Ole Rømer
.jpg)  | |
| Nom original | (da) Ole Christensen Rømer |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 25 setembre 1644 Aarhus (Dinamarca) |
| Mort | 19 setembre 1710 (65 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Universitat de Copenhaguen (1662–) Aarhus Katedralskole |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | astrònom, jutge, inventor de patent, professor d'universitat, físic, matemàtic, agent de policia |
| Ocupador | Universitat de Copenhaguen |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Anne Marie Bartholin (en)  |
Signatura  | |
 | |
Ole Christensen Rømer (Århus, 25 de setembre de 1644 – Copenhaguen, 19 o 23 de setembre[1] de 1710)) va ser un astrònom danès, a qui se li atribueix la primera medició de la velocitat de la llum.
Biografia[modifica]
Va nàixer el 25 de setembre de 1644 a la ciutat d'Århus, i el 1672, mercès a la intervenció de Picard, va anar a França, on ingressà a l'acabada de crear Acadèmia de Ciències de París. L'esmentada acadèmia va ser creada el 1666 durant el regnat de Lluís XIV.
El seu ministre Colbert donava molta importància a la pretensió que França es convertira en primera potència científica i, amb fons aparentment il·limitats, va aconseguir que Christian Huygens, Jean Picard, i sobretot Giovanni Doménico Cassini s'uniren al projecte.
Mercès a la influència de Rømer es va introduir el calendari gregorià a Dinamarca l'any 1710.
El 19 de setembre de 1710, a l'edat de seixanta-sis anys, va morir Rømer a conseqüència d'un càlcul.
Quasi tots els manuscrits de l'il·lustre astrònom es van perdre en el terrible incendi que va destruir l'Observatori de Copenhaguen el 20 d'octubre de 1728.
Les llunes de Júpiter[modifica]
Les observacions efectuades per Rømer i Giovanni Doménico Cassini del primer satèl·lit de Júpiter, van indicar una desigualtat, que els dos savis, van creure poder atribuir a la propagació successiva de la llum (Observatori París any 1676). i Cassini no va tardar a rebutjar aquella idea tan justa; al contrari Rømer la va mantenir, unint d'esta manera el seu nom a un dels més grans descobriments que enorgulleixen a l'astronomia moderna.
S'ha fet notar que després de la idea tan feliç d'atribuir les diferències que s'observen entre les voltes del primer satèl·lit de Júpiter als límits del con d'ombra durant la primera i la segona quadratura del planeta i de la propagació de la llum, Rømer, inexplicablement, va desdenyar demostrar que en la mateixa hipòtesi es trobava l'explicació de les desigualtats notades també en els altres tres satèl·lits.
Podria estranyar que no hi haja tractat, més exactament del que ho va fer, d'avaluar la velocitat de la llum. Horrebow, el deixeble predilecte de Römer i el seu més fervent admirador, fixa en 14m10s en compte de 8m13s el temps que tarda la llum a travessar la distància que separa al Sol de la Terra.
La lent meridiana[modifica]
Römer, que havia sigut testimoni a París de les dificultats per a fer moure en el pla del meridià la lent d'un quart de cercle mural, és a dir, una lent equilibrada sobre un eix molt curt i obligada a aplicar-se contínuament sobre un limbe imperfectament fet, va imaginar i va construir la lent meridiana.
Aquest instrument, que avui en dia pot veure's en qualsevol laboratori, li'l devem, per tant, a la inventiva de l'astrònom danès.
El micròmetre[modifica]
Se li deu també un enginyós micròmetre, d'ús molt comú en l'observació dels eclipsis, cap a finals del segle xvii. Amb aquest micròmetre es podia augmentar o disminuir la imatge del Sol o de la Lluna fins estigueren entre dos fils situats prop de l'ocular.
Referències[modifica]
- ↑ Asimov, Isaac. «Oläus Roemer». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 128. ISBN 8429270043.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ole Rømer |