Oleg Kagan

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaOleg Kagan
Aino-Sibelius-Oleg-Kagan-1965.jpg
Oleg Kagan amb AinoSibelius el 1965
Biografia
Naixement 12 de novembre de 1946
Yuzhno-Sajalín, Illa de Sajalín
Mort 15 de juliol de 1990(1990-07-15) (als 43 anys)
Munic, Alemanya
Causa de mort Càncer
Lloc d'enterrament cementiri Vagankovo
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Educació Acadèmia Letona de Música Jāzeps Vītols
Activitat
Ocupació Violinista i músic
Instrument Violí
Família
Cònjuge Natàlia Gutman
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Oleg Moïseïevitch Kagan (en rus, Олег Моисеевич Каган), (Yuzhno-Sajalín, Illa de Sajalín, 22 de novembre de 1946 - Munic, (Alemanya), 15 de juliol de 1990) fou un soviètic.

Inicià els seus estudis musicals en el Conservatori Latvian, de Riga (Estònia) el 1953, sota la direcció de Joachim Braun, i el 1959 s'instal·là a Moscou, on rebé les ensenyances de David Óistrakh, el qual va veure en Kagan unes sensibilitats que el convertiren després en el millors i més apreciat dels seus deixebles. Després d'assolir nombrosos guardons en concursos internacionals europeus, la seva carrera com a violinista començà espectacularment, afavorit per les seves actuacions amb el pianista Sviatoslav Richter, amb el que actuà en nombroses ocasions des de 1969. Així mateix actuà amb la seva esposa, Natàlia, una de les grans interpretes del violoncel.

El 1989 ambdós fundaren a Moscou una agència de concerts independent, coneguda com MMM (Música, Misericòrdia i Pau), amb l'objectiu de protegir els joves valors i permetre'ls mostrar les seves aptituds a l'estranger, aprofitant les enormes qualitats de la tradició musical soviètica. També s'instal·là a Munic, residència que compartia amb Óistrakh, i als voltants d'aquesta ciutat fundà un festival.

Del seu mestre Óistrakh heretà un excepcional sentit del desenvolupament de la dicció musical, que li permetia obtenir sonoritats generosament sensibles del instrument, amb un repertori molt ample. Un càncer trencà la carrera d'aquest violinista quan calia esperar d'ell la seva definitiva consagració com un dels grans intèrprets del segle XX, esdevenir que els seus registres discogràfics avalen sens cap mena de dubte.

Bibliografia[modifica]