Observatori Contra l'Homofòbia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióObservatori Contra l'Homofòbia
Dades base
Tipus entitat associació
Modifica dades a Wikidata

L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) és una associació emmarcada dins de l'activisme LGTBI català que té la funció de ser una eina del col·lectiu LGTBI per lluitar contra l'Homofòbia (LGTBIfòbia) i denunciar les agressions d'aquest tipus en totes les seves formes, així com per donar suport a les víctimes.

Sorgida inicialment d'una iniciativa del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), amb el temps ha acabat sent un projecte amb vida pròpia i independent. La seva constitució legal com OCH va ser en 2008, sent Eugeni Rodríguez i Giménez el seu president des de llavors i fins a l'actualitat. La seva seu es troba a Barcelona i la seva actuació es centra principalment a Catalunya, encara que no de manera exclusiva.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Lloc proper a on van tenir lloc els fets

El 6 d'octubre de 1991, la dona transsexual Sònia Rescalvo Zafra va ser assassinada d'una pallissa per un grup de neonazis al Parc de la Ciutadella, a Barcelona. El seu assassinat va adquirir gran rellevància per ser «el primer crim d'una transsexual pel mer fet del ser-ho del qual es té informació i constància a Espanya».[2][3] També va ser el primer cas d'assassinat investigat pels Mossos d'Esquadra. El cas també va actuar com a detonant perquè la FAGC, juntament amb la coordinadora, l'Ajuntament de Barcelona i l'advocada Maria José Varela realitzessin la primera acusació popular d'Espanya d'un cas de LGTBIfòbia. La campanya es va dur a terme durant 3 anys fins que el 1994 es va celebrar el judici.

Fins al moment, el FAGC disposava d'un servei de permanències des del qual rebia trucades telefòniques per denunciar els casos d'homofòbia. Va ser arran d'aquest assassinat i la gran repercussió social que va tenir, que el FAGC es va veure amb la necessitat d'ampliar el servei de permanències i crear l'oficina antidiscriminatòria, amb la intenció d'ampliar el seu marc d'acció i assessorar presencialment a les víctimes per fer els tràmits judicials, disposant així d'un grup d'advocats.[4]

Creació[modifica | modifica el codi]

Veient la necessitat d'atenció i assessorament a víctimes de l'homofòbia, el FAGC va veure la necessitat progressiva de crear un nou ens, un Observatori contra l'homofòbia, amb l'objectiu de fer estudis empírics sobre la situació de l'homofòbia al territori. Alhora, es pretenia que l'observatori pogués constituir una potent eina de visualització i de denúncia social. El 2001 doncs, l'antiga oficina antidiscriminatòria es va presentar per primera vegada com Observatori Contra l’Homofòbia en un acte institucional, que es va donar dins del marc de la trobada que van tenir amb el Conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, tot i que es consolida com a tal el 2004 i més endavant, el 2008, s'independitza del FAGC i esdevé un organisme propi.[cal citació]

Promoció d'un nou marc legal[modifica | modifica el codi]

Un dels principals projectes on va col·laborar l'observatori va ser en el procés d'aprovació d'una llei al Parlament de Catalunya contra la LGTBIfobia, que es va allrgar entre 2007 i 2014.

El 2007, amb el tripartit, es va iniciar un projecte de llei al Parlament a partir dels mecanismes de participació dotats pel Govern, però finalment no va arribar al procés parlamentari a causa de la convocatòria d'eleccions l'any 2010. Durant els dos primers anys de govern de Convergència i Unió el projecte no va avançar. Fins que el 2012 el col·lectiu LGTBI català va decidir unir-se de per reivindicar i demanar als parlamentaris del Parlament de Catalunya el seu compromís per aprovar i implantar, en la nova legislatura que s'iniciava, un projecte de llei contra l'homofòbia. Progressivament va anar aconseguint el suport dels partits polítics ERC, PSC, ICV, C's i CUP, fet que va forçar al govern a reprendre el projecte de llei. El Partit Popular va ser l'únic partit amb representació en el Parlament que va refusar el compromís.[5] Es va obrir doncs un nou període de negociacions on l'OCH va jugar un paper destacat facilitant informes sobre l'estat de l'homofòbia a Catalunya.

Diferents associacions defensores dels drets dels LGBT van comparèixer en el Parlament un total de 42 vegades, i en 40 es va demostrar la necessitat de tenir una eina legal per poder combatre la LGTBIfobia. Finalment, la llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia es va acabar aprovant el 2 d'octubre de 2014 i va entrar en vigor el 18 d'octubre de 2014. Posteriorment l'OCH ha continuat amb les seves funcions regulars.

