Ocell de tempesta de Tristram
| Hydrobates tristrami | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Edat màxima | 14 anys |
| Envergadura | 54,5 cm |
| Pes | 84 g |
| Cries | 1 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Procellariiformes |
| Família | Hydrobatidae |
| Gènere | Hydrobates |
| Espècie | Hydrobates tristrami (Salvin, 1896) Hydrobates tristrami |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Oceanodroma tristrami |
L' ocell de tempesta de Tristram[1] (Hydrobates tristrami) és un ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics, que cria dins de caus i esquerdes a les illes Vulcano, Izu i Hawaii.[2]
Descripció
[modifica]Probablement és el membre més gros de la família dels ocells de tempesta, amb una longitud total de 24,5 a 27 cm, una envergadura de 54 a 57 cm i una massa corporal de 71 a 120 g, amb pesos mitjans de 86,2 i 92 g.[3][4] Ocell marí de color marró fosc i cuaforcat del Pacífic nord-oest i central, on cria a les illes japoneses i hawaianes. Generalment, s'alimenta mar endins i no s'associa amb vaixells. En general, de color marró xocolata fosc amb barres carpals pàl·lides prominents. En condicions de llum òptima, el dors és lleugerament més pàl·lit que el plomatge de l'esquena i la cua, a diferència de l'ocell de tempesta fumat (H. markhami) i de Leach (H. leucorhous); en plomatge nou, observeu la brillantor grisa al cap i l'esquena. No té els eixos primaris clarament pàl·lids de l'ocell de tempesta de Matsudaira (H. matsudairae) i de Swinhoe (H. monorhis).[5] El bec és robust, ja que és una espècie que s'alimenta de petits cefalòpodes.[6]
Ecologia
[modifica]L'espècie és colonial i nia a les illes del nord-oest de Hawaii i a diverses illes petites al sud del Japó, incloses les illes Bonin i Izu. Les colònies són ateses a la nit i l'espècie es reprodueix durant l'hivern. Al mar, l'espècie és pelàgica i s'alimenta de calamars i peixos.[7]
Estat de conservació
[modifica]El ocell de tempesta de Tristram es considera gairebé amenaçat. Totes les colònies de cria a Hawaii són zones protegides, però l'espècie ha experimentat disminucions en el passat a causa de les rates introduïdes a l'illa de Tori-shima.[8]
Taxonomia i etimologia
[modifica]L'any 1896, l'ornitòleg anglès Osbert Salvin va descriure per primera vegada l'ocell de tempesta de Tristram amb el nom binomial Oceanodroma tristrami i la localitat tipus la "Badia de Sendai, Japó".[9][10]
L'exemplar holotip d'Hydrobates tristrami (Cat.Bds.Brit.Mus., 25,1896, p.347) es conserva a la col·lecció de zoologia de vertebrats del World Museum, National Museums Liverpool, amb el número d'accés NML-VZ T9781. L'exemplar va ser recollit pel tinent Gunn a la badia de Sendai, Japó, el juliol de 1874, i va arribar a la col·lecció nacional de Liverpool a través de la compra de la col·lecció de Henry Baker Tristram.[11]
El 2004 i el 2017, les anàlisis genètiques van trobar que el gènere Oceanodroma s'havia de fusionar amb Hydrobates, perquè es va trobar que l'única espècie d'Hydrobates, l'ocell de tempesta europeu (H. pelagicus), es trobava interrelacionat amb Oceanodroma (és a dir, algunes espècies d'Oceanodroma estan més relacionades amb l'ocell de tempesta europeu que no pas amb altres espècies dins d'Oceanodroma.[12][13]
El nom Hydrobates va ser introduït per l'ornitòleg Friedrich Boie l'any 1822 i, per tant, té prioritat sobre Oceanodroma, que va ser introduït per l'ornitòleg Ludwig Reichenbach el 1853. En conseqüència, totes les espècies d'Oceanodroma van ser transferides a Hydrobates, inclòs l'ocell de tempesta de Tristram, que va ser acceptat per la Unió Internacional d'Ornitòlegs[14][15]
A principis del segle xxi, l'ocell de tempesta de Tristam es va incloure en un estudi sobre la ingestió de plàstics per part d'ocells a l'illa Tern, als French Frigate Shoals.[16]
L'espècie rep el nom comú i científic del reverend Henry Baker Tristram, que també va recollir exemplars d'història natural.[17]
És una espècie monotípica.[18]
Referències
[modifica]- ↑ «Ocell de tempesta de Tristram». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 8 novembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 8 novembre 2025].
