Observatori Inter-Americà del Cerro Tololo

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Observatori Inter-Americà del Cerro Tololo
Imatge
Dades
TipusObservatori astronòmic i organització Modifica el valor a Wikidata
Part deGlobal Oscillations Network Group (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obertura1962 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2.207 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaRegió de Coquimbo (Xile) Modifica el valor a Wikidata
 30° 10′ 11″ S, 70° 48′ 23″ O / 30.169661°S,70.806525°O / -30.169661; -70.806525Coord.: 30° 10′ 11″ S, 70° 48′ 23″ O / 30.169661°S,70.806525°O / -30.169661; -70.806525
Format perVíctor M. Blanco Telescope (en) Tradueix
Southern Astrophysical Research Telescope (en) Tradueix
Wisconsin H-Alpha Mapper (en) Tradueix
PROMPT Telescopes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Gestor/operadorNational Optical Astronomy Observatory Modifica el valor a Wikidata
Codi MPC807 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnoirlab.edu… Modifica el valor a Wikidata

L'Observatori Inter-Americà del Cerro Tololo, CTIO per les seves sigles en anglès, se situa a la vall d'Elqui, aproximadament a 80 km de la ciutat de la Serena, a la Regió de Coquimbo, Xile, a una altura de 2200 msnm.

Descripció[modifica]

L'observatori de Cerro Tololo consta de 7 cúpules, de les quals només 5 es mantenen en funcionament.

El projecte es va iniciar l'any 1962 i es va concretar el 7 de novembre de 1967.[1] Des de gener de 1976, opera el seu telescopi més gran, Víctor Blanco, de 4 metres de diàmetre. Els seus telescopis són anomenats pel diàmetre que posseeixen.

És operat per la Association of Universities for Research in Astronomy (AURA), consorci d'universitats privades estatunidenques en col·laboració amb la National Optical Astronomy Observatories, NOAO, sota conveni amb la National Science Foundation i la Universitat de Xile.

Amb un clima moderat pels corrents d'aire fred, que venen del sud-oest en l'oceà Pacífic, i pel corrent de Humboldt, que viatja cap al nord des de l'oceà Antàrtic al llarg de la costa de Xile, amb un cel gairebé perfece i lliure de llums de ciutats, una atmosfera molt transparent, la proximitat del desert i les fredes capes d'aire oceànic que es mouen sense turbulència apreciable cap a la serralada dels Andes, es combinen per crear un dels millors llocs del món per a observacions astronòmiques.

És possible realitzar visites a l'observatori Tololo cada dissabte del mes. Aquestes són guiades i gratuïtes amb una durada total de tres hores, aproximadament. És necessari demanar una autorització amb almenys un mes d'anticipació i s'ha de comptar amb un vehicle propi per arribar-hi. Les visites es realitzen durant el dia, i es componen d'una xerrada i un recorregut per les instal·lacions. No és possible observar pel telescopi per tractar-se un telescopi científic i professional.

Telescopis[modifica]

  • El Telescopi Víctor M. Blanco (Blanco 4m) es va completar en 1974 i és molt similar al Telescopi Nicholas O. Mayall que es va completar en el KPNO en 1973.[2] Les proves del telescopi i els instruments van durar fins a principis de 1976 quan van començar les operacions científiques.[3] El Blanco 4m és l'únic telescopi a Cerro Tololo gestionat directament per NOAO.[4]
  • El Telescopi d'Investigació Astrofísica del Sud (SOAR) de 4,1 m, és un telescopi òptic i d'infraroig proper situat a Cerro Pachón. Va ser dedicat en 2004 i és administrat per NOAO per a un consorci internacional del com NOAO és soci.[4][5]

Telescopis SMARTS[modifica]

