Olalla García

Olalla García
	;
Nom original	(es) María Olalla García García
Biografia
Naixement	22 de febrer de 1973; Madrid
Dades personals
Formació	Universitat d'Alcalá
Activitat
Ocupació	Escriptora i traductora literària.
Ocupador	Universitat d'Alcalá
Gènere	Novel·la històrica
Obra
Primeres obres	Ardashir, Rey de Persia
	Obres destacables (2018) El taller de libros prohibidos (en) ; (2020) Pueblo sin rey (en) ;

María Olalla García García (Madrid, 22 de febrer de 1973)^[1] és una historiadora i escriptora espanyola.

Biografia

Va néixer a Madrid, però durant la seva infància va viure també a Castelló de la Plana, Alcázar de San Juan, Cartagena i, finalment, a Alcalá de Henares, on resideix actualment. Va estudiar Història a la Universidad de Alcalá de Henares, i va realitzar estudis de postgrau a Bolonya i a París.^[1] S'ha especialitzat en història antiga de Pèrsia, sobre la qual tracta la seva tesi doctoral, que va servir com a base documental per a la seva primera novel·la.^[2]

Combina la seva activitat d'escriptora amb la de traductora literària.

Escriu novel·la històrica que mira d'ambientar al període que més coneix pels seus estudis i investigacions professionals. Ha publicat:

Ardashir, Rey de Persia^[3] (Ed. Suma, 2005; edició de butxaca: Punto de lectura, 2006). La novel·la està centrada en la figura del fundador de l'Imperi Sassànida, Ardashir I, vora la data de la caiguda de la Dinastia Arsàcida, i està narrada des de la perspectiva d'un protagonista secundari al servei del gran rei, introduint-nos al món de la Pèrsia del segle III DC.
Las Puertas de Seda^[4] (Ed. Espasa, 2007; edició de butxaca: Booket, 2009). La novel·la torna a tractar la història de Pèrsia en l'època de l'Imperi Sassànida, en aquesta ocasió mostrant les seves relacions amb l'Imperi Romà. La trama gira al voltant de dos germans i l'enfrontament entre els imperis romà i sassànida. Separats per la invasió dels perses d'Antioquia les seves vides es desenvolupen en dos ambients diferents: l'un com a supervivent de la invasió, l'altre com a esclava en un harem. Amb rigorositat històrica, ens presenta la confrontació entre dues civilitzacions amb valors i referents diferents.
El Jardín de Hipatia^[5] (Ed. Espasa, 2009). Ambientada a Alexandria a començaments del s. V d. C, ens explica la història d'Atanasio de Cirene, que desembarca a Alexandria amb l'esperança d'unir-se a l'acadèmia d'Hipàtia. La novel·la ens introdueix a la fascinant ciutat egípica i a les seves terribles lluites pel poder. Aquest llibre el va presentar a Sabadell el 2 de juliol de 2009, convidada per l'Associació Cultural Arraona Romana, a la Biblioteca Vapor Badia.

"Expansión y conquista: el argumento de sanción territorial en tiempos de los primeros sasánidas", Boletín de la Asociación Española de Orientalistas, ISSN 0571-3692, AÑO XXXIV, 1998, pàgs. 297-311
"El matrimonio consanguíneo en la Persia aqueménida: la perspectiva griega", Polis: Revista de ideas y formas políticas de antigüedad clásica, ISSN 1130-0728, Nº 12, 2000, pàgs. 43-72 (-web-).
"¿Barbarie o propaganda oficial?: la captura de Valeriano", Actas del X Congreso Español de Estudios Clásicos / coord. per Emilio Crespo, María José Barrios Castro, Vol. 3, 2001, ISBN 84-7882-453-7, pàgs. 83-87 («Enllaç».).
"Xwedodah: el matrimonio consanguíneo en la Persia Sasánida". Una comparación entre fuentes pahlavíes y greco-latinas", Iberia: Revista de la Antigüedad, ISSN 1575-0221, Nº 4, 2001, pàgs. 181-198 («Enllaç».).
"Relaciones consanguíneas en la mitología y su reflejo en el orden social". La recepción del mito clásico en la literatura y el pensamiento, Actas de las I y II Jornadas de Tradición Clásica, ed. por Aurelia Ruiz Sola, Begoña Ortega Villaro, 2002, pàgs. 272-283.

Stendhal, La abadesa de Castro (Impedimenta, 2007)
Flaubert, Noviembre (Impedimenta, 2007)
Dominique de Nobécourt i Jérôme de Nobécourt, La última profecía de Nostradamus (Espasa, 2008)
Textos de d'Alembert i Vaucanson dintre de El rival de Prometeo (Impedimenta, 2009)
Rula Jebreal, Miral (Espasa, 2010)