La vila és a 124 m sobre el nivell del mar; el seu punt més alt és al cim de Puigventós, a 602 m d'altitud. En aquesta muntanya es troba la Creu de Saba amb 594 metres d'alçada.[3] El seu terme municipal té una superfície de 16,63 km².[4]
Tot i que durant les dècades de 1950-60 Olesa va viure una època de bonança gràcies a la indústria tèxtil, la crisi del 1975 va provocar el tancament de moltes fàbriques. En els darrers anys, però, s'han instal·lat al municipi altres sectors industrials, com el químic, el metal·lúrgic, el sector de l'alimentació i el de la decoració.
Hi ha diverses teories sobre l'origen etimològic del nom de la vila; una de les més probables és la que apunta a un origen preromà del terme, defensada per Joan Coromines, que l'argumenta amb el fet que el sufix "esa" figura en molts topònims preromans (Manresa, Odesa...), així com l'arrel "ol" o "or" (Olot, Olorda...). Algunes teories defensen la idea que aquesta arrel podria voler dir "aigua". Així, el nom d'Olesa voldria identificar un lloc amb abundància d'aigua.[5]
Llista de topònims d'Olesa de Montserrat (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El municipi es troba a la capçalera de la comarca, i s'estén des de l'esquerra del riu Llobregat fins al torrent de Sant Jaume. El seu entorn natural està delimitat pel riu i per les serres de Sant Salvador de les Espases i de Puigventós.
El terme municipal limita al nord amb Vacarisses, a l'est amb Viladecavalls a l'oest amb el riu Llobregat i Esparreguera i al sud amb el terme municipal d'Abrera.
El nucli urbà ha anat creixent en diferents períodes des del 1898, any en què s'aprovà el pla urbanístic de l'Eixample d'Olesa. El 1956 va néixer el barri de Sant Bernat, el 1975 el Collet de Sant Joan, el 1981 Les Planes i el 1997 els Closos. La resta de cases en diferents urbanitzacions del municipi que s'han anat construint formen una estructura urbana menys compacta.
Aquesta estructura i la influència del riu han fet que, de mica en mica, anessin desapareixent gairebé totes les masies i les seves extensions agràries, en favor de la urbanització residencial i industrial.[6]
Per la situació geogràfica i la seva altitud, Olesa es troba dins el que anomenem clima mediterrani, caracteritzat per hiverns moderats i estius no excessivament calorosos. A l'hivern les temperatures mínimes oscil·len entre 5 °C i 6 °C. L'estiu és sec amb una temperatura mitjana de 24 °C. Segons la classificació bioclimàtica d'Oriol de Bolòs i Josep Vigo, Olesa de Montserrat gaudeix d'un clima propi de la baixa muntanya marítima, les característiques específiques del qual són: tres mesos subhivernals (amb una temperatura mitjana entre els 5 i els 10 graus), entre sis i set mesos humits, quatre mesos estival (temperatura mitjana superior a 20 graus) i tres mesos àrids.[7] El fet d'estar al costat del riu Llobregat i prop de Montserrat fa que hi hagi molta humitat tant a l'hivern com a l'estiu. La mitjana de precipitacions anuals oscil·la entre 500 i 600 L/m².
