Observatori de Harvard

De Viquipèdia

L'Observatori de Harvard College (en anglès: Harvard College Observatory), o també conegut pel seu acrònim en anglès, HCO, és una institució que gestiona una sèrie d'edificis, instucions de menor importància i instruments diversos utilitzats per a diferents investigacions astronòmiques; pertany al Departament d'Astronomia de la Universitat Harvard i està ubicat a la ciutat de Cambridge, Massachusetts, Estats Units. Va ser fundat l'any 1839. Actualment, juntament amb el Smithsonian Astrophysical Observatory (S.A.O.) forma part de l'Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics


Disposa d'un refractor acromàtic de 38 cm d'obertura que va ser, durant 20 anys (1847-1867), el més gran dels Estats Units; va ser fabricat a Europa per la companyia alemanya "Merz i Mahler", de Munic (Alemanya), famosos òptics constructors d'altres importants telescopis.


El seu primer director (sense salari) va ser el rellotger i astrònom aficionat William Cranch Bond (1789-1859), que després de la seva mort seria succeït pel seu fill George Phillips Bond (1825-1865).

En aquestes instal·lacions, entre els anys 1847 i 1852 es van dur a terme els primers treballs astrofotogràfics nord-americans, concretament la fotografia de la Lluna i més tard la brillant estrella Vega. Durant una vintena d'anys es va dedicar a l'observació visual dels planetes i estrelles fins que el 1877, amb el nomenament del quart director Edward Charles Pickering, es va abandonar aquest tipus d'activitats per dedicar-se completament a la fotografia estel·lar. El seu germà menor William Henry Pickering també va efectuar nombroses observacions, treballs i estudis a les seves instal·lacions, establint (el 1900) un observatori provisional a Mandeville, Jamaica, per efectuar observacions del planeta Mart.

Actualment, amb instruments més avançats, es dedica a l'estudi del medi interestel·lar, estrelles i objectes compactes, astronomia extragalàctica i física estel·lar.