Àmbit d'actuació[modifica | modifica el codi]

L'OCH treballa en el disseny i la implementació d'un sistema d'observació permanent davant de la discriminació homòfoba i trànsfoba. Entre les seves tasques destaquen:

  • Elaboració d'informes sobre l'estat de l'homofòbia a Catalunya: Segons l'informe de 2014, aquell any es van rebre 394 denúncies, de manera confidencial,[6] en comparació amb les 38 denúncies rebudes pels Mossos d’Esquadra.[7] Des de 2010, l'Observatori Contra l’Homofòbia compareix anualment en la Comissió d’Igualtat del Parlament de la Generalitat de Catalunya per lliurar els informes anuals sobre l'estat de l'homofòbia.[8]
  • Coordinació entre diferents organismes que actuen davant dels casos de discriminació homòfoba i trànsfoba. L'OCH es reuneix cada tres mesos amb la Comissió de la Fiscalia especial de delictes d’odi i discriminació a Catalunya, on s'estudien i coordinen els diferents casos d'homofòbia i transfòbia. També té reunions de coordinació amb el Síndic de Greuges, el fiscal, els Mossos d'Esquadra, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i entitats LGTBI.
  • Procés d'acompanyament a les víctimes: L'OCH facilita els procediments i protocols d'actuació en cas de sofrir una agressió o discriminació, basant-se en els drets del col·lectiu LGTBI recollits en la llei 11/2014 contra l'homofòbia (tot i no tenir la potestat de tramitar les denúncies directament) i realitza informes sobre la discriminació homòfoba i trànsfoba per visibilitzar aquesta realitat i conscienciar a la societat dels diferents tipus de violència que pateix el col·lectiu LGTBI. Tal com recullen en el seu informe "L’estat de l'homofòbia a Catalunya l’any 2014”,[6] moltes de les persones afectades per situacions de discriminació per raó d'orientació sexual es senten vulnerables i desprotegides, principalment perquè es desconeix tot allò que és denunciable, quin és el límit a partir del qual l'administració ha d'actuar i, a més, es té la convicció que el final més probable d'aquesta denúncia sigui el de la impunitat. D'aquesta manera, en general, el sentit majoritari és el del poc compromís institucional amb els col·lectius més vulnerables o minoritaris. A més, les persones afectades a l'hora de denunciar sofreixen eventuals represàlies, ja que el procés de denúncia pot acabar exposant públicament la seva intimitat i revelant al seu entorn la seva orientació sexual. Tot aquest cúmul de circumstàncies fa que la gran majoria decideixi no denunciar davant la policia o del Jutjat de Guàrdia.[7]
Any Denúncies OCH Denúncies Mossos Refs
2013 384 17 [9][10]
2014 394 38 [6][11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Entrevista completa a Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’Homofòbia». Btv notícies. Barcelona Televisió. [Consulta: 3 juliol 2015].
  2. Rebeca Carranco y Jesús García. «Morir por ser transexual» (en castellà). El País, 09-10-2011. [Consulta: 7 juny 2014].
  3. Flick. «Se cumplen veinte años de la muerte de Sonia, la mujer transexual asesinada en Barcelona por un grupo de ultraderechistas» (en castellà). Dos Manzanas, 10-10-2011. [Consulta: 7 juny 2014].
  4. Rodríguez, Eugeni «Crònica nua sobre l’assassinat de la transsexual Sònia». Infogai, número 192, Novembre - Desembre 2013, pàg. 12-13.
  5. «El Parlament tramitarà la llei contra l'homofòbia». Racó Català, 2013 [Consulta: 3 juliol 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 http://www.lambda.cat/images/CDAF/Actualitat/2015/EstatHomofobiaCat2014CAT.pdf
  7. 7,0 7,1 http://www.ara.cat/societat/Mossos-instruir-denuncies-homofobia_0_1357064389.html
  8. «[Compareixença del portaveu de l'Observatori contra l'Homofòbia davant la Comissió d'Igualtat de les Persones per a presentar l'informe corresponent al 2013 Compareixença del portaveu de l'Observatori contra l'Homofòbia davant la Comissió d'Igualtat de les Persones per a presentar l'informe corresponent al 2013 (Exp: 357-00660/10)]». web. Parlament de Catalunya. [Consulta: 3 juliol 2015].
  9. «Memòria Antidiscrimatòria 2013 de l’Observatori contra l’Homofòbia: 384 denúncies rebudes». CGT, 24-08-2014. [Consulta: 3 juliol 2015].
  10. «El Observatorio de la Homofobia alerta de la reaparición de casos de violencia en el entorno familiar». Eldiario.es, 27-06-2015. [Consulta: 3 juliol 2015].
  11. «L’Observatori contra l’Homofòbia vincula les poques denúncies al desconeixement de la llei». Barcelona TV, 14-05-2015. [Consulta: 3 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]