Entre els anys 2000 i 2012, el nombre d'habitants a Olesa de Montserrat va augmentar en més de 5.000 persones, passant de 17.151 a 23.924 habitants. El màxim històric es va assolir el 2012, amb 23.980 habitants. A partir d'aquell moment, la població va experimentar una lleu davallada, atribuïble en part al retorn al lloc d'origen d'una part significativa de la població estrangera.[8] En els darrers anys, la població ha tornat a créixer, situant-se en 25.000 habitants l'any 2025, segons les darreres estimacions oficials.[8]
El terme municipal d'Olesa de Montserrat té una superfície de 16,63 km².[8] L'any 2025, la densitat de població és de 1.503,3 habitants per km², una xifra considerablement superior a la mitjana comarcal del Baix Llobregat i de Catalunya.[8]
Segons el padró municipal d'habitants a l'1 de gener de 2025, Olesa de Montserrat compta amb una població de 25.000 habitants, dels quals 12.451 són homes (49,8%) i 12.549 són dones (50,2%).[8]
Segons dades de 2025, la distribució de la població segons el lloc de naixement és la següent:[8]
Lloc de naixement
Població
Percentatge
Catalunya
17.615
70,5%
Resta d'Espanya
3.639
14,6%
Estranger
3.746
15,0%
Total
25.000
100%
Olesa de Montserrat és el 13è municipi de la comarca del Baix Llobregat i el 50è de Catalunya pel que fa al nombre de persones nascudes a la resta d'Espanya.[8]
L'any 2025, la població estrangera d'Olesa de Montserrat ascendia a 2.511 persones (xifra lleugerament arrodonida per secret estadístic).[9] Les principals comunitats estrangeres presents al municipi són les següents:
País de nacionalitat
Homes
Dones
Total
Marroc
531
471
1.005
Colòmbia
108
129
234
Xina
54
48
102
Bolívia
45
42
90
Itàlia
48
30
81
Romania
36
45
81
Hondures
24
54
78
Equador
45
27
69
Veneçuela
21
42
63
Ghana
33
21
54
Argentina
18
33
54
Perú
24
30
54
Pakistan
39
12
51
Senegal
21
18
39
Paraguai
24
15
39
Portugal
27
6
33
Polònia
12
18
30
Brasil
15
18
30
El Salvador
9
18
30
Ucraïna
6
21
24
Nigèria
15
9
24
Font: Idescat. Cens de població anual de l'INE.[9] Nota: Per garantir el secret estadístic, els resultats s'han arrodonit aleatòriament a valors múltiples de 3. Per aquesta raó algun total pot no coincidir amb la suma de la seva desagregació.
La comunitat marroquina és, amb diferència, la més nombrosa, representant prop del 40% del total de població estrangera. La segueixen les comunitats colombiana i xinesa. També és significativa la presència de ciutadans d'altres països sud-americans (Bolívia, Equador, Veneçuela, Argentina, Perú) i de la Unió Europea (Itàlia, Romania, Portugal, Polònia).
L'any 2024, Olesa va presentar un saldo migratori intern positiu de 140 persones, amb un saldo positiu de 181 persones respecte a la resta de Catalunya i un saldo negatiu de -41 persones respecte a la resta d'Espanya.[8] Pel que fa a les migracions externes, es van registrar 350 immigracions i 135 emigracions.[8]
D'entre les immigracions externes, 38 provenien de la resta de la Unió Europea i 312 de la resta del món.[8]
Segons les dades provisionals de 2024, la població ETCA (equivalent a temps complet anual) és de 22.270 habitants, la qual cosa representa una població estacional ETCA negativa de -2.433 persones. Això indica que Olesa té una funció principalment residencial i que una part important de la població treballa o estudia fora del municipi. El percentatge de població ETCA respecte a la població resident és del 90,2%.[8]
En el curs 2024/2025, Olesa comptava amb 4.265 alumnes residents en ensenyaments no universitaris. D'aquests, el 86,2% estudia al mateix municipi, mentre que la resta es desplaça a altres localitats.[8]
El coneixement del català a Olesa de Montserrat ha seguit una evolució positiva des de finals del segle xx. Segons les dades censals, el percentatge de població que entén la llengua ha passat del 95,1% l'any 1991 al 96,2% el 2011. L'augment més significatiu s'ha produït en la capacitat d'escriure'l, que s'ha duplicat, passant del 49,7% al 57,9% en el mateix període.[10]
Any
L'entén
El sap parlar
El sap llegir
El sap escriure
No l'entén
Població total (2 anys i més)
2011
22.112
17.710
18.374
13.314
878
22.989
2001
16.373
12.873
12.938
8.698
1.044
17.417
1996
14.863
12.281
11.252
8.199
657
15.520
1991
13.956
10.793
10.456
7.292
725
14.681
Font: Idescat. Cens de població i Estadística de població.[10] Nota: Les dades del Cens 2011 provenen d'enquesta i estan arrodonides sense decimals.
