Ocells elefant
Aepyornithidae ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Estat de conservació | |
Extint (Segle XVI ) | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Aepyornithiformes |
Família | Aepyornithidae ![]() Bonaparte, 1853 |
Gèneres | |
Distribució | |
Endèmic de | Madagascar ![]() |
Mida | |
![]() |
Els ocells elefant (Aepyornithidae) són una família extinta d'ocells paleògnats de l'ordre dels estrucioniformes (Struthioniformes), encara que estudis recents la situen en un ordre propi, els Aepyornithiformes.
Eren ocells no voladors endèmics de Madagascar.[1][2] Igual que els ocells no voladors actuals, els ocells elefants eren ratites (corredors), com l'estruç, el casuari, els nyandús, a més de l'extinta moa de Nova Zelanda.[3]
Origen del nom[modifica]
Els nadius els coneixien com a vouron patra. La denominació d'«ocells elefant» probablement ve de les històries de Simbad a Les mil i una nits, amb la rondalla de l'«ocell roc», tan gegant que en el seu vol podia alçar un elefant entre les seves arpes. El navegant Marco Polo, en els seus viatges a Orient, va fer ressò d'aquestes llegendes i les va divulgar. La gran diferència, naturalment, és que l'ocell elefant estava impedit de volar, i en tot cas, pesava només una desena part del que pot arribar a pesar un elefant africà.
Espècies[modifica]
Es classifiquen generalment quatre espècies en el gènere Aepyornis: A. hildebrandti, A. gracilis, A. medius i A. maximus,[4] i tres en Mullerornis.[5]
Gènere Aepyornis
- Aepyornis gracilis (Monnier, 1913)[6]
- Aepyornis hildebrandti (Burckhardt, 1893)[6]
- Aepyornis mulleri (Milne-Edwards i Grandidier, 1894)
- Aepyornis maximus (Hilaire, 1851)[6]
- Aepyornis modestus (Milne-Edwards i Grandidier, 1869)
- Aepyornis ingens (Milne-Edwards i Grandidier, 1894)
- Aepyornis titan (Andrews, 1894)
- Aepyornis medius (Milne-Edwards i Grandidier, 1866)[6]
- Aepyornis grandidieri (Rowley, 1867)
- Aepyornis cursor (Milne-Edwards i Grandidier, 1894)
- Aepyornis lentus (Milne-Edwards i Grandidier, 1894)
Género Mullerornis
- Mullerornis betsilei (Milne-Edwards i Grandidier, 1894)[7]
- Mullerornis agilis (Milne-Edwards i Grandidier, 1894)[7]
- Mullerornis rudis (Milne-Edwards i Grandidier, 1894)[7][5][8]
- Flacourtia rudis (Andrews, 1894)
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ocells elefant |
- ↑ Clements, J. F. (2007): The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press, EUA. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology, (anglès)
- ↑ Sibley, Charles Gald i Ahlquist, Jon Edward (1990): Phylogeny and classification of birds. Yale University Press, New Haven, Connecticut, EUA (anglès)
- ↑ Mitchell, K.J. et al (2014): «Ancient DNA reveals elephant birds and kiwi are sister taxa and clarifies ratite bird evolution». Science, 344(6186):898-900, (anglès)
- ↑ Brodkorb, P. (1963)
- ↑ 5,0 5,1 Davies, S. J. J. F. (2003)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Brands, S. (2008)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Brands (a), S. (2008)
- ↑ LePage, D. (2008)
Enllaços externs[modifica]
- «Madagascar i els lèmurs subfòssils. Documentals en el temps. Episodi III», Blanca Moncunill-Solé, Ciències de la Vida, Divulcat, Fundació Enciclopèdia, Grup Enciclopèdia Catalana, 13-01-2021.