Occipital
Tall sagital del crani. L'os occipital és el blau. | |
Base del crani. L'os occipital és el blau. | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | os occipitale |
| Part de | crani, volta del crani i neurocrani |
| Articulacions | Amb els parietals, els temporals, l'esfenoide i l'atles. |
| Identificadors | |
| MeSH | D009777 |
| TA | A02.1.04.001 |
| FMA | |
| Recursos externs | |
| Gray | p.129 |
| EB Online | science/occipital |
| Termes anatòmics dels ossos | |
L'os occipital és un os del crani, pla, imparell, central i simètric de forma romboidea amb dues cares, posteroinferior i anterosuperior, quatre vores i quatre angles.
És un os imparell, central, pla i simètric del crani que constitueix la part posterior, inferior i mitjana del crani de mamífers. Col·labora en la formació tant de la base com de la volta cranial. És còncau cap amunt i avanci i convex cap avall i enrere. Té una forma irregularment romboidal. S'hi poden distingir una cara pósteroinferior (exocraneal) i una anterosuperior (endocraneal).[1] En anatomia comparada de vertebrats, l'os occipital presa també el nom de complex occipital, en ser producte de la fusió de quatre ossos distintius presents en altres vertebrats: el supraoccipital, imparell i dorsal (porció tabular), els exoccipitales, parells, laterals al foramen magne (porcions condilares), i el basioccipital, imparell i ventral (porció basilar).[2]
Es troba en la part posterior inferior i mitjana del crani, darrere de l'esfenoide i damunt de l'atles. S'articula a més amb els parietals i amb els temporals pels costats.
Embriológicamente està format per quatre parts: una porció tabular posterior (o supraoccipital), dues porcions condilares (o exoccipitales) als costats del foramen magne i una porció basilar anterior (o basioccipital). En l'ésser humà aquestes quatre porcions es troben separades en el naixement i s'uneixen al voltant dels sis anys.[3] Els exoccipitales contenen els còndils i en alguns mamífers també formen uns processos laterals anomenats processos paraoccipitales on s'insereix el múscul digàstric.[4]
A causa de la seva derivació embrionària del mesoderm paraxial (a diferència de la cresta neural, de la qual deriven molts altres ossos craniofacials), s'ha postulat que "l'os occipital en conjunt es podria considerar com una vèrtebra gegant engrandida per suportar el cervell".[5]
Occipital deriva del llatí occiput "part posterior del crani", d'ob "contra, darrere" + caput "cap". Es distingeix de sinciput (part anterior del crani).[6]
Referències
[modifica]- ↑ Gray´s Anatomy para Estudiantes. Elsevier, 2006. ISBN 9788481748321.
- ↑ Saxena, R. K.; Saxena, Sumitra.. Comparative anatomy of vertebrates. Anshan, 2008. ISBN 978-1-905740-99-4. OCLC 185695916.
- ↑ Gray, Henry; Gray; Pick. Anatomy, descriptive and surgical / by Henry Gray.. Lea Bros.,, 1896.
- ↑ Bezuidenhout, A. J. (Abraham Johannes); Evans. Anatomy of the woodchuck (Marmota monax). Lawrence, KS : American Society of Mammalogists, 2005. ISBN 978-1-891276-43-9.
- ↑ Nie, Xuguang Acta Odontologica Scandinavica, 63, 3, 2005, pàg. 130. DOI: 10.1080/00016350510019847. PMID: 16191905 [Consulta: free].
- ↑ "occipital" A Dictionary of Zoology. Ed. Michael Allaby. Oxford University Press 2009