Oceà Iapetus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Els continents i l'oceà de Jàpet, fa 500 milions d'anys

L'oceà de Iapetus'[1] o oceà de Jàpet va ser un paleooceà que va existir entre 600 i 400 milions d'anys enrere, entre els períodes neoproterozoic i paleozoic, aquest oceà es formà arran de la separació de Proto-lauràsia. En l'hemisferi sud de la Terra, aquest oceà estava ubicat entre Laurentia (Escòcia, Amèrica del Nord i Groenlàndia) a l'oest, Bàltica format per (Escandinàvia i Europa oriental) a l'est i Avalonia (Regne Unit, Europa nord-occidental) al sud, a més d'altres territoris menors emergits i situats al nord d'Avalonia (són actualment part de Nova Anglaterra, Nova Escòcia i Acadia).

L'oceà Japet es considera el precursor de l'Oceà Atlàntic, per això va rebre el nom del tità de la mitologia grega Iapetus,[2] pare d'Atlas el qual origina el nom d'"Atlàntic".

Forma part d'aquest oceà el mar de Tornquist situat entre Avalonia i Bàltica

Aquest oceà va desaparèixer quan rere les orogènesi caledoniana, Acàdica i Tacònica es va formar el supercontinent Euramèrica entre els períodes cambrià i ordovicià fa 400 milions d'anys.



Referències[modifica]

  1. /ˈæpɪtəs/ Wells, John. «Iapetus and tonotopy». John Wells's phonetic blog, 14-04-2010. [Consulta: 21 abril 2010].
  2. El nom de Iapetus va ser primer usat per Harland & Gayer (1972), anteriorment es deia oceà Proto-Atlantic