Ocult en la memòria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaOcult en la memòria
The Blackout Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAbel Ferrara Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEdward R. Pressman Modifica el valor a Wikidata
GuióAbel Ferrara Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJoe Delia Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1997 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMiami Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0118734 Filmaffinity: 338658 Allocine: 12105 Rottentomatoes: m/the_blackout Letterboxd: the-blackout Allmovie: v155008 TCM: 451097 Metacritic: movie/the-blackout AFI: 65137 TMDB.org: 25690 Modifica el valor a Wikidata

Ocult en la memòria (títol original: The Blackout) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Abel Ferrara, estrenada el 1997 i doblada al català. Ha estat doblada al català.[1] Es va projectar fora de concurs al Festival de Cannes 1997[2]

Argument[modifica]

El director de culte Abel Ferrara va dirigir aquesta típica mirada nerviosa sobre un actor que abusa de l'alcohol i les drogues que pren un gir inesperat. Matty (Matthew Modine) és un actor la carrera del qual té una ràpida ascensió; tanmateix, no pot manejar les pressions de la vida a Hollywood, i es dirigeix a Miami per recarregar les seves bateries emocionals. Donada la vida nocturna de Miami, aquesta no és l'elecció més assenyada que podria haver fet, i s'enfonsa aviat en un mar de begudes i drogues. Matty demana a la seva xicota Annie (Beatrice Dalle) que es casi amb ell, però el refusa, amargada d'haver avortat un cert temps enrere, ja que no volia tenir un fill d'un drogoaddicte. Matty, tanmateix, a penes pot recordar aquest esdeveniment. L'amic de Matty Mickey (Dennis Hopper), un propietari d'un club nocturn i artista de vídeo, decideix que Matty necessita escapar dels seus problemes, i passen una nit llarga de festa, durant la qual Matty recull una cambrera, també nomenada Annie (Sarah Lassez).

En algun moment al llarg de la nit, Matty beu tant que es desmaia, i es desperta sense recordar res. 18 mesos més tard, Matty viu a Nova York amb la seva nova xicota Susan (Claudia Schiffer). No pot treure's Annie del cap, i vola a Miami per visitar-la, esperant tancar algunes velles ferides. Però Annie la cambrera resulta tenir algunes males notícies per a ell quan arriba a Florida. Ocult en la memòria va marcar el debut com a actriu de la model Claudia Schiffer, i, com en unes quantes de les pel·lícules prèvies de Ferrara, el rapper Schooly D va col·laborar amb unes quantes cançons a la banda sonora. [3]

El règim diegètic[modifica]

Aquesta pel·lícula ens ofereix inicialment una forta narració, en la qual s'explica una història bastant clara. Un cop amb la cambrera s'apaga, i tot el que succeeix després té un lapsus de divuit mesos amb Matthew que intenta desintoxicar-se i reconstruir una nova vida amb una onada imparable de somnis i records que omplen la ment del protagonista, que se superposen els uns als altres i es contradiuen entre si. La fiabilitat de la memòria es posa en dubte, i ni Matty ni l'espectador pot precisar si la cambrera va ser assassinada. La narrativa d'aquesta pel·lícula passa de fort a feble, i fins i tot es converteix en antinarració: no hi ha narració lineal, tot se superposa i duplica, no hi ha un temps "present" de la diègesi. L'espectador de la pel·lícula es torna incapaç de reconstruir els fets.

Fer una pel·lícula que posi en crisi els cànons narratius clàssics és una tendència bastant generalitzada en diferents moments del cinema contemporani. Aquesta pel·lícula soscava les formes narratives ben consolidades a l'època del cinema clàssic: per exemple, hi ha una gran quantitat d'auto-referències del món del cinema, hi ha un ús reiterat del flashback i fade que d'alguna manera en lloc de claredat només serveixen per confondre i desorientar l'espectador.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Ocult en la memòria». esadir.cat. [Consulta: 25 octubre 2012].
  2. «Selecció Oficial 1997» (en anglès). festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 2013-11-02. [Consulta: 23 octubre 2012].
  3. «The Blackout» (en anglès). The New York Times.