  • El telescopi SMARTS d'1,5 m (59,1 plg) és un reflector Cassegrain en una muntura equatorial. Les observacions regulars van començar en 1968.[6]
  • El telescopi SMARTS d'1,3 m (51,2 plg)és un reflector Cassegrain sobre una muntura equatorial. Va ser construït per M3 Engineering and Technology Corporation i utilitzat pel 2-micron All-Sky Survey (2MASS). Va començar a funcionar en 1998 i va ser lliurat al CTIO en 2001, una vegada finalitzat l'estudi.[7]
  • El Telescopi SMARTS Yale d'1 m és un reflector Cassegrain de tub tancat construït per Boller i Chivens. Es va instal·lar per primera vegada en 1965 en l'Estació d'Observació Bethany de l'Observatori de la Universitat Yale.[8] Es va traslladar al CTIO en 1974.[9] De 1998 a 2002, va ser utilitzat pel consorci Universitat de Yale-AURA-Universitat de Lisboa-Universitat Estatal d'Ohio (YALO) amb un sensor fabricat a mesura. En 2004 es va integrar en SMARTS.[10]
  • El telescopi SMARTS d'1,3 m és un reflector Cassegrain de tub tancat. Va ser instal·lat en el CTIO en 1966.[11]

Telescopis dels inquilins[modifica]

  • El Telescopi del Sud de 0,6 m Southeastern Association for Research in Astronomy (SARA) South Telescope és un telescopi reflector construït per Boller i Chivens. Instal·lat en 1968 per al Programa Internacional de Patrulla Planetària, era propietat de l'Observatori Lowell i estava operat per ell. En algun moment el control va passar a les mans del CTIO, que va durar fins a 1996, després de la qual cosa Lowell va utilitzar el telescopi de forma intermitent.[12] Va ser reformat per SARA i posat de nou en marxa en 2010.[13] El temps d'observació es comparteix entre els membres del consorci SARA.
  • El Telescopi Curtis-Schmidt de 0,61 m és una càmera Schmidt que es va instal·lar en el CTIO en 1966.[14] Anteriorment es trobava en l'Observatori del Llac Portage de la Universitat de Michigan. Actualment s'utilitza per al projecte Michigan Orbital DEbris Survey Telescope (MODEST), que forma part del programa de la NASA per detectar i catalogar deixalles orbitals.[15] Dos terços del temps d'observació van ser a discreció de NOAO abans de 2001.[11] De 1989 a 1995 va ser utilitzat en part pel Survey Calán/Tololo.
  • El Wisconsin H-Alpha Mapper (WHAM) és un telescopi construït a mesura de 0,6 m que s'utilitza per estudiar el medi ionitzat calent. En 2009, va ser traslladat al CTIO des del KPNO, on va funcionar des de 1996 fins a 2008.[16]
  • Un telescopi reflector de 0,5 m construït per l'Officina Stellare d'Itàlia va ser instal·lat en 2010 com a part de la Chilean Automatic Supernova Search (CHASE, Recerca Automàtica de Supernoves a Xile).[17] El projecte està a càrrec del Centre d'Excel·lència en Astrofísica i Tecnologies Associades (CATA) de la Universitat de Xile Departament d'Astronomia. El telescopi també formarà part del Global Robotic-telescopes Intelligent Array (GLORIA).[18] Està situat a l'edifici que anteriorment albergava el Telescopi d'Ones Mil·limètriques. 30° 10′ 06.97″ S, 70° 48′ 21.65″ O / 30.1686028°S,70.8060139°O / -30.1686028; -70.8060139 La cúpula existent es va substituir per una nova cúpula de tipus bivalve com a part del projecte. Des de 2009, CHASE ha utilitzat els telescopis PROMPT durant un 10% del temps.
  • La instal·lació PROMPT (Telescopis Robòtics de Seguiment i Polarimetria Ancromàtica) consta de cinc telescopis reflectors Ritchey-Chrétien de 0,4 m construïts per RC Optical Systems. Cada telescopi està equipat amb un filtre i una càmera dissenyats per observar esclats de rajos gamma en diferents longituds d'ona. Quan no observen un esdeveniment, els telescopis són utilitzats a distància per estudiants d'escoles públiques de Carolina del Nord (EUA). La construcció de sis cúpules totalment automatitzades va començar en 2004 i els telescopis van començar a funcionar en 2006.[19] L'estat d'un sisè telescopi, originalment planejat per observar en longituds d'ona de l'infraroig proper, no és clar. L'edifici per a un setè telescopi PROMPT, una unitat més gran de 0,8 m, es va completar en 2011.[20] 30° 10′ 03.52″ S, 70° 48′ 18.91″ O / 30.1676444°S,70.8052528°O / -30.1676444; -70.8052528
  • El Global Oscillations Network Group (GONG) va desplegar una estació d'observació per estudiar l'heliosismologia en 1995.[21]
  • Vuit telescopis de 40 cm, cadascun d'ells equipat amb una càmera CCD sensible a la llum òptica vermella i a l'infraroig proper, utilitzats pel Projecte MEarth.[22]

