Oleg Konstantínovitx Antónov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOleg Konstantínovitx Antónov
Stamp of Ukraine s708.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1906 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Troitsa (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1984 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Kíiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Bàikove Modifica el valor a Wikidata
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEnginyer de disseny i enginyer aeroespacial Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer aeroespacial, polític, inventor, enginyer, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAntonov (1946–1984)
Iàkovlev (1938–1940) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteFront oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Sign of Oleg Antonov.png Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 144600729 Modifica el valor a Wikidata

Oleg Konstantínovitx Antónov[1] (en rus: Олег Константинович Антонов), va ser un enginyer aeronàutic soviètic. Membre del PCUS des de 1945.[1]

Biografia[modifica]

Després d'acabar els seus estudis el 1930 a la Universitat Politècnica de Leningrad, va treballar fins al 1938 com a cap de l'oficina de disseny d'una empresa de construcció de planadors.[2] Posteriorment, es va dedicar amb Yakovlev entre altres coses al desenvolupament d'avions pesats (transport de càrrega) (Antonov A-7, Antonov A-11) i caces. A partir de 1946, va dissenyar diversos avions a la fàbrica Antónov de Novossibirsk, alguns dels quals han romàs llegendaris a l'est, en particular l'Antónov An-2, un biplà de transport de passatgers i càrrega anomenat Anna o el tractor aeri del que se'n van fabricar més de 15.000 exemplars des de 1947.

També cal esmentar: turbohèlices com l’An-10 Ukraina de mitjà recorregut (1957) així com l’An-22 (Antæus) (1969) que va ser en el seu moment un dels avions més grans del món i l'An-124 Ruslan (1982).[3]

L'avió més gran del món actual (fins a la seva destrucció pels bombardeigs russos a Ucraïna el 2022), l'Antonov Antónov An-225 Mrya (1988) no va ser dissenyat fins després de la seva mort.

Com a recompensa pel seu treball, Oleg Antónov va rebre tres vegades l'Orde de Lenin i el van nomenar Heroi del Treball Socialista. El Banc Nacional d’Ucraïna va emetre el febrer de 2006 una moneda de 2 hrívnies (sense circular, 31 mm de diàmetre en plata) que commemora el centenari del seu naixement.

Va ser diputat del 5è a l'11 Soviet Suprem de la Unió Soviètica (1958-1984) de l'oblast de Kíev.

Va morir a Kíev el 4 d'abril de 1984, i està enterrat al cementiri de Baikove.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Антонов Олег Константинович». [Consulta: 18 maig 2022].
  2. «ia_archiver (+http://www.alexa.com/site/help/webmasters; crawler@alexa.com)Website "Antonov": Biography of Oleg K. Antonov», 22-05-2009. Arxivat de l'original el 2009-05-22. [Consulta: 18 maig 2022].
  3. «Oleg Antonov». www.antonov.com. [Consulta: 19 abril 2020].