Olaf Guthfrithsson

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGothfrith
Óláfr Guðrøðarson (British Library Cotton MS Julius A VII, folio 35v).jpg
El nom Olavus rex de les Cròniques de Man es refereix a Olaf Gothfrithsson.
 rei de Dublín
934 – 941
 rei de Northúmbria
939 – 941
Dades biogràfiques
Naixement ?
Mort 941
York
Sepultura Auldhame & Scoughall
Activitat professional
Ocupació governant i guerrer
Dades familiars
Dinastia Uí Ímair
Fills Cammán mac Amlaíb
Pare Gofraid ua Ímair
Modifica dades a Wikidata

Olaf Guthfrithsson també Amlaíb mac Gofraid (mort el 941),[a] (en nòrdic antic: Óláfr Guðrøðarson; en anglès antic: Ánláf) va ser un cabdill nòrdic-gaèlic de la dinastia Uí Ímair, que va heretar el regne de Dublín (934 - 941) i també va voler recuperar el tron del regne víking de Jòrvik que el seu pare Gofraid ua Ímair havia perdut quan el rei anglès Etelstan, el va expulsar el 927.

Biografia[modifica]

Amlaíb va casar amb la filla de Constantí II d'Escòcia, també va pactar aliança amb Owen I de Strathclyde. El 937, Amlaíb i els seus aliats es van aixecar en armes contra Etelstan, i a la batalla de Brunanburgh va ser definitivament derrotat.

Després de la mort d'Etelstan el 939, Olaf va envair York i va forçar Edmund el Magnífic a cedir el regne de Northúmbria i part de Mèrcia. Les monedes d'aquell període, al contrari que moltes contemporànies, no estaven escrites en llatí ni en anglès antic, tenen la inscripció en nòrdic antic ANLAF CVNVNGI (rei Olaf) i l'encunyació procedeix de Jòrvik; possiblement l'ocell que apareix és un corb en representació del déu del panteó nòrdic Odin.[1]

Olaf no va poder gaudir molt de temps dels seus nous dominis, perquè va morir dos anys més tard. Va heretar el tron Amlaíb Cuarán.[2]

Descendents[modifica]

Cammán mac Amlaíb, qui possiblement sigui la mateixa persona que Sitriuc Cam, ha estat identificat com a un dels fills d'Amlaíb mac Gofraid.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. El patronímic Amlaíb no apareix a la Crònica anglosaxona; un presumpte germà anomenat Ragnall o \Rægenald se cita com "Guðferþes sunu" (944)

Referències[modifica]

  1. Hall, 1990, p. 25.
  2. Downham, 2007, p. 108.

Bibliografia[modifica]

  • Downham, Clare. Viking Kings of Britain and Ireland: The Dynasty of Ívarr to A.D. 1014 (en anglès). Edinburgh: Dunedin, 2007. ISBN 1-903765-89-0. 
  • Hall, Richard. Viking Age Archaeology (en anglès).  Shire Books, 1990. ISBN 9780747800637. 

Enllaços externs[modifica]