Ola Balogun

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOla Balogun
Biografia
Naixement 1 d'agost de 1945 (1945-08-01) (73 anys)[1]
Aba, Abia, (Nigeria)
Nacionalitat Nigèria
Grup ètnic Iorubes
Educació King's College, Lagos Tradueix
Activitat
Ocupació Director de cinema i guionista

IMDB: nm0051059
Modifica les dades a Wikidata

Ola Balogun (Aba, Abia, 1 d'agost de 1945) és un director de cinema i guionista nigerià. El 2001 també va participar en la indústria musical. Balogun forma part de la primera generació de directors de cinema nigerians.[2]

Biografia[modifica]

Ola Balogun va néixer el 1945 a Aba. Era fill de pares iorubes. El seu pare fou advocat a Aba fins a la seva mort. La primera llengua que va parlar Balogun fou l'igbo.[2] Va estudiar a la Christ the King School d'Aba entre el 1951 i el 1957, quan va anar a estudiar al King College de Lagos. Va estudiar a la Universitat de Dakar (1962-1963) i a la Universitat de Caen (1963-1966) i a l'Institut des hautes études cinématographiques (IDHEC) de París el 1968. Va dirigir el Centre audiovisual del museu de Lagos.[3] Va treballar com a escriptor pel Ministeri Federal d'Informació de Nigèria i el 1969 fou nomenat agregat de premsa a l'Ambaixada nigeriana de París. Fou un pioner del Cinema de Nigèria. Va produir el seu primer film a principis de la dècada de 1970. La seva pel·lícula For Freedom! va participar en el 12è Festival Internacional de Cinema de Moscú.[4]

Balogun també va escriure poesia, obres de teatre i assajos sobre cinema. Ola Balogun és un artista eclèctic.[5]

Filmografia[modifica]

El 1973 Balogun gravà Alpha, considerat el primer llargmetratge dirigit per un cineasta nigerià. El 1975 realitzà el seu segon film, Amadi, en igbo. El seu tercer film, Ajani-Ogun, es basa en el teatre ioruba i denuncia la corrupció de Nigèria.[6] La quarta pel·lícula, Ija Ominira és l'adaptació d'una novel·la d'Adebayo Faleti. La seva pel·lícula de 1978, La Déesse noire tracta sobre la identitat i la cultura africana dels descendents dels esclaus d'Amèrica Llatina.

El seu film Aiye (1979) també es basa en el teatre ioruba.[7] Cry Freedom (1980) és una pel·lícula sobre les guerres d'alliberació d'Àfrica i amb Orun Mooru (1982) retorna a basar-se en el teatre ioruba. El mateix any dirigeix Money Power, una pel·lícula sobre un periodista que és empresonat per a criticar un dirigent polític; és una sàtira sobre la societat nigeriana i la corrupció dels seus polítics. Posteriorment, Ola Balogun filmà documentals com Au coeur du Nigeria.

Les pel·lícules d'Ola Balogun són:[8]

  • 1969: One Nigeria, curtmetratge documental
  • 1971: Les Ponts de Paris, curtmetratge documental
  • 1971: Fire in the Afternoon, curtmetratge documental
  • 1972: Nupe Mascarade, curtmetratge documental
  • 1972: In the Beginning, curtmetratge documental
  • 1973: Owuama, a New Year Festival, curtmetratge documental
  • 1973: Thundergod Ownama, curtmetratge[9]
  • 1973: Eastern Nigeria Revisited, curtmetratge documental
  • 1973: Alpha, llargmetratge de ficció
  • 1974: Vivre, curtmetratge documental
  • 1975: Nigersteel, documental curtmetratge
  • 1975: Amadi, llargmetratge de ficció
  • 1976: Ajani Ogun, 120 min. llargmetratge de ficció
  • 1977: Muzik Man, llargmetratge de ficció
  • 1979: Ija Ominira, llargmetratge de ficció
  • 1980: Aiye, llargmetratge de ficció
  • 1981: Cry Freedom, 70 min. llargmetratge de ficció
  • 1982: Orun Mooru, llargmetratge de ficció
  • 1984: Money Power, 150 min. llargmetratge de ficció
  • 1989: River Niger, Black Mother, 43 min. documental
  • 1993: The Magic of Nigeria, 29 min. documental

Referències[modifica]

  1. Mubi Europe.
  2. 2,0 2,1 «Ola Balogun». Modern Ghana. [Consulta: 29 setembre 2009].
  3. «Africultures - Biographie de Ola Balogun». [Consulta: 18 octubre 2012].
  4. «12th Moscow International Film Festival (1981)». MIFF. [Consulta: 25 gener 2013].
  5. Scherer, Colette. Catalogue des pièces de théâtre africain en langue française. Presses Sorbonne Nouvelle, 1995. ISBN 9782878541052. 
  6. Afriques 50: Singularités d'un cinéma pluriel. L’Harmattan, 2005, p. 197. ISBN 2296394760. 
  7. COE / Alexandra Speciale. catalogue du 5e festival africano milano, 2005, p. 111. 
  8. «Ola Balogun a imdb». [Consulta: 28 març 2014].
  9. Afriques 50: Singularités d'un cinéma pluriel. L'Harmattan, 2005, p. 197. ISBN 2296394760. 

Enllaços externs[modifica]