Antics telescopis[modifica]

Futurs telescopis[modifica]

Descobriments[modifica]

En el matí del dissabte 7 de desembre de 2013, Luis González, ajudant d'investigació de la Universitat de Xile, va descobrir el que posteriorment seria confirmat com una supernova per José Maza, astrònom de la Universitat de Xile i investigador del CATA (Centre d'Astrofísica i Tecnologies Afins. La supernova és el primer descobriment realitzat pel CATA 500, un telescopi robòtic dissenyat i operat per un equip xilè situat a Santiago, a uns 500 quilòmetres al sud.[35] Forma part del projecte GLORIA, que proporciona accés obert a astrònoms de tot el món a una xarxa de telescopis robòtics operats a distància.[36] La nova supernova es troba en la galàxia ESO 365-G16, situada a 370 milions d'anys llum de la Terra, i té una massa vuit vegades superior a la del nostre Sol.[37]

L'Hamburguesa de Gómez, que es creu que és un estel jove envoltat per un disc protoplanetari, va ser descoberta en 1985 en fotografies del cel obtingudes per Arturo Gómez, personal tècnic de suport de l'Observatori.[38]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Blanco, Dr Víctor M. «Brief History of the Cerro Tololo Inter-American Observatory» (en anglès). www.ctio.noao.edu, febrer 1993. Arxivat de l'original el 2019-01-11. [Consulta: 24 novembre 2018].
  2. Goldberg, L. Bulletin of the Astronomical Society, vol. 8, 1976, pàg. 129. Bibcode: 1976BAAS....8..129G.
  3. Goldberg, L.; Blanco, V. Bulletin of the Astronomical Society, vol. 10, 1978, pàg. 152. Bibcode: 1978BAAS...10..152G.
  4. 4,0 4,1 «About CTIO | CTIO». Cerro Tololo Inter-American Observatory. Arxivat de l'original el 2012-04-18. [Consulta: 1r febrer 2012].
  5. «SOAR Status - Southern Astrophysics Research Telescope». SOAR. Arxivat de l'original el 2012-04-14. [Consulta: 1r febrer 2012].
  6. Mayall, N. O. Bulletin of the Astronomical Society, vol. 1, 1969, pàg. 298. Bibcode: 1969BAAS....1..298M.
  7. «2MASS - Telescopes». The University of Massachusetts Amherst Astronomy Department. Arxivat de l'original el 2011-03-10. [Consulta: 1r febrer 2012].
  8. «The Yale-CTIO Collaboration: Past and Future». National Optical Astronomy Observatory, 1 December 1997. Arxivat de l'original el 2010-06-10. [Consulta: 3 febrer 2012].
  9. Lippincott, S. L.; Heintz, W. D. Bulletin of the Astronomical Society, vol. 7, 1975, pàg. 106. Bibcode: 1975BAAS....7..106L.
  10. «SMARTS History | CTIO». Cerro Tololo Inter-American Observatory. [Consulta: 1r febrer 2012].
  11. 11,0 11,1 Mayall, N. O. Zeitschrift für Astrophysik, vol. 68, 1968, pàg. 222. Bibcode: 1968ZA.....68..222M.
  12. «Lowell 0.6-m Telescope to be Mothballed». National Optical Astronomy Observatory, 01-03-1996. Arxivat de l'original el 2010-07-06. [Consulta: 3 febrer 2012].
  13. «A Brief History of SARA». Southeastern Association for Research in Astronomy. Arxivat de l'original el 2013-09-20. [Consulta: 1r febrer 2012].
  14. 14,0 14,1 14,2 Astronomical Journal, vol. 71, 1966, pàg. 229. Bibcode: 1966AJ.....71..229.. DOI: 10.1086/109912.
  15. «Michigan Astronomy | Observatories: Curtis-Schmidt Telescope». University of Michigan Department of Astronomy. Arxivat de l'original el 2012-01-21. [Consulta: 1r febrer 2012].
