Obra Cultural Balear

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióObra Cultural Balear Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Logo OCB.jpg

Lema Llengua, cultura, país
Dades base
Tipus entitat organització
Història
Fundació 31 de desembre de 1962[1]
Fundadors Diversos, convocats per Francesc de Borja Moll
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Presidència Jaume Mateu i Martí

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata

L'Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB, és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa a la promoció de la llengua catalana i la cultura pròpies del poble balear i defensar-ne el dret al ple autogovern.[2][3] Juntament amb Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural forma la Federació Llull.

Va ser fundada el 31 de desembre de 1962[1] a Palma per un grup de 31 socis fundadors —entre els quals, Josep Capó, Guillem Colom, Miquel Forteza i Pinya, Miquel Fullana i Llompart, Miquel Marquès i Bernat Vidal— gràcies a una iniciativa del filòleg menorquí Francesc de Borja Moll, amb l'objectiu de promoure la llengua i la cultura pròpies.[3] Aquesta entitat és la continuadora històrica de la tasca de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923-1936) –presidida, entre altres, per Emili Darder– que fou editora de l'Almanac de les Lletres i de la revista La Nostra Terra, màxim exponent del pensament literari de l'Escola Mallorquina.

Història

Obra Cultural Balear fou fundada el 31 de desembre de 1962, data de celebració de l'entrada del Rei en Jaume a la Ciutat de Mallorca.[4][1] L'organització continuà amb la tasca iniciada per l'Associació per la Cultura de Mallorca, fundada el 1923 i desapareguda el 1935 a causa de l'alçament franquista.[4]

L'OCB aixoplugà les forces de resistència política i cultural al franquisme. Durant la Transició, vetllà pel reconeixement oficial del català i de la cultura pròpia,[3] organitzà cursos de llengua i cultura catalanes i patrocinà la gran manifestació per l'autonomia del 29 d'octubre de 1977, la concentració pública autonomista més gran feta a Mallorca; tot plegat contribuí a la sensibilització sobre la identitat nacional de les Illes Balears.[4] Durant la dècada de 1980 l'organització es professionalitzà, s'inicià la publicació de la revista cultural El Mirall, facilità la recepció d'emissions televisives i radiofòniques en català d'altres àmbits dels Països Catalans i organitzà el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986).[4]

El 1991 l'OCB promogué i coordinà la plataforma Volem Comandar a Ca Nostra que reuní, per primera vegada des de la Segona República Espanyola, en el Teatre Principal, tota la societat civil a favor del reconeixement de les Balears com a nacionalitat històrica i de les seves reivindicacions nacionals. La iniciativa va aconseguir agrupar entitats empresarials, sindicals, socials, mediambientals, universitàries, religioses i culturals, i va formar un bloc civil que es manté i es renova des d'aleshores per a totes les manifestacions per la llengua i l'autogovern.[5] El 1995 tingué lloc la primera Diada per la Llengua i l'Autogovern, que se celebrà cada mes de maig fins al 2004 per reclamar una política lingüística ferma i decidida de les institucions, i principalment del Govern Balear, que té el mandat estatutari de protegir la llengua catalana. El 1995 es va fer una cadena humana amb la participació de 30.000 manifestants;[6] l'any següent, el 1996 la plaça Major de Palma es va omplir formant un immens mosaic humà amb la llegenda Som Comunitat Històrica.[7] El 1997 es va celebrar un gir radical en l'actuació institucional a favor del català, la millora del sostre de competències autonòmiques i el reconeixement d'un Estatut d'insularitat.[5] La plaça de Cort fou l'escenari de la Diada de 1998, on simbòlicament milers de persones tornaren a plantar cara a la deixadesa institucional davant el retrocés de l'ús del català: els ciutadans volien més cotes d'autogovern per a les Balears i una defensa més ferma de la llengua catalana. El mateix varen demanar els 25.000 manifestants que col·lapsaren tot el centre de Palma amb la manifestació de 1999, sota el lema Per uns Governants que defensin la llengua. La Diada del 2000 llançà, des de Ses Voltes, un missatge de solidaritat al món: Junts per la llengua.

L'ascensió al poder de Jaume Matas, del Partit Popular, comportà un retrocés en els àmbits d'actuació de l'Obra Cultural Balear. El 2003 el govern balear tancà Som Ràdio i, al voltant d'aquests anys, retallà pressuposts de normalització lingüística, féu minvar la presència del català a l'administració pública i promulgà el Decret Fiol en ensenyament.[5] L'OCB impulsà, com a resposta, la plataforma Som i Serem Ràdio (2003) i l'Assemblea per la Llengua (2004).[5] L'any 2007, dia 5 de maig, es visqué la diada amb més afluència de públic de la història de l'entitat, unes 30.000 persones aproximadament, les quals van ajudar a compondre un altre mosaic humà semblant al d'onze anys enrere. En aquesta ocasió, la llegenda fou El futur és nostre.[3]

Projectes

Entre els projectes més reeixits de l'Obra cal destacar:

Presidents

Jaume Mateu a la Diada per la Llengua del 17 de maig de 2008.

Premis 31 de desembre

Article principal: Premis 31 de desembre

Des de 1987, l'OCB convoca anualment els Premis 31 de desembre, adreçats a reconèixer i estimular les actuacions favorables a la llengua i la cultura pròpies, i la consciència nacional. Aquests guardons, fins a set, es lliuren durant la Nit de la Cultura, acte en el qual es reuneixen cada any més de 1.000 persones representatives de tota la societat balear i del conjunt de l'àrea lingüística.

Reconeixements

Referències

Enllaços externs