Ocell limícola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La fredeluga amb el seu bec curt, adaptat a obtindre l'aliment sobre terra
El becut americà amb el llarg bec adaptat a furgar al fang
Garsa de mar amb el fort bec adaptat a obrir mol·luscs bivalves
El torlit és un atípic limícola, adaptat a la vida en hàbitats àrids

Els limícoles són un grup d'ocells que tenen com a característica comuna una alimentació a base de la fauna limícola.[1]

Tots pertanyen a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes), però no poden ser considerats un grup amb entitat taxonòmica, sinó més aviat morfològica o ecològica. Totes les famílies de l'ordre es consideren limícoles, a excepció dels turnícids (profundament terrestres) i les espècies marines de peus palmats de les famílies dels làrids, estercoràrids i àlcids. Els gèneres Dromas i Glareola podrien ser considerats limícoles, però la seva proximitat filogenètica a les famílies anteriors, fa que, de manera convencional, les seves famílies (dromàdids i glareòlids) tampoc no es consideren dins el grup.

Per tant, de les 19 famílies que, segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.5, 2010), pertanyen a l'ordre dels caradriformes, 13 (amb 212 espècies) són considerades limícoles.

Els limícoles típics estan lligats a zones humides, com ara els aiguamolls, albuferes o les costes marines, però també les ribes dels rius. Moltes de les espècies àrtiques i de regions temperades fan llargues migracions, però les tropicals sovint són residents o es mouen en funció de les pluges. Algunes espècies, com el territ menut, es troben entre les que fan migracions a major distància, per passar l'hivern a l'hemisferi sud.

La major part de les espècies mengen petits invertebrats que cullen del fang o sobre terra. Les diferents espècies han desenvolupat becs de diferent llargària, en funció de l'aliment que obtenen al mateix hàbitat, especialment a la costa, per tal de no competir de manera directa amb altres espècies per l'alimentació.

Moltes espècies tenen terminacions nervioses sensitives al final dels becs, per tal de detectar preses soterrades al fang o la terra tova. Algunes espècies de major mida, en particular, les adaptades a hàbitats més secs, es poden alimentar de preses més grans, incloent insectes i petits rèptils.

El membre més petit d'aquest grup és el territ menut canadenc, amb uns adults que fan uns 13 cm de llargària i un pes de 15,5 grams. L'espècie més gran potser Numenius madagascariensis, amb uns 63 cm i 860 grams, encara que Esacus giganteus és el més gros, amb un pes al voltant d'1 kg.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Els limícoles a l'Enciclopèdia Catalana Rev. 3-08-2010
  • Paton, Tara A. & Baker, Allan J. (2006): Sequences from 14 mitochondrial genes provide a well-supported phylogeny of the Charadriiform birds congruent with the nuclear RAG-1 tree. Molecular Phylogenetics and Evolution 39(3): 657–667. doi:10.1016/j.ympev.2006.01.011


  • Paton, T. A.; Baker, A. J.; Groth, J. G. & Barrowclough, G. F. (2003): RAG-1 sequences resolve phylogenetic relationships within charadriiform birds. Molecular Phylogenetics and Evolution 29: 268-278. doi:10.1016/S1055-7903(03)00098-8


  • Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A. & Székely, Tamás (2004a): Phylogeny of shorebirds, gulls, and alcids (Aves: Charadrii) from the cytochrome-b gene: parsimony, Bayesian inference, minimum evolution, and quartet puzzling. Molecular Phylogenetics and Evolution 30(3): 516-526. doi:10.1016/S1055-7903(03)00222-7


  • van Tuinen, Marcel; Waterhouse, David & Dyke, Gareth J. (2004): Avian molecular systematics on the rebound: a fresh look at modern shorebird phylogenetic relationships. Journal of Avian Biology 35(3): 191-194. PDF fulltext.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ocell limícola Modifica l'enllaç a Wikidata