Vés al contingut

Ocell de l'oli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuOcell de l'oli
Steatornis caripensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima12 anys Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,8 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou33 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22689633 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStrigiformes
FamíliaSteatornithidae
GènereSteatornis
EspècieSteatornis caripensis Modifica el valor a Wikidata
Humboldt, 1817
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El Guàtxaro o Ocell de l'oli[1] (Steatornis caripensis) és l'única espècie del gènere Steatornis (Humbolt, 1814) i de la família dels esteatornítids (Steatornithidae, Bonaparte, 1842), que s'inclou al mateix ordre dels enganyapastors, els caprimulgiformes.

Morfologia

[modifica]
  • És un ocell gros, que fa uns 45 cm de llargària, amb un pes de 400 – 430 g. Té les ales llargues, la cua ampla, les cames molt curtes, el bec fort envoltat de llargs bigotis i els ulls grossos.[2]
  • El plomatge és marró amb petites taques blanques, més grosses i aparents a les plomes cobertores alars i secundàries externes. Els mascles són d'un to una mica més gris i fosc que les femelles.
  • Els pollets poden pesar fins a 50% més que els adults.

Hàbitat i distribució

[modifica]

L'hàbitat d'aquest ocell s'estén pels boscs amb coves de la zona neotropical, des de Guyana i Veneçuela fins a Bolívia. També a l'Illa de Trinitat.[3]

Alimentació

[modifica]

Mengen únicament la polpa de fruits del bosc, en especial de palmeres, llorer i encens. És l'única au frugívora nocturna del món.

Reproducció

[modifica]

Fan el niu a les cornises de l'interior de grans coves, on ponen 2 - 4 ous blancs que coven durant 32 – 35 dies. Els joves romanen al niu, en general, més de 3 mesos i tot aquest temps els pares els alimenten. Cap al 70è dia de vida el pollet assoleix el pes màxim i després en va perdent a mesura que va canviant el plomatge pel d'adult.

Hàbits

[modifica]

És molt sociable i viu en colònies que poden ser de milers d'individus. És perquè necessiten coves grans que viuen preferentment en zones de muntanya, tot i que a Trinitat també n'hi ha que ocupen grans coves marines.

Són molt sorollosos. Fan crits varis, inclòs una mena d'espetec entretallat que fan servir a l'interior de les coves per a l'ecolocalització (que, val a dir, no és tan perfecta com la dels ratpenats).

Referències

[modifica]
  1. «Ocell de l'oli». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 27/08/2013 (català)
  2. Descripció de l'ocell de l'oli[Enllaç no actiu]
  3. «Distribució de l'ocell de l'oli». Arxivat de l'original el 2009-02-24. [Consulta: 2 gener 2010].