Observatori Contra l'Homofòbia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióObservatori Contra l'Homofòbia
Dades bàsiques
Abreviació OCH
Tipus entitat associació
Sector LGTB
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Altres dades
Telèfon +34-932-17-26-69

Web Lloc web oficial
Facebook: ochcatalunya Twitter: OCL_H

Modifica dades a Wikidata

L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) és una associació emmarcada dins de l'activisme LGTBI català que té la funció de ser una eina del col·lectiu LGTBI per lluitar contra l'Homofòbia (LGTBIfòbia) i denunciar les agressions d'aquest tipus en totes les seves formes, així com per donar suport a les víctimes.

Sorgida inicialment d'una iniciativa del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), amb el temps ha acabat sent un projecte amb vida pròpia i independent. La seva constitució legal com OCH va ser l'any 2008, sent Eugeni Rodríguez i Giménez el seu president des de llavors i fins a l'actualitat. La seva seu es troba a Barcelona i la seva actuació es centra principalment a Catalunya, encara que no de manera exclusiva.[1]

Història[modifica]

Antecedents[modifica]

Lloc proper a on van tenir lloc els fets

El 6 d'octubre de 1991, la dona transsexual Sònia Rescalvo Zafra va ser assassinada d'una pallissa per un grup de neonazis al Parc de la Ciutadella, a Barcelona. El seu assassinat va adquirir gran rellevància per ser «el primer crim d'una transsexual pel mer fet del ser-ho del qual es té informació i constància a Espanya».[2][3] També va ser el primer cas d'assassinat investigat pels Mossos d'Esquadra. El cas també va actuar com a detonant perquè la FAGC, juntament amb la coordinadora, l'Ajuntament de Barcelona i l'advocada Maria José Varela realitzessin la primera acusació popular d'Espanya d'un cas de LGTBIfòbia. La campanya es va dur a terme durant 3 anys fins que el 1994 es va celebrar el judici.

Fins al moment, el FAGC disposava d'un servei de permanències des del qual rebia trucades telefòniques per denunciar els casos d'homofòbia. Va ser arran d'aquest assassinat i la gran repercussió social que va tenir, que el FAGC es va veure amb la necessitat d'ampliar el servei de permanències i crear l'oficina antidiscriminatòria, amb la intenció d'ampliar el seu marc d'acció i assessorar presencialment a les víctimes per fer els tràmits judicials, disposant així d'un grup d'advocats.[4]

Creació[modifica]

Veient la necessitat d'atenció i assessorament a víctimes de LGTBIfòbia, el FAGC va veure la necessitat progressiva de crear un nou ens, un Observatori contra l'homofòbia, amb l'objectiu de fer estudis empírics sobre la situació de la LGTBIfòbia al territori. Alhora, es pretenia que l'observatori pogués constituir una potent eina de visualització i de denúncia social. El 2001 doncs, l'antiga oficina antidiscriminatòria es va presentar per primera vegada com Observatori Contra l’Homofòbia en un acte institucional, que es va donar dins del marc de la trobada que van tenir amb el Conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, tot i que es consolida com a tal el 2004 i més endavant, el 2008, s'independitza del FAGC i esdevé un organisme propi.[cal citació]

Promoció d'un nou marc legal[modifica]

Un dels principals projectes on va col·laborar l'observatori va ser en el procés d'aprovació d'una llei al Parlament de Catalunya contra la LGTBIfobia, que es va allargar entre 2007 i 2014.

El 2007, amb el tripartit, es va iniciar un projecte de llei al Parlament a partir dels mecanismes de participació dotats pel Govern, però finalment no va arribar al procés parlamentari a causa de la convocatòria d'eleccions l'any 2010. Durant els dos primers anys de govern de Convergència i Unió el projecte no va avançar. Fins que el 2012 el col·lectiu LGTBI català va decidir unir-se de per reivindicar i demanar als parlamentaris del Parlament de Catalunya el seu compromís per aprovar i implantar, en la nova legislatura que s'iniciava, un projecte de llei contra la LGTBIfòbia. Progressivament va anar aconseguint el suport dels partits polítics ERC, PSC, ICV, C's i CUP, fet que va forçar al govern a reprendre el projecte de llei. El Partit Popular va ser l'únic partit amb representació en el Parlament que va refusar el compromís.[5] Es va obrir doncs un nou període de negociacions on l'OCH va jugar un paper destacat facilitant informes sobre l'estat de la LGTBIfòbia a Catalunya.

