Ocaina

De Viquipèdia
Infotaula de llenguaOcaina
Xáfahxajoh' Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius190 Modifica el valor a Wikidata (2000 Modifica el valor a Wikidata)
EstatColòmbia i Perú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües bora–witoto
Llengües witoto Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3oca Modifica el valor a Wikidata
Glottologocai1244 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueoca Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2054 Modifica el valor a Wikidata
IETFoca Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1855 Modifica el valor a Wikidata

L'ocaina és una llengua indígena americana parlada a l'oest d'Amèrica del Sud pels ocaines. Pertany a la família de llengües witoto. Forma el seu propi grup dins de la subfamilia Witoto-Ocaina.

Distribució geogràfica[modifica]

L'ocaina és parlada per 54 persones al nord-est del Perú i 12 més a la regió de l'Amazones de Colòmbia. Pocs nens parlen l'idioma. Té dos dialectes: Dukaiya i Ibo'tsa.

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

Fonemes consonàntics ocaina
  Bilabial Alveolar Postalveolar/
Palatal
Velar Glotal
Nasal lenis m n ɲ
fortis ɲː
Oclusiva p b t r k ɡ ʔ
Africada ts dz
Fricativa ɸ β s ʃ ʒ x h

Vocals[modifica]

Fonemes vocàlics ocaina
  Anterior Central Posterior
Alta i, ĩ ɨ, ɨ̃
Baixa e a, ã o, õ

Les síl·labes a l'ocaina es poden marcar amb un dels dos tons tons: alt o baix. Consisteixen en una vocal; poden aparèixer consonants simples a banda i banda de la vocal: (C) V (C).[1]

Sistema d'escriptura[modifica]

Ocaina s'escriu mitjançant l'alfabet llatí . Un gràfic de símbols amb els sons que representen és el següent:

Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA
a /a/ b /b/ c /k/ ch /tʃ/ ds /dz/ dy /dʲ/ e /e/ f /ɸ/ g /ɡ/ h /ʔ/ i /i/
j /h/ k /k/ ll /dʒ/ m /m/ /mː/ n /n/ /nː/ ñ /ɲ/ ñ̈ /ɲː/ o /o/ p /p/
q /k/ r /r/ s /s/ sh /ʃ/ t /t/ ts /ts/ ty /tʲ/ u /ɨ/ v /β/ x /x/ y /ʒ/
  • Com que l'alfabet ocaina es basa en el castellà, c s'utilitza per indicar /k/ abans d'a, o, u, qu s'utilitza abans que e i i, i k s'utilitza en préstec lingüístics, com kerosene kerosene.
  • La nasalització s’indica inserint n després d’una vocal. Compara: tya tyója [tʲa tʲóha] hang it vs. tya tyonjan [tʲa tʲṍhã] clean it.
  • El to alt s’indica amb l’accent agut: á, é, í, ó, ú.[2]

Referències[modifica]

  1. Agnew, Arlene «Phonemes of Ocaina (Huitoto)». International Journal of American Linguistics, vol. 23, 1, January 1957, pàg. 24–27. DOI: 10.1086/464385.
  2. Leach, Ilo M. Mary Ruth Wise. Vocabulario Ocaina (PDF) (en spanish). 4. 2nd. Yarinacocha, Peru: Instituto Lingüístico de Verano, 2008 (Serie Lingüística Peruana).