Pel que fa al nivell formatiu de la població de 15 anys o més, l'any 2023 s'observa una distribució equilibrada, amb un percentatge significatiu de persones amb estudis superiors. Concretament, el 30,7% de la població adulta (28,6% dels homes i 32,7% de les dones) disposa d'un títol d'educació superior.[11]
Indicador
Homes
Dones
Total
Proporció de població de 15 anys o més amb educació primària o inferior (%)
10,8
15,5
13,2
Proporció de població de 15 anys o més amb primera etapa d'educació secundària i similar (%)
33,5
28,7
31,1
Proporció de població de 15 anys o més amb segona etapa d'educació secundària i similar (%)
27,1
23,0
25,1
Proporció de població de 15 anys o més amb educació superior (%)
28,6
32,7
30,7
Proporció de població de 18 a 24 anys que cursa estudis superiors (%)
36,3
46,6
41,3
Proporció de població de 30 anys o més que cursa educació formal (‰)
16,0
21,7
18,9
Font: Idescat, a partir del Cens de població anual de l'INE.[11]
Cal destacar que més del 40% dels joves d'entre 18 i 24 anys estan cursant estudis superiors, una xifra que s'eleva fins al 46,6% en el cas de les dones joves.
Olesa de Montserrat es troba a 30 km de Barcelona, a 20 km del monestir de Montserrat i a 16 km de Terrassa. Les comunicacions es poden produir per carretera o mitjançant el transport públic. El municipi compta amb un portal web que recull els horaris actualitzats de tots els serveis de transport públic (autobús i tren) amb parada a Olesa.[12]
C-55 / A-2: Carretera C-55 d'Abrera a Manresa. Enllaç a Abrera amb l'Autovia del Nord-est (A-2).
C-1414 / A-2: Carretera C-1414 d'Olesa a Esparreguera. Enllaç a Esparreguera amb l'A-2.
BV-1201 / C-243c: Carretera BV-1201 d'Olesa a Martorell. Enllaç amb la comarcal C-243c vers Terrassa.
B-120: Carretera B-120 d'Olesa a Terrassa passant per Viladecavalls.
B-120 (BV-121 / BV-1211) / BP-1213: Carretera B-120 d'Olesa a Terrassa. Enllaça amb la BV-121 i la BV-1211 vers Vacarisses i d'allí amb la BP-1213 de Terrassa a Manresa.
Serveis adherits a la xarxa integrada de transport (Autoritat del Transport Metropolità):
Estació d'Olesa de Montserrat, pertanyent a la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Ofereix serveis suburbans (S4) i de rodalia (R5, R50) cap a Barcelona i Manresa.[13]
Telefèric d'Olesa a Esparreguera de FGC: Clausurat des del 2012. El Govern català no té previst reobrir-lo i els seus elements mòbils han estat reutilitzats per al telefèric de la vall de Núria.[14]
Estació d'Olesa (coneguda com a Estació del Nord), de Rodalies de Catalunya: Clausurada. Es tracta d'una antiga estació de la companyia Norte (posteriorment RENFE) que va estar en funcionament fins a mitjan segle XX.[15]
Serveis adherits a la xarxa integrada de transport (Autoritat del Transport Metropolità):
Transports Generals d'Olesa (TGO): Fa el servei entre Olesa i les poblacions de Martorell, Esparreguera i Terrassa. Va començar el 1919 donant servei amb una línia que unia el poble d'Olesa amb l'Estació del Nord de la mateixa vila.[16] L'any 2025, les línies de DIREXIS TGO van transportar 3 milions d'usuaris, un 6,5% més que l'any anterior.[17]
Bages Express: Fa el servei Olesa-Barcelona i Olesa-Manresa.
Línia exprés e23: Connecta Barcelona amb Olesa de Montserrat.[18]
Servei de transport públic nocturn: Línia N51.
