Occità vivaroalpí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaOccità vivaroalpí
Tipusdialecte
Los dialectes de l'occitan.jpg
Classificació lingüística
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües occitanoromàniques
occità
Nord-occità
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí
Dialecte deoccità
Nivell de vulnerabilitat3 en perill
Codis
Glottologviva1235
Linguist List08e
UNESCO365
IETFoc-vivaraup
Endangeredlanguages.com945
Modifica les dades a Wikidata

El vivaroalpí (en occità vivaroalpenc, vivaroaupenc) és un dialecte de l'occità. Forma part del conjunt dialectal nord-occità (amb l'alvernès i el llemosí). És parlat als departaments següents: el nord d'Ardecha, la Droma, el nord-est de l'Alt Loira, l'extrem sud de l'Isèra, els Alts Alps, la major part dels Alps d'Alta Provença, el nord dels Alps Marítims i cal afegir-hi les Vallades Occitanes (a l'estat italià); dit altrament es parla a les regions històriques del nord-est del Velai, del nord del Vivarès, del Delfinat i a les franges alpines septentrionals de Provença i del comtat de Niça.

El gavot (gavòt) és una varietat de vivaroalpí pròpria del vessant occidental dels Alps.

Característiques[modifica]

Aquest dialecte es caracteritza per:

Fonètica

  • Caiguda molt antiga (anterior a la formació de l'occità al s. VIII) de certes consonants intervocàliques, especialment de d: amada > amaa, prada > praa, venguda > vengua, garida > garia, madur > maür, mochador > mochaor.
  • Forma particular dels mots següents: dissabte > dissande, oblidar > eissubliar/obliar.
  • Palatalització molt antiga (anterior a la formació de l'occità al s. VIII) de ca i ga vers cha i ja/ia, punt comú amb tot el conjunt nord-occità (vivaroalpí, alvernès, llemosí): cantar > chantar, vaca > vacha, cargar > charjar, pagar > paiar.
  • Els següents punts només són típics d'algunes subvarietats del vivaroalpí.
    • Pas de l a r davant consonants (balma > barma) i entre vocals (pala > para).
    • Manteniment de consonants finals S dels plurals i grups SK, SP i ST.
    • Pronunciació de la -r final d'infinitiu (chantar, aver, florir).

Morfologia

  • Desinència de primera persona en -o [u](chanto "canto").
  • El següent punt només és típic d'algunes subvarietats del vivaroalpí.
    • Distribució del vivaroalpí a Occitània
      Formes amb -os dels determinants al masculí plural: aquestos, aquelos i elos ("aquests, aquells, ells").

Enllaços externs[modifica]