Vés al contingut

Claire Maurier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Odette Agramon)
Plantilla:Infotaula personaClaire Maurier
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 març 1929 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Ceret (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
FormacióCours Simon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula i interpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0561158 Allocine: 3172 Allmovie: p46582 TCM: 125226 TMDB.org: 1654 Modifica el valor a Wikidata

Claire Maurier, nom artístic[notes 1] d'Odette Agramon[notes 2] (Ceret, 27 de març del 1929), és una actriu nord-catalana especialitzada en papers còmics amb una llarga carrera al teatre, el cinema i la televisió.[1][2]

Biografia

[modifica]

El seu pare tenia una sala de cinema[3] a Tolosa de Llenguadoc, cosa que potser revelà una vocació teatral que se li havia desvetllat ja de ben jove, interpretant la Ventafocs a l'"École de plein air" d'Arcachon. Als setze anys va ser admesa al conservatori de Bordeus, i durant un bienni actuà[notes 3] als teatres locals; el 1947 obtingué un primer premi en la categoria de comèdia i un segon premi en la de tragèdia. Es traslladà a París a completar la seva formació amb René Simon, de qui en fou deixeble durant dos anys. El 1951 va fer el seu primer paper important, Lisistrata, a l'adaptació que Maurice Donnay havia fet de la gran comèdia clàssica.

Després d'haver fet alguns petits papers al cinema[notes 4] i al teatre, es distingí el 1957 a Le dos au mur, cosa que feu que François Truffaut la descobrís i li oferís, el 1959, fer de mare inconstant de Jean-Pierre Léaud a Les Quatre Cents Coups. Posteriorment seria l'esposa provençal bígama de Bourvil i Fernandel a la pel·lícula del 1963 La Cuisine au beurre. Tres lustres més tard feu de mare (biològica) a La gàbia de les boges (1978) i de Madeleine a Un mauvais fils, de Claude Sautet.

Tota la seva carrera ha compaginat el cinema amb el teatre, amb incursions al mitjà televisiu com la interpretació de "Maryse Berthelot", una de les protagonistes de la tele-sèrie Faites comme chez vous (2005).

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

(Llargmetratges: directors i papers)

Televisió

[modifica]

(selecció: papers secundaris a moltes sèries[2])

Teatre

[modifica]

(tots els teatres a París, si no s'indica altrament)

Premis

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Sembla que l'adoptà a partir del 1950; a la pel·lícula Le trésor des pieds nickelés de Marcel Aboulker encara hi surt amb el seu nom familiar
  2. Nom de bateig, Odette Michelle Suzanne Agramon
  3. Ces dames aux chapeaux verts de Germaine Acrement, Le pavillon brulé d'Steve Passeur, Monsieur Chasse de Georges Feydeau, Les derniers seigneurs de Roger-Ferdinand, La parisienne d'Henry Becque, Boléro, Un homme comme les autres d'Armand Salacrou, Baby Hamilton de Maurice Bradell i Anita Hart, Jeunes filles, Les surprises d'une nuit de noce de Paul Van Stalle (totes al teatre Trianon), Mam'zelle ni touche opereta d'Henri Meilhac, Albert Millaud i Hervé, i Miss Helyett de Maxime Boucheron i Edmond Audran (al Grand Théâtre), L'alchimiste de Ben Jonson i Babel (Nouvelle Compagnie), Aux quatre coins (Théâtre Français) i La femme de chambre (teatre Alhambra)
  4. Destinée (1949), Le trésor des pieds nickelés de Marcel Aboulker (1950 i encara amb el seu nom veritable, Agramon), Caroline chérie de Richard Pottier (1951), Appartements à vendre (1953)
  5. De la sèrie de capa i espasa "Angèlique"; tornaria a actuar-hi el 1964, amb el mateix director
  6. Curiosament, si a la pel·lícula La tête en friche Maurier feia de mare de Gérard Depardieu, ja havia fet papers similars per a Jean-Pierre Léaud a Les Quatre Cents Coups de François Truffaut; i de Jean-Pierre Bacri, d'Agnès Jaoui i Wladimir Yordanoff a la pel·lícula Un air de famille de Cédric Klapisch.
  7. Variant de títol i pseudònim de l'autor: Maire et Martyr de Loïc Le Gouriadec «Le Théâtre du Rideau Vert - L'Encyclopedie canadienne». Arxivat de l'original el 2010-12-25. [Consulta: 26 juliol 2011].
  8. Dolç ocell de joventut

Referències

[modifica]
  1. «Claire Maurier» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 29 gener 2024].
  2. 2,0 2,1 «Claire Maurier - IMDb».
  3. «L'actrice Claire Maurier a passé ses vacances en limousin». Arxivat de l'original el 2010-09-04. [Consulta: 26 juliol 2011].

Enllaços externs

[modifica]
  • Web oficial Arxivat 2012-02-29 a Wayback Machine. (francès)
  • Fitxa, al web de la seva agent artística (francès)