Odèon d'Herodes Àtic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Odèon d'Herodes Àtic
Athen Odeon Herodes Atticus BW 2017-10-09 13-12-44.jpg
Modifica el valor a Wikidata
EpònimHerodes Àtic Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusOdèon i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Obertura161 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romana Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pisos per sobre el terra3 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatGrècia
RegióÀtica
Unitat perifèricaAtenes Central
MunicipiAtenes Modifica el valor a Wikidata
 37° 58′ 15″ N, 23° 43′ 28″ E / 37.970843°N,23.724524°E / 37.970843; 23.724524
Lloc arqueològic catalogat de Grècia

L'odèon d'Herodes Àtic és un edifici per a audicions musicals construït l'any 161 gràcies a la gran fortuna del cònsol romà d'origen grec Herodes Àtic,[1] que el va fer construir en memòria de la seva dona, Ànnia Regil·la, morta l'any anterior.

Es va emplaçar al costat del teatre de Dionís, al peu de l'Acròpoli d'Atenes, a la part sud. La seva planta és com la d'un teatre romà, però amb la diferència que l'odèon estava cobert amb un sostre de fusta; tenia una capacitat a les seves graderies per a cinc mil espectadors i un escenari amb 35 metres de longitud.[2]

La graderia i l'escena es van restaurar a la dècada del 1950 amb marbre pentèlic. Des d'aleshores és un dels escenaris principals del Festival d'Atenes, que se celebra cada any de maig a octubre, i on actuen artistes grecs i internacionals de renom. Per l'odèon han passat, entre d'altres, Maria Callas, Maurice Béjart, Alicia de Larrocha, els Ballets del Bolxoi, Mikis Theodorakis, Giorgos Dalaras, Kharis Alexíou, Yanni, Nana Mouskouri, Sting, Elton John o Andrea Bocelli, per citar-ne només uns quants dels més destacats.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odèon d'Herodes Àtic
  1. La Gran Enciclopèdia en català, volum 10. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5438-5.
  2. Enciclopedia Salvat, volum 12. Barcelona: Salvat Editores, 1997. ISBN 84-345-9719-5.


Acròpoli d'Atenes: Patrimoni de la Humanitat

Acròpoli d'Atenes
1 Partenó - 2 Antic temple d'Atena - 3 Erectèon - 4 Estàtua d'Atena Prómakhos - 5 Propileu - 6 Temple de Nike Àptera - 7 Eleusínion - 8 Santuari d'Àrtemis Braurònia - 9 Calcoteca - 10 Pandrósion - 11 Casa de les Arrèfores - 12 Altar d'Atena - 13 Santuari de Zeus Polieus - 14 Santuari de Pandíon - 15 Odèon d'Herodes Àtic - 16 Stoà d'Èumenes - 17 Santuari d'Asclepi - 18 Teatre de Dionís - 19 Odèon de Pèricles - 20 Tèmenos de Dionís - 21 Aglaurèon