Autobusos elèctrics: Des de 2022, la línia Olesa-Esparreguera opera amb autobusos elèctrics, substituint els antics vehicles dièsel.[19]
Olesa de Montserrat compta amb una àmplia oferta educativa que cobreix totes les etapes formatives, des de l'educació infantil fins a la formació professional i l'educació d'adults. Més de 3.600 alumnes d'infantil, primària i ESO van iniciar el curs 2023-2024 als diferents centres públics i concertats del municipi.[20]
Institut Creu de Saba: Ofereix Educació Secundària Obligatòria (ESO).[21]
Institut Daniel Blanxart i Pedrals: Ofereix ESO, Batxillerat i diversos Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) i Grau Superior (CFGS), com ara SMiX, APD, GUIAMN, GA i Educació Infantil.[22]
Projecte TEU: Programa que permet a l'alumnat dels instituts d'Olesa tenir la seva primera experiència laboral dins de l'horari lectiu. L'any 2025 s'ha impulsat la dinovena edició d'aquest projecte.[23]
Olesa de Montserrat forma part de la Regió Sanitària Metropolitana Sud, i el seu hospital de referència és l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, que proporciona cobertura assistencial a les comarques del Baix Llobregat.[24] L'atenció primària es presta al CAP d'Olesa (carrer Lluís Puigjaner, 22),[25] que funciona des del 2016 amb el conveni caducat.[26] El centre d'urgències d'atenció primària (CUAP) de referència és el de Sant Andreu de la Barca.[27] L'Ajuntament manté reunions periòdiques amb el Departament de Salut per reivindicar millores en l'atenció sanitària.[28]
Olesa de Montserrat disposa d'una xarxa d'instal·lacions esportives que inclou tant equipaments municipals com una oferta diversa de centres privats, adaptats a diferents disciplines i nivells.
L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat gestiona diversos equipaments esportius a l'aire lliure i en espais coberts:[29]
Camp de futbol municipal de Les Planes
Camp de tir amb arc Agustí Valls
Complex esportiu Salvador Boada
Pavelló Municipal de Bàsquet
Pavelló Sant Bernat
El gimnàs municipal és una de les instal·lacions més destacades. Es troba a la nova planta de l'edifici de la piscina coberta del carrer Urgell i compta amb una sala polivalent de 266 m² i dues més de 85 m², completament equipades.[30] L'abonament general dona accés a la piscina coberta, a l'ús de la sauna i a activitats dirigides com spinning, bodypump i zumba.[31]
A més de les instal·lacions públiques, a Olesa es pot trobar una àmplia oferta de gimnasos i centres d'entrenament de gestió privada. Alguns dels més destacats són:
Gimsal (Rambla de Catalunya, 22): Considerat un dels gimnasos més complets de la zona, destaca per la seva gran varietat de màquines i classes dirigides.
Gimnasio Castillo (Carrer de les Argelines, 28): Un centre històric a la vila, especialitzat en musculació i entrenament funcional.
Nonstop Gym Olesa (Av. de Francesc Macià, 115): L'únic gimnàs de la ciutat obert les 24 hores del dia.
Gimnasio Harondo2 (Carrer Pintor Fortuny, 17): Un centre de barri amb un ambient molt familiar, que ofereix activitats com el taekwondo i l'entrenament funcional.
Minibox Fitness (Carrer de Colom, 98): Un espai d'entrenament boutique que ofereix una atenció molt personalitzada.
Club Boxing Jol (Carrer del Metge Carrera, 72): Centre especialitzat en boxa i arts marcials.
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.
Olesa de Montserrat compta amb un ric patrimoni arquitectònic, natural i cultural que es desplega tant al seu nucli urbà com als paratges rurals que l'envolten. El municipi conserva vestigis del seu passat agrícola i industrial, així com nombrosos elements religiosos i civils de gran valor històric.