- ↑ Howell, Steve N. G.; Patteson, J. Brian; Shearwater, Debra. Petrels, albatrosses, and storm-petrels of North America: a photographic guide. Princeton [N.J.]: Princeton University Press, 2012. ISBN 978-0-691-14211-1.
- ↑ {{{títol}}}. 2a edició.títol=CRC handbook of avian body masses|editorial=CRC Press|data=2008|lloc=Boca Raton|isbn=978-1-4200-6444-5|cognom=Dunning Jr.|nom=John B.}}
- ↑ «ocell de tempesta de Tristram». eBird. [Consulta: 8 novembre 2025].
- ↑ Harrison, Peter; Perrow, Martin Richard; Larsson, Hans. Seabirds: the new identification guide. Barcelona: Lynx, 2021. ISBN 978-84-16728-41-1.
- ↑ Slotterback, John W. Tristram's Storm-Petrel (Hydrobates tristrami) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2021-08-18. DOI 10.2173/bow.trspet.01.1.
- ↑ «Hydrobates tristrami: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2019, 24-07-2019. DOI: 10.2305/iucn.uk.2019-3.rlts.t22698535a155161970.en.
- ↑ . Londres: British Museum (Natural History). Department of Zoology. [Birds], 1874-1898, p. 354 (Catalogue of the Birds in the British Museum).
- ↑ Salvin, Osbert. 3. Oceonodroma. Londres: British Museum (Natural History). Department of Zoology. [Birds]., 1874, p. 354 (Catalogue of the Birds in the British Museum). DOI 10.5962/bhl.title.8233.
- ↑ R. Wagstaffe. Type Specimens of Birds in the Merseyside County Museums (formerly City of Liverpool Museums), 1978-12-01, p. 8.
- ↑ Penhallurick, John; Wink, Michael «Analysis of the taxonomy and nomenclature of the Procellariiformes based on complete nucleotide sequences of the mitochondrial cytochrome b gene» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 104, 2, 6-2004, p. 125–147. DOI: 10.1071/MU01060. ISSN: 0158-4197.
- ↑ Wallace, S.J.; Morris-Pocock, J.A.; González-Solís, J.; Quillfeldt, P.; Friesen, V.L. «A phylogenetic test of sympatric speciation in the Hydrobatinae (Aves: Procellariiformes)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 107, 2-2017, p. 39–47. DOI: 10.1016/j.ympev.2016.09.025.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Petrels, albatrosses – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Chesser, R Terry; Burns, Kevin J; Cicero, Carla; Dunn, Jon L; Kratter, Andrew W «Sixtieth Supplement to the American Ornithological Society’s Check-list of North American Birds» (en anglès). The Auk, 136, 3, 28-08-2019. DOI: 10.1093/auk/ukz042. ISSN: 0004-8038.
- ↑ «OBIS-SEAMAP Dataset - Tern Island Albatrosses - 1999» (en anglès). Arxivat de l'original el 2025-07-15. [Consulta: 8 novembre 2025].
- ↑ Beolens, Bo. Whose bird? : men and women commemorated in the common names of birds. London : Christopher Helm, 2003, p. 342-343. ISBN 978-0-7136-6647-2.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Petrels, albatrosses – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 8 novembre 2025].