  16. «WHAM Description». University of Wisconsin Department of Astronomy. [Consulta: 1r febrer 2012].
  17. «CHASE: Chilean Automatic Supernova Search», 27-05-2011. [Consulta: 6 febrer 2012].[Enllaç no actiu]
  18. «Chile forma parte del recién creado "facebook" astronómico mundial su nombre es GLORIA» (en castellà), 05-11-2011. [Consulta: 6 febrer 2012].
  19. «PROMPT Announcement». University of North Carolina at Chapel Hill Department of Physics and Astronomy. [Consulta: 1r febrer 2012].
  20. «SKYNET News Archives». University of North Carolina at Chapel Hill Department of Physics and Astronomy. [Consulta: 3 febrer 2012].
  21. «NSO/GONG: Site - Cerro Tololo». National Solar Observatory. [Consulta: 15 gener 2012].
  22. «The MEarth Project: Telescopes».
  23. «The 1.2 m Telescopes». Harvard-Smithsonian Center for Astrophyics Millimeter-wave Group. [Consulta: 1r febrer 2012].
  24. «Millimeter-wave Laboratory». Universitat de Xile Department of Astronomy. [Consulta: 1r febrer 2012].
  25. «CTIO History | CTIO». Cerro Tololo Inter-American Observatory. Arxivat de l'original el 2019-01-11. [Consulta: 1r febrer 2012].
  26. Zacharias, M. I.; Zacharias, N. Astronomy in Latin America, vol. 1, 1, 2003, pàg. 109. Bibcode: 2003ala..conf..109Z.
  27. Gaustad, John I.; McCullough, Peter R.; Rosing, Wayne; Van Buren, Dave Publications of the Astronomical Society of the Pacific, vol. 113, 789, 2001, pàg. 1326-1348. arXiv: astre-ph/0108518. Bibcode: 2001PASP..113.1326G. DOI: 10.1086/323969.
  28. «New White Dwarf Appears on Cerro Tololo». National Optical Astronomy Observatory, 01-03-1997. Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 3 febrer 2012].
  29. «The Dwarf Moves to a New Home». National Optical Astronomy Observatory, 01-09-2006. Arxivat de l'original el 2013-02-10. [Consulta: 3 febrer 2012].
  30. «Cerro Tololo». Las Cumbres Observatory Global Telescope Network. [Consulta: 1r febrer 2012].
  31. «Update at Chile Site». Las Cumbres Observatory Global Telescope Network. Arxivat de l'original el 2013-02-21. [Consulta: 3 febrer 2012].
  32. «LSST Timeline | LSST». LSST Corporation. Arxivat de l'original el 2012-01-31. [Consulta: 1r febrer 2012].
  33. Kim, Seung-Lee; Shaklan, Stuart «Diseño de telescopio de campo amplio para el proyecto KMTNet». Técnicas e Instrumentación para la Detección de Exoplanetas V. Actas de la Conferencia SPIE, 8151, 15-09-2011, pàg. 81511B. DOI: 10.1117/12.894212.
  34. «S-MAPS Llocs i Telescopis». Arxivat de l'original el 31 de desembre de 2012. [Consulta: 15 octubre 2012].
  35. Dramatic supernova find by Chilean team (Important troballa d'una supernova per un equip xilè) Arxivat 2014-03-12 a Wayback Machine. thisischile.cl, 07 de gener de 2014, recuperat el 10 de gener de 2014
  36. Projecte GLORIA - sobre gloria-project-eu, recuperat el 12 de gener de 2014.
  37. Telescopi xilè capta la seva primera supernova (castellà) latercera.cl, Cristina Espinoza C., 19 de desembre de 2013, recuperat el 10 de gener de 2014.
  38. «La Hamburguesa de Gómez».

Enllaços externs[modifica]