El nucli antic d'Olesa conserva la seva fesomia tradicional, amb carrers estrets i places porxades que conviden al passeig. Un dels seus elements més emblemàtics és la Torre del Rellotge, un edifici catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[32] Construïda com a torre de defensa lligada a l'antic castell d'Olesa, la seva edificació actual va ser reformada al segle XVI.[33] Al bell mig del nucli històric s'alça l'església de Santa Maria, temple parroquial construït de nou els anys 1955-56 després que l'anterior fos destruïda durant la Guerra Civil. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[34] A pocs metres, el Porxo de Santa Oliva recorda l'antiga capella dedicada a la santa, un espai que actualment acull activitats culturals. En aquest mateix carrer es troba el Convent de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, inaugurat l'any 1929.[35] També destaca el Convent de les Mares Escolàpies, un edifici inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[36]
L'arquitectura civil també és present en edificis com Cal Margarit, Cal Perpinyà, Cal Vador Bruixa o Cal Puigjaner, antigues cases senyorials que testimonien el passat benestant de la vila. El Centre Cultural Cal Puigjaner és avui un equipament municipal rehabilitat que ofereix visites comentades i activitats.[37] L'antic Hotel Gori, situat a la plaça de l'Ajuntament, és avui la seu del consistori municipal. Un altre edifici singular és l'antic Escorxador, mostra de l'arquitectura industrial de principis del segle XX.
Pel que fa als equipaments culturals i educatius, destaca l'Escola Municipal d'Arts i Oficis, que va tenir un paper fonamental en la formació dels obrers tèxtils. El CEIP Mare de Déu de Montserrat, conegut antigament com a Escoles Nacionals, és un edifici de 1930 projectat per l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats. El Mercat municipal és un altre punt de trobada ciutadà, mentre que el Teatre Olesa (també anomenat Els Salistes) i el Teatre de la Passió acullen una intensa programació d'arts escèniques. La Passió d'Olesa de Montserrat és una de les més populars i grans de Catalunya, amb una tradició que es remunta com a mínim al 1538, data del document més antic que es conserva.[38][39] No podem oblidar El Molí d'Oli, testimoni de la tradició oleícola olesana, ni la Palanca de la Colònia Sedó, una passarel·la que comunica amb el marge esquerre del Llobregat.
L'aigua sempre ha estat un element present a Olesa, com ho demostren les nombroses fonts que esquitxen el municipi. Al nucli urbà podem trobar la Plaça de les Fonts, la Font del Ventura Gassol, la Font de Vilapou, la Font d'en Roure —ubicada extramurs del nucli antic, al costat de la riera de can Llimona, amb quatre canals de sortida per a l'aigua—[40] i la Font de can Solé, entre d'altres.
Més enllà del nucli urbà, el terme municipal d'Olesa s'endinsa en un paisatge dominat per la muntanya de Montserrat i els seus contraforts. Un dels indrets amb més història és el balneari de La Puda de Montserrat, que aprofitava les aigües sulfuroses del Llobregat i que actualment es troba en estat de ruïna. A prop s'hi troben les restes del Mas Vilar. Altres masies destacables són Can Llimona, Can Puigventós —una masia que alberga l'Espai Natura Puigventós, un indret privilegiat propietat de la Fundació Catalunya-La Pedrera, inclòs al PEIN i a la xarxa Natura 2000—[41] i Sant Jaume, aquesta darrera amb la seva petita capella de Sant Jaume.
L'arquitectura religiosa rural compta amb joies com Sant Pere Sacama, una església preromànica situada en un entorn privilegiat, i Sant Salvador de les Espases, una ermita enclavada en un espectacular congost.[42] El Pont de Boixadell, un antic pont ferroviari de la línia de Renfe a l'Estació del Nord, és una altra mostra del patrimoni industrial.
