Ofensiva de Garcia Ramires (1148)
| Tipus | batalla  |
|---|---|
| Data | 1148 (Gregorià) |
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
1131 - 1134 | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Protagonistes | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Llegendes | |
L'Ofensiva de Garcia Ramires, rei de Pamplona és la campanya militar iniciada 1148, després de finalitzada la Croada contra al-Mariyya, i que va supondre la ruptura de la Pau de San Esteban de Gormaz (1146).
Context[modifica]
L'ofensiva s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió.
L'ofensiva[modifica]
Garcia Ramires dux de Pamplona aprofità que Ramon Berenguer es trobava lluitant a la conquesta de Tortosa. El navarrès tornà a Tauste i ocupà Los Fayos i potser també Espetiella; la resposta de Ramon Berenguer IV fou l'ocupació de Carcastillo.[1]
Conseqüències[modifica]
L'1 de juliol del 1148 es signà la pau amb Navarra i es pactà el casment de Ramon Berenguer IV amb la filla del navarrès, Blanca Garcés; segons Miquel Coll i Alentorn, això demostra que el casament, encara no realitzat, amb Peronella d'Aragó, no era quelcom indispensable perquè es fes efectiva la donació del regne d'Aragó, malgrat que era una clàusula explícita en els Capítols matrimonials de Barbastre (1137).[1] i que Blanca Garcés estava compromesa amb el fill d'Alfons VII de Castella des de la Pau de Calahorra (1140)
Però el 21 de novembre del 1150 morí Garcia V de Navarra, i el seu fill i successor Sanç VI de Navarra s'entrevistà el desembre del 1150 amb Ramon Berenguer IV a Filera. Finalment Blanca Garcés no es casà amb Ramon Berenguer IV sinó que, tal com s'havia estipulat a la Pau de Calahorra (1140), es casà amb el fill d'Alfons VII de Castella l'1 de febrere del 1151. Això portà a la represa de les hostilitats navarro-aragoneses.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Coll i Alentorn, Miquel: Història, Volum 3
Bibliografia[modifica]
- Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, 1562-1580. Lib. II, cap. VIII (castellà)