Obturador fusible

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Dibuix d'un obturador fusible, mostrant la forma cònica de la part fusible.

Un obturador fusible, també anomenat tap fusible, és un accessori basat en aliatges de baixa temperatura de fusió que limita la temperatura màxima de funcionament d’una caldera o un circuit a pressió quan la temperatura del sistema supera el valor de disseny.[1]

Una disposició típica d'un obturador fusible és la un obturador roscat exteriorment i una secció de pas en forma cònica. El cos de l'obturador és d'aliatges resistents a la temperatura (bronze, llautó, bronze de canons), mentre que la part central està constituïda per un aliatge de baix punt de fusió.

Objecte[modifica]

[2]

Història[modifica]

El tap fusible fou inventat el 1803 per Richard Trevithick a conseqûència de l’explosió d’una de les seves calderes de vapor. Trevithick era defensor de les màquines de vapor a (una relativa) alta pressió i aquella explosió amenaçava els seus projectes. Va demostrar que l’accident s’havia produït per un maquinista negligent, que havia deixat d’alimentar la caldera amb aigua. Amb l’invent del tap fusible, que no va patentar (expressament), Trevithick va iniciar una gran campanya de propaganda per a contrarestar la por a les explosions en les calderes.[3]

Manteniment[modifica]

[4]

Aplicacions[modifica]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]