Diferents associacions defensores dels drets dels LGBTI van comparèixer en el Parlament un total de 42 vegades, i en 40 es va demostrar la necessitat de tenir una eina legal per poder combatre la LGTBIfobia. Finalment, la llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia es va acabar aprovant el 2 d'octubre de 2014 i va entrar en vigor el 18 d'octubre de 2014. Posteriorment l'OCH ha continuat amb les seves funcions regulars.

Estructura dels serveis que ofereix l'OCH[modifica]

  • Atenció a les incidències. Oficina de denúncies: el servei ofereix atenció i acompanyament a persones víctimes de LGTBIfòbia. Es tracta d’oferir un assessorament, suport i acompanyament jurídic i legal, incorporant una mirada de drets humans i els principis de la diversitat i la no-discriminació basats en el respecte per la dignitat i la intimitat de les persones afectades. L’OCH realitza una tasca de recopilació i anàlisi de les incidències LGBTIfòbiques en el territori català, que és plasmat en l’informe anual sobre l’estat de la LGTBIfòbia a Catalunya. En funció dels casos i sempre que la víctima vulgui denunciar, l’OCH presenta la corresponent reclamació o denuncia davant les autoritats competents.
  • Atenció a la víctima: el servei ofereix atenció i acompanyament PSICOSOCIAL a persones víctimes de LGTBIfòbia. Es tracta d’oferir suport i acompanyament psicològic i emocional, incorporant una mirada de drets humans i principis de la diversitat i la no discriminació basats en el respecte per la dignitat i la intimitat de les persones afectades.
  • Formació i investigació: Considerem que una de les maneres de lluitar per eradicar les diferents formes de discriminació és posant èmfasi en la informació i coneixement sobre la realitat LGTBI. Aquesta premissa conjuntament amb una escendent demanda de diferents agents institucionals i socials genera l’establiment d’aquesta àrea. El servei està destinat a qualsevol entitat pública o privada que s’interessi per temàtiques LGTBI. Podem destacar quatre blocs: 1) Marc legal vigent; 2) Diversitat afectiva-sexual i de gènere; 3) Delictes d’odi i estratègies d’intervenció i 4) Bullying LGTBIfòbic.
  • Comunicació i premsa: donada l’extensió proporcionada i l’abast dels serveis i les tasques que realitza l’OCH, s’ha creat una nova àrea en l’estructura de l’entitat amb l’objectiu de traslladar als mitjans audiovisuals i a l’opinió pública la feina realitzada per l’OCH al seu dia a dia.
Any Denúncies OCH Denúncies Mossos Refs
2013 384 17 [6][7]
2014 394 38 [8]
2015 113 69 [9][10]
2016 84 89 [11][12]

Referències[modifica]

  1. «Entrevista completa a Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’Homofòbia». Btv notícies. Barcelona Televisió. [Consulta: 3 juliol 2015].
  2. Rebeca Carranco y Jesús García. «Morir por ser transexual» (en castellà). El País, 09-10-2011. [Consulta: 7 juny 2014].
  3. Flick. «Se cumplen veinte años de la muerte de Sonia, la mujer transexual asesinada en Barcelona por un grupo de ultraderechistas» (en castellà). Dos Manzanas, 10-10-2011. [Consulta: 7 juny 2014].
  4. Rodríguez, Eugeni «Crònica nua sobre l’assassinat de la transsexual Sònia». Infogai, número 192, Novembre - Desembre 2013, pàg. 12-13.
  5. «El Parlament tramitarà la llei contra l'homofòbia». Racó Català, 2013 [Consulta: 3 juliol 2015].
  6. «Memòria Antidiscrimatòria 2013 de l’Observatori contra l’Homofòbia: 384 denúncies rebudes». CGT, 24-08-2014. [Consulta: 3 juliol 2015].
  7. «El Observatorio de la Homofobia alerta de la reaparición de casos de violencia en el entorno familiar». Eldiario.es, 27-06-2015. [Consulta: 3 juliol 2015].
  8. name=":1"«L’Observatori contra l’Homofòbia vincula les poques denúncies al desconeixement de la llei». Barcelona TV, 14-05-2015. [Consulta: 3 juliol 2015].
  9. Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) «Estat de la LGTBIfòbia a Catalunya 2015». Estat de la LGTBIfòbia a Catalunya 2015, 2016, pàg. 51.
  10. «Els Delicte d'Odi i Discriminació» (PNG) (en català). CGRIP. [Consulta: 14 març 2018].
  11. Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) L'estat de la LGTBIfòbia a Catalunya 2016, 2017.
  12. Bonilla, Laura «ara.cat». Les víctimes d'homofòbia perden la por a denunciar.

Enllaços externs[modifica]