Observatori

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
L'Observatori Fabra, el quart en actiu més antic del món, en una imatge de 1907 amb Barcelona als seus peus. El notable edifici és obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà.

Un observatori és un lloc apropiat per a fer-hi observacions,[1] siguin terrestres o celestes. Els observatoris són utilitzats per diferents disciplines, com per exemple, l'astronomia, la meteorologia, la geologia, l'oceanografia o la zoologia. Els més coneguts i antics són els observatoris astronòmics, dedicats a l'observació del firmament, i els meteorològics. Avui dia, a més dels observatoris terrestres, també n'hi ha d'aeris (a bord d'avions) i espacials.

Observatoris astronòmics[modifica]

Els observatoris astronòmics tenen com a funció l'observació dels astres, la determinació dels seus moviments i l'estudi de les seves propietats. Els primers observatoris dels que tenim referència històrica van se construïts fa uns 2500 anys a Mesopotàmia, eren piràmides que tenien funcions religioses, però també d'observació dels astres. Els aparells que hom podia trobar als observatoris primigenis eren molt senzills com la clepsidra o el gnòmon. Als observatoris de l'època grega també s'utilitzava l'armil·la, el quadrant o l'astrolabi.

La invenció del telescopi l'any 1608 va iniciar una nova etapa de l'observació astronòmica i es van construir observatoris com els de Leiden (1633),[2] el de Copenhaguen (1642),[3] el de París (1667)[4] o el de Greenwich (1675). A Catalunya es van fundar el 1904 l'observatori Fabra i l'observatori de l'Ebre.[1]

Observatoris meteorològics[modifica]

Imatge de l'any 1897 de l'observatori meteorològic de Blue Hill,Milton (Massachusetts)
Observatori vulcanològic del mont Erebus, a l'Antàrtida

Un observatori meteorològic és un lloc destinat a l'observació dels fenòmens atmosfèrics. Habitualment disposen d'un conjunt d'aparells que que permeten l'obtenció de dades de les variables atmosfèriques, temperatura, pressió, humitat relativa, precipitació acumulada, velocitat del vent, irradiació solar, gruix de neu acumulat, etc. Entre els aparells que es poden trobar a un observatori meteorològic en podem citar, els termòmetres de màxima i mínima, termòmetres de subsòl a diferents fondàries, el psicròmetre, el termohigrògraf, sensors de radiació solar, l'heliògraf, el pluviòmetre i el pluviògraf d'intensitats, el baròmetre i el microbarògraf, l'anemòmetre, el penell, l'anemògraf i l'anemocinemògraf d'intensitats.[5]

Les observacions poden ser fetes per persones o enregistrades i enviades de manera automàtica. El Servei Meteorològic de Catalunya utilitza ambdues modalitats d'observació.[6] Altres sistemes que s'utilitzen són els radars meteorològics, per a la detecció i quantificació de la intensitat de la precipitació,[7] i els detectors de llamps. El Servei Meteorològic de Catalunya disposa d'una xarxa de quatre radars meteorològics, situat a Vallirana, el puig d'Arques, la Panadella i el de la serra de Llaberia,[8] i una xarxa de detecció de llamps formada per quatre estacions d'observació, situades a Castellnou de Seana, Muntanyola, Begues i Amposta.[9]

Altres tipus d'observatori[modifica]

  • Observatoris geofísics: principalment observacions de sismologia i geomagnetisme, una especialització en son els observatoris vulcanològics.
  • Observatoris oceanogràfics: observacions físiques i biològiques al mar.
  • Observatori ornitològic: destinat a l'observació de les aus, les poblacions i les migracions. El primer del món va ser creat el 1901 a Rossitten.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 16. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 286. ISBN 84-7739-014-2. 
  2. «Leiden Observatory» (en anglès). Universitat de Leiden. [Consulta: 18 juny 2021].
  3. «Rundetårn. Købmagergade 52 A, København» (en danès). Fredede & Bevaringsværdige Bygninger. Kulturministeriet. [Consulta: 18 juny 2021].
  4. «L’Observatoire à Paris» (en francès). L’Observatoire de Paris. [Consulta: 18 juny 2021].
  5. «Visita a l'observatori meteorològic de Sort». XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. [Consulta: 19 juny 2021].
  6. «Equipaments meteorològics». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 19 juny 2021].
  7. «Com funciona un radar». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 19 juny 2021].
  8. «Xarxa de Radars (XRAD)». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 19 juny 2021].
  9. «Xarxa de detecció de llamps». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 19 juny 2021].

Vegeu també[modifica]