Odet de Coligny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaOdet de Coligny
Odet de Coligny, Cardinal de Chatillon, ca 1552, by Léonard Limousin.jpg
 Arquebisbe 


 Ambaixador 


 Abat 

Dades biogràfiques
Naixement 10 de juliol de 1517
França
Mort 14 de febrer de 1571 (53 anys)
Canterbury
Ciutadania França
Religió Església Catòlica
Activitat professional
Ocupació diplomàtic i sacerdot catòlic
Dades familiars
Pares Gaspard I de ColignyLouise de Montmorency
Germans
Modifica dades a Wikidata
Odet de Coligny

Odet de Coligny (Châtillon-Coligny, 10 de juliol de 1517 - † Southampton, 14 de febrer de 1571), va ser un cardenal de la Santa Església Romana (cardinalis Sanctae Romanae Ecclesiæ); anomenat com cardenal de Chastillon (o Châtillon).

Fill de Gaspar I de Coligny (primer mariscal de França de la casa de Coligny) i de la seva dona Louise de Montmorency. Era germà de Gaspar II de Coligny.

Va ocupar alts càrrecs en l'Església (arquebisbe de Tolosa, bisbe de Beauvais i par de França). Va ser nomenat cardenal el 1533. El 1556 va ser proclamat abat de Ferrières per recomanació del Papa Pius IV i del rei Enric II de França, i quatre anys més tard, Pius el va nomenar inquisidor de França. Tot i l'oposició del parlament francès a la Inquisició, res no li va impedir assumir el càrrec. En algun moment després de 1560 també es va convertir en abat de Grandchamps, de Quincy i el 1560 de Vézelay. Com abat dels anteriors també n'era el nat d'alguns més, com el de Sant Euvertius, de Fontainejean, Ferrières, i Saint Benoît, i de 1554 a 1560 abat de Saint Pierre de Mâcon. Va participar en el Conclave de 1549-50.

No obstant això, sota la influència de la seva família, que finalment es va acostar al camp protestant, va esdevenir hugonot i calvinista l'abril de 1561. El fet va commocionar la cúria, ja que la seva carrera eclesiàstica sempre havia estat més motivada per l'ambició que per la pietat; tot i això, no fou l'únic cardenal francès a convertir-se al calvinisme en aquest període (un altre exemple és Jean de Monluc, bisbe de Valença). Va participar amb el seu germà en les guerres de religió i va actuar com a mediador entre els protestants i els Medici, encapçalats per la reina Caterina.

Tomba d'Odet a la Catedral de Canterbury

El desembre de 1564, es va casar amb la seva amant Isabelle d'Hauteville (també coneguda com a Elizabeth de Kanteville o Mme. Cardinale) a Montataire, sense cerimònia catòlica. i amb l'ús, a petició dels hugonots i per part d'Odet de la seva toga cardenalícia.

Va ser excomunicat i se li va despullar de totes les seves dignitats. S'estava preparant per anar a Anglaterra a La Rochelle per reunir-se amb el seu germà quan va morir poc després a Canterbury en estranyes circumstàncies (possiblement enverinat pel seu criat, o per ordres del govern francès) el 1571.

Va ser enterrat en una tomba temporal coberta d'arpillera i guix a la Capella de la Trinitat a l'extrem est de la catedral de Canterbury. Pretenia esser una solució temporal a l'espera del retorn del seu cos a França, aquest fet mai va ocórrer i encara roman allà.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odet de Coligny Modifica l'enllaç a Wikidata