Oleh Sentsov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOleh Sentsov
Oleg Sentsov, Ukrainian political prisoner in Russia, 2015.JPG
Nom original (uk) Олег Геннадiйович Сенцов
Biografia
Naixement 13 juliol 1976 (43 anys)
Simferòpoll
Formació Universitat Econòmica Nacional Vadim Guétman de Kíev
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista, productor de cinema i director
Activitat 2011 –
Participà en
valor desconegutAdhesió de Crimea i Sebastòpol a la Federació de Rússia
vaga de fam
Obra
Obres destacables

IMDB: nm4883553
Modifica les dades a Wikidata

Oleh Guennádiovich Sentsov (Оле́г Генна́дійович Сенцо́в en ucraïnès; 13 de juliol de 1976 en Simferópol, Óblast de Crimea, RSS d'Ucraïna) és un cineasta ucraïnès conegut per la seva pel·lícula de 2011: Gamer.[1] A part del cinema, és reconegut pel seu activisme polític opositor a les autoritats russes que van arrestar-lo el maig de 2014 per "perpetrar" suposats actes terroristes en Crimea (administrada des de 2014 pel Govern Rus).[2] Malgrat la crida internacional, va ser sentenciat a vint anys de presó.

Biografia[modifica]

Va estudiar econòmiques a Kíev i posteriorment es traslladaria a Moscou on va estudiar cinematografia. Els seus dos primers treballs van ser A Perfect Day for Bananafish i The Horn of a Bull en 2008 i 2009 respectivament. Gamer, el seu primer llargmetratge, va debutar en el Festival Internacional de Cinema de Rotterdam en 2012.

L'èxit en aquest festival i uns altres més li van ajudar a consolidar la seva carrera artística amb la qual va obtenir fons per al seu següent projecte: Rhino, no obstant això la producció va haver de ser suspesa després de l'inici del Euromaidan, en el qual va estar present. La represa del film va estar programada per a estiu de 2014.[3]

Activisme[modifica]

Al novembre de 2013, es van produir contínues manifestacions, cridades Euromaidan, contra l'administració de Víktor Ianukòvitx i Sentsov va començar a formar part del "AutoMaidán". Durant la crisi de Crimea de 2014 va estar ajudant a repartir menjar i altres béns a l'exèrcit i autoritats ucraïneses voltades a les seves respectives bases en la península.

Per la seva banda, el cineasta es va negar a reconèixer l'annexió de la regió per part de Rússia així com l'autoritat militar del país veí.[4][5][6]

Controvèrsia[modifica]

Arrest i detenció per les autoritats russes[modifica]

L'11 de maig de 2014 va ser arrestat en Crimea sota els càrrecs de "complots terroristes". Al costat d'ell van anar també detinguts altres tres activistes: Gennady Afanásyev, Alekséi Chirnigo i Oleksandr Kólchenko  (en), els quals van ser acusats d'aquests actes: atacs contra infraestructures (ponts i subministrament elèctric) i contra monuments públics en Simferópol, Yalta] i Sebastopol. Càrrecs pels quals s'enfrontaven a penes de vint anys de presó.

Malgrat no disposar de proves contra ell, les autoritats russes ho van retenir durant tres setmanes acusat d'afiliació a "banda armada" i "tinença d'explosius de fabricació casolana" amb els quals atacar monuments com el memorial de la Flama Eterna o el monument a Lenin a la seva ciutat natal, a més d'incendiar les oficines de la Comunitat Rus-Crimea, branca del partit polític Rússia Unida. També va ser acusat, al costat dels altres activistes, de ser membre del grup paramilitar de Pravy Sektor, a pesar que ambdues parts neguessin aquest últim fet. No obstant això, la fiscalia russa va afirmar que Sentsov va confessar "haver intentat o dut a terme accions terroristes". D'altra banda, el cineasta i Dmitriy Dinze, advocat de la defensa qui anteriorment assistís a les integrants de les Pussy Riot, Nadezhda Tolokónnikova i María Aliójina, van negar tals acusacions i van denunciar tortures per sostreure-li una confessió. D'acord amb les paraules de l'advocacia de Sentsov, els investigadors es van negar a reobrir el cas suggerint que [l'acusat] es va infligir les ferides.