Per recórrer aquests paratges, Olesa disposa d'una xarxa de camins i senders ben senyalitzats, com el Camí del Samper, el Camí vell d'Olesa a Vacarisses, el Camí del Fondo i la popular Volta a Can Llimona, coneguda popularment com la Ruta del Colesterol. També cal destacar la ruta que té el seu inici i final al Parc de la Dona Treballadora (final del carrer Empordà), un recorregut d'uns 7,8 km que combina camins amples i corriols.[44]
Ajuntament d'Olesa de MontserratParc municipalEsglésia i Torre del RellotgeMercat municipalAntic Teatre SalistesTorre del RellotgeAjuntament. Antic Hotel Gori
Els primers testimonis documentals testimoniats a Olesa daten del segle X dC. Es tracta de diversos documents de compravenda que, entre els anys 938 i 980, testimonien la propietat del castell de Sant Pere Sacama per part dels comtes Sunyer i Miró, el noble Digfred i el monestir de Ripoll. En aquests documents les fonts situen el castell de Sant Pere in loco uocato Aulesia. No obstant, cap referència apareix sobre l'actual vila i parròquia fins a l'any 1012, any en el qual se cita per primer cop l'existència d'una parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat, per tant podem suposar que ja existia amb anterioritat. Un altre document del seglexi, el 1073, mostra la presència d'una sagrera a Olesa, la qual cosa fa pensar en un poblament estable ja en aquestes dates al voltant de l'actual parròquia.[45][46]
La vila d'Olesa va canviar de mans diverses vegades al llarg dels segles XII-XIV, segons testimonia Olesa Aimada[47] (els comtes de Foix, Bernat i Gilabert de Centelles, Hug de Cervelló), però ja a partir del 1264 queda palès l'interès per part del proper monestir de Montserrat en adquirir drets a Olesa. Els successius priors de Montserrat van adquirir progressivament drets, terres i jurisdicció al territori d'Olesa, essent significativa la data de 1359, en la qual el prior Jaume de Vivers comprà la senyoria jurisdiccional d'Olesa al rei Pere el Cerimoniós. A principis del seglexv, la vila d'Olesa havia quedat integrada definitivament en el patrimoni del priorat, després abadia, de Montserrat.
Olesa de Montserrat és coneguda arreu per les representacions de la Passió d'Olesa de Montserrat, obra teatral en la qual s'hi representa la vida, mort i resurrecció de Jesucrist. Aquest espectacle és dut a terme any rere any durant els mesos de febrer, març i abril.
El document més antic referent a les representacions de La Passió data del seglexvi, concretament de l'any 1538, i es conserva a l'Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. Es tracta d'un document d'inventari dels objectes de la sagristia de l'església parroquial de Santa Maria d'Olesa de Montserrat on, d'entre el llistat de robes i objectes litúrgics s'hi anomena una consueta "per fer la passió", és a dir, el text per a representar la passió.
L'Arxiu Històric Municipal d'Olesa de Montserrat[48] està situat a la Casa de Cultura.[49] Aquest arxiu està format per diferents seccions com: l'arxiu medieval i modern, el departament de gràfics, una biblioteca amb publicacions del municipi, una hemeroteca i un arxiu fotogràfic.[50] També hi ha una part destinada a salvaguardar objectes rellevants vinculats a la vila. El document més antic és de 1314 i la documentació dipositada comprèn uns 700 metres lineals de prestatgeria.
Olesa de Montserrat compta amb diversos mitjans de comunicació locals:
La Bústia: És un periòdic regional amb seu a Olesa que ofereix informació sobre l'actualitat del municipi, així com articles d'opinió i reportatges del Baix Llobregat. És un periòdic de premsa escrita que també publica contingut a Internet.[51]
Periòdic 08640: Aquest periòdic local també se centra en les notícies i esdeveniments d'Olesa de Montserrat, proporcionant una cobertura informativa de proximitat. És un periòdic de premsa escrita.[52]
Olesa Ràdio: L'emissora municipal ofereix una programació variada que inclou informatius locals, programes d'entreteniment, espais musicals i programes de participació ciutadana. És un mitjà públic destinat a la difusió de la cultura i les activitats del municipi. Freqüència: 90.1 F.M. Forma part de la Xarxa de Comunicació Local.[53]
