Martí V

Martí V

Nom original	(la) Martinus PP. V
Biografia
Naixement	Oddone Colonna 1369 Genazzano (Estats Pontificis)
Mort	20 febrer 1431 (61/62 anys) Roma
Causa de mort	Causes naturals  (Accident vascular cerebral )
Sepultura	Basílica de Sant Joan del Laterà
206è Papa
23 novembre 1417 – 20 febrer 1431 (Gregorià) ← Gregori XII – Eugeni IV →
Cardenal
12 juny 1405 –
Protonotari apostòlic
Arxipreste de Sant Joan del Laterà
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Perusa
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	sacerdot catòlic (1417–), diaca catòlic (1417–), escriptor
Consagració	Jean Allarmet de Brogny
Participà en
8 novembre 1417	conclave de 1417
5 novembre 1414	Concili de Constança
18 novembre 1406	conclave de 1406
Família
Família	Família Colonna
Pares	Agapito Colonna (en)   i Caterina Conti (en)

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431. De nom Oddone Colonna, era fill d'Agapito Colonna i Caterina Conti el que el convertia en membre dels Colonna, una de les famílies aristocràtiques romanes més antigues i amb major influència de la seva època.

Va estudiar a la universitat de Perusa, i acabada la formació va entrar en la cúria romana on el 1402 va ser nomenat cardenal diaca de Sant Jordi per Bonifaci IX. Esdevindria un dels cardenals que va fugir de Lucca, on els havia reclòs el papa Gregori XII, per organitzar el Concili de Pisa en el qual prengué part en l'elecció d'Alexandre V i de Joan XXIII com a mitjà per reconciliar les Esglésies d'Avinyó i Roma i acabar així amb el Cisma d'Occident.

Escollit Papa, l'11 de novembre del 1417, durant el Concili de Constança, en un conclave que va deposar els antipapes Joan XXIII i Benet XIII i que va acceptar la renúncia de Gregori XII.

L'elecció del nou Papa, que va adoptar el nom de Martí V en honor de Martí de Tours la festivitat dels quals se celebrava el dia de la seva elecció, va suposar el final del Cisma d'Occident.

Després de la seva elecció, Martí V va sancionar diversos decrets del concili sobre la necessària reforma de l'Església, però es va negar en canvi a reconèixer la doctrina conciliarista que havia sorgit en el sínode i que suposava reconèixer la preeminència de les reunions conciliars sobre la figura papal. El que sí que va sancionar va ser la celebració periòdica de concilis, establint un termini de cinc anys entre un i un altre, la qual cosa suposava que el següent s'hauria d'obrir el 1422. Efectivament el 1422 es va convocar el Concili de Siena, que va obrir les seves sessions el 1423 a la ciutat de Pavia, però que va haver de traslladar-se al cap de poc a Siena per la pesta que es va declarar. En aquest Concili el papa va poder comptar amb la col·laboració d'algunes nacions que, intencionadament o, no buscant els seus propis beneficis o la col·laboració amb el papat, van aconseguir impedir que es desenvolupés un programa reformista. El Concili va tancar les seves portes el març del 1424 sense grans avenços. El següent Concili va ser convocat per ell mateix el 1431 a Basilea (segons s'havia establert a Siena), però va iniciar les seves sessions quan ja havia mort.

Després de la seva elecció, Martí V no torna immediatament a Roma, residint temporalment a Màntua i a Florència. Fins a setembre del 1420 no tornarà a la Ciutat Eterna, trobant-se una ciutat arruïnada i decaiguda pel període d'abandonament que va suposar la perduda de la seu pontifícia, per la qual cosa es va dedicar al seu aixecament i a la restauració, tasca a què va dedicar gran part de les seves energies.

A Martí V es deuen la firma dels primers concordats amb les nacions europees.

Va morir el 20 de febrer del 1431.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Corona veli aurei (La corona del vel d'or), cita que fa referència a què a l'escut d'armes de la seva família, els Colonna, hi figura una corona, i al que va ser cardenal diaca de Sant Jordi del Vel d'Or.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martí V