificat" (vegeu Oblats), utilitzat com un participi passat d'"offere" (de 'ob ferre' "portar davant")"[2]

D'acord amb altres lexicògrafs més antics,[3] el terme oblia podria tenir l'origen en la paraula grega 'obélias' (d'on prové el terme utilitzat per Rabelais,[4]) que es referia a un pa, allargat i estret, cuinat a una graella[5] o entre dues planxes i es venia com un òbol[3] per a servir-lo a la fi del menjar i sucat amb vi.[6]

El significat primitiu de la paraula va ser el de pa sense llevat emprat en la consagració de la missa el segon significat, la galeta preparada a l'origen com una hòstia.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Liebault, La casa rústica de 1582, esmentada en el llibre d Raymond Lecoq Les Objets de la vie domestique. Ustensiles en fer de la cuisine et du foyer des origines au XIX siècle, Berger-Levrault, 1979, 318 pàg., pàg. 180
  2. Diccionari Històric de la llengua francesa - Robert. de Alain Rei
  3. 3,0 3,1 Pierre Vinçard, Les ouvriers de Paris. Alimentation, Gosselin, Paris, 1863, 360 p., p. 71 à 102.
  4. Pierre Larousse, Grand Dictionnaire universel du XIXe siècle, 1874. Entrée oublie en ligne
  5. Cercle archéologique Mich Hommel - Useldange Article sobre el pa en línia
  6. Jean Baptiste Bonaventure de Roquefort, Dictionnaire étymologique de la langue française, T. II, Decourchant, Paris, 1829, 764 p., p. 140.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oblea