Teleolesa: És un canal de televisió local que se centra en l'actualitat d'Olesa de Montserrat i altres localitats del Baix Llobregat. Ofereix una programació diversa que inclou informatius, documentals i entrevistes. Publica contingut audiovisual sobre la vida cultural, social i política de la regió.[54]
L'economia d'Olesa de Montserrat ha experimentat una transformació profunda al llarg de la seva història, passant d'una base fonamentalment agrícola a una forta industrialització i, finalment, a una diversificació cap al sector serveis. Actualment, Olesa té una funció principalment residencial, amb una part important de la població activa que treballa fora del municipi.[55]
Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), l'any 2023 el Producte Interior Brut (PIB) local va ser de 507,2 milions d'euros, amb un PIB per habitant de 20.636 €.[56] Això suposa un índex del 55,4 respecte a la mitjana catalana (base 100), una dada que reflecteix que Olesa no és un gran centre de producció massiva.[57] Pel que fa al mercat de treball, la taxa d'atur ha seguit una tendència a la baixa i se situa en el 7,9% (dades d'octubre de 2024), una xifra inferior a la mitjana de Catalunya.[58]
El pressupost municipal per al 2026 és de 31,52 milions d'euros, un 3,35% més que l'any anterior. D'aquests, es destinen 1,83 milions a inversions, principalment en polítiques socials, millora de l'espai públic i impuls econòmic.[59]
L'agricultura olesana va tenir el seu moment de màxima esplendor entre els segles xviii i xix, abans de perdre importància de manera progressiva. El conreu de la vinya i, molt especialment, el de l'olivera han estat els grans protagonistes del paisatge i l'economia locals.
L'oli d'oliva té una vinculació històrica i singular amb Olesa de Montserrat. Les característiques del terreny abrupte, amb domini de la llicorella, que facilita el drenatge, han afavorit l'adaptació d'una varietat autòctona: l'olivera Palomar o Olesana. Aquesta varietat primerenca produeix un oli equilibrat, dolç i amb un afruitat mitjà, molt valorat en gastronomia i conegut popularment com a Oli d'Olesa.[60]
Tot i que existeixen llegendes que vinculen l'origen d'aquesta producció amb emperadors romans, les primeres referències documentals fiables daten de finals del segle xviii. L'any 1789, Joan Boada ja descrivia l'abundància d'oliveres al municipi. Posteriorment, autors com Pierre de Marca, el Baró de Maldà o l'historiador Pierre Vilar van lloar la qualitat de l'oli olesà. Vilar va escriure:
«
L'arbre té (...) els seus llocs preferits, respecte a la superioritat ben establerta de l'oli d'Olesa, als peus de Montserrat, hom no sap què cal atribuir a les qualitats del terreny o a les tradicions d'una bona refinació.
»
— Pierre Vilar
Per la seva banda, el dramaturg Frederic Soler (Serafí Pitarra) va dedicar-li aquesta estrofa:
«
Per olors o per ximplesa / pot haver-n'hi amb més reclam, / més per amanir l'enciam / no hi ha com oli d'Olesa.
»
— Frederic Soler
A finals del segle xix, la meitat nord del terme municipal estava majoritàriament coberta de vinyes i oliveres. La plaga de la fil·loxera, que va arrasar les vinyes a principis del segle xx, va empènyer molts pagesos a conservar i ampliar el conreu de l'olivera Palomar. L'any 1929, l'oli d'Olesa va rebre la Medalla d'Or i el Diploma d'Honor a l'Exposició Internacional de Barcelona.
L'any 1912 es va inaugurar el Molino Aceitero Olesanés (conegut com la Premsa Nova) i el 1917 es va fundar el Sindicat Agrícola Olesanés per defensar els interessos dels petits productors davant els grans terratinents. Després de diverses transformacions administratives durant el franquisme, l'any 1994 es va crear l'actual Fundació Agrícola Olesana, que s'encarrega de la producció i la pervivència d'aquest conreu.[60]
El 2025, la Diputació de Barcelona va premiar una desena de productors de la varietat Palomar pel seu compromís amb la recuperació d'aquest cultiu autòcton.[61] L'oli d'Olesa s'ha exportat fins i tot als Estats Units.[60] El mateix any, Olesa va acollir el 1r Concurs d'Esporga d'Olivera del Parc Rural de Montserrat, un esdeveniment pioner a Catalunya.[62] Tot i que compleix els requisits per a una Denominació d'Origen, la manca de volum de producció i l'abandonament de camps a causa de l'orografia complicada en dificulten la tramitació.