El 19 de maig de 2014 va ser enviat a la presó de Lefórtovo de Moscou. Companys de professió europeus, entre els quals es troben Agnieszka Holland, Ken Loach, Mike Leigh] i Pedro Almodóvar van fer arribar una carta al President rus] Vladímir Putin en la qual demanaven l'excarceració de l'activista. El 26 de juny, el Conseller Presidencial de Rússia pels Drets Humans, Víktor Grin va apel·lar a l'ajudant del fiscal al fet que reconsiderés les circumstàncies que van comportar a l'arrest tant de Sentsov i d'un activista ucraïnès d'ideologia ecologista, antifeixista i anarquista.

El Consell va respondre al seu web que els fiscals "no van trobar evidències que la detenció del cineasta, així com de qualsevol altre sospitós, fos alterada". El 7 de juliol de 2014, la seva pena de presó va ser estesa a tres mesos i posteriorment a l'11 de gener de 2015.

Quant a les autoritats ucraïneses, els va ser vetat el dret a assistir al seu conciutadà. Sentsov va declarar que ho van privar del seu dret com a ciutadà ucraïnès. Per la seva banda, la Unió Europea i Estats Units van condemnar la detenció del cineasta i activista i van exigir la seva posada en llibertat.

Judici[modifica]

Malgrat la crida per part de la comunitat internacional i la carta de cineastes estrangers, Sentsov va ser jutjat per terrorisme.

El 25 d'agost de 2015 la Cort Russa de Rostov del Do ho va sentenciar a vint anys de presó. La reacció per part dels governs occidentals, Amnistia Internacional i el representant de l'Acadèmia de Cinema Europeu, Mike Downey no es van fer esperar coincidint que "el judici va ser una farsa".

L'11 de febrer de 2017, en el Festival de Cinema de Berlin va ser estrenat el documental The Trial: The State of Russia vs Oleg Sentsov (El cas: l'Estat de Rússia contra Oleg Sentsov) del director rus Askold Kúrov (de:Askold Kurov) on, en ordre cronològic, es detalla com Sentsov és convertit en una presa política del sistema de repressió de Rússia. La pel·lícula recull les declaracions dels testimonis, jutges, advocats i del propi Sentsov després de sentir el veredicte dels jutges.

Vaga de fam fins l'alliberament de tots els presos polítics ucraïnesos a Rússia[modifica]

El 14 de maig de 2018 Oleh Sentsov començava una vaga de fam indefinida per exigir l'alliberament de tots els presos polítics ucraïnesos empresonats a Rússia.[7] El 2 d'agost de 2018, Amnistia Internacional denunciava la negativa de les autoritats russes a permetre'ls d'accedir al cineasta ucrainès.[8] El 10 d'agosto de 2018, el president de França, Emmanuel Macron, en una conversa telefònica amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, va expressar "la preocupació pel fet que la salut de Sentsov, segons sembla, està empitjorant" i va cridar perquè Rússia "trobés immediatament una solució humanitària per aquesta situació".[9]

El 13 d'agost de 2018, artistes, cineastes i altres personalitats internacionals del món de la cultura, entre ells els directors de cinema espanyols Fernando Trueba i Jaime Rosales, van fer una crida en favor de la llibertat "immediata" del realitzador ucraïnès Oleh Sentsov, empresonat a Rússia. El director nord-americà David Cronenberg, els francesos Jean-Luc Godard] i Michel Hazanavicius, el mexicà Amat Escalante, el britànic Ken Loach o el romanès Cristian Mungiu participen en aquesta reivindicació, recolzada també per la ministra francesa de Cultura, Françoise Nyssen.

En complir-se tres mesos des de l'inici de la vaga de gana de Oleh Sentsov el 14 d'agost de 2018, l'Acadèmia de Cinema Europeu ha emplaçat als ciutadans a exigir l'alliberament del director de cinema ucraïnès publicant articles en els mitjans o dirigint missatges, tweets o faxos a les ambaixades de Rússia al món. Així mateix realitza la següent crida:

"Mitjans de tot el món, caps d'estat, secretaris de relacions exteriors, membres dels parlaments nacionals i del Parlament Europeu, ciutadans: el dimarts 14 d'agost uniu vostres veus per fer al president Putin una gran crida a la humanitat
:
Senyor President, tingui pietat! Alliberi Oleg Sentsov!".

El 15 d'agost de 2018, l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans ha emès una declaració en la qual denuncia l'empresonament del director de cinema ucraïnès Oleh Sentsov en una presó de Rússia, com si fos un ciutadà rus, i exigeix la immediata i incondicional alliberament del cineasta ucraïnès.

El 25 d'octubre de 2018, es va revelar que el Parlament Europeu atorgarà el Premi Sájarov de Llibertats i de Drets Humans a Sentsov.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]