La industrialització d'Olesa va estar estretament lligada a la força hidràulica del riu Llobregat i, molt especialment, al sector tèxtil, que va esdevenir el principal motor econòmic de la vila durant dècades.
Els orígens de la indústria tèxtil olesana es remunten als segles xvi i xvii, amb l'existència del gremi dels paraires que treballaven la llana, el lli i el cànem. La vertadera embranzida industrial va arribar a finals de la dècada de 1830, acabada la Primera Guerra Carlina, amb la instal·lació de l'empresa Pagès-Barceló y Compañía, que aprofitava el corrent del riu mitjançant la construcció d'un canal. Aquesta fàbrica, que va arribar a donar feina a més d'un centenar de treballadors, va propiciar el sorgiment d'altres iniciatives tèxtils a la vila. Malgrat aquesta puixança inicial, el sector va patir alts i baixos durant el segle xix a causa de la competència d'altres poblacions amb millors comunicacions i l'impacte de crisis externes com la pujada del preu del cotó durant la Guerra Civil dels Estats Units.
El segle xx va començar amb un nou impuls industrial gràcies a la millora de les comunicacions: la construcció del pont sobre el Llobregat (1915) i l'arribada de l'estació del Carrilet (1921), que facilitava l'abastiment de carbó per a les màquines de vapor. L'any 1924, Olesa ja comptava amb 24 empreses tèxtils i 465 telers. El cens de 1950 recull noms com La Industria Olesana S.A., Manufactura Textil, Textil Olesana S.A. o Paños Margarit S.A., amb plantilles que en alguns casos superaven els 600 treballadors. La propera Manufactura Sedó, tot i ser al terme d'Esparreguera, també ocupava una gran quantitat d'olesans.
Als anys trenta, el 70% de la població activa treballava al sector industrial. Tanmateix, a partir de la dècada de 1960, el sector va començar una profunda decadència. La crisi general del tèxtil a Catalunya, agreujada per la crisi del petroli de 1975, va provocar el tancament progressiu de les grans fàbriques olesanes.
El declivi del tèxtil va forçar una reconversió del teixit industrial de la vila. A finals del segle xx i principis del xxi, el buit deixat per les fàbriques tèxtils va ser ocupat gradualment per indústries dels sectors químic, metal·lúrgic i alimentari, així com per empreses de serveis. Actualment, Olesa forma part de la tercera corona industrial de Barcelona i es considera un lloc estratègic per al desenvolupament industrial gràcies a la seva bona connexió amb la capital i altres poblacions de referència. L'Ajuntament, amb el suport de la Diputació de Barcelona, promou activament la creació de sinergies empresarials i l'arribada de noves empreses a través de l'eina Olesa Industrial. El setembre de 2025, PIMEC Baix Llobregat-L'Hospitalet i l'Ajuntament van refermar el seu compromís amb el comerç de proximitat, la petita indústria i els autònoms mitjançant la signatura d'un conveni de col·laboració per afavorir el desenvolupament de les pimes i els professionals autònoms del municipi.[63][64]
Olesa de Montserrat és una vila que ha estat governada majoritàriament per forces d'esquerra des de la instauració de la democràcia municipal l'any 1979. Per al mandat 2023-2027, els grups municipals del Bloc Olesà-CUP, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Junts per Olesa van formalitzar un acord de govern tripartit. Aquest pacte incloïa una alcaldia compartida, segons la qual el republicà Jordi Parent i Beltran va exercir d'alcalde durant els dos primers anys, essent rellevat el 14 de juny de 2025 per Marc Serradó i Mestres, del Bloc Olesà-CUP, per als dos darrers anys del mandat.[65][66]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Aquesta és la relació de persones que han ostentat l'alcaldia d'Olesa de Montserrat des de la recuperació de la democràcia. Les dades històriques han estat contrastades amb les actes municipals i publicacions oficials.[67]
Joan Boada i Carreras (27 de setembre del 1722 - 4 d'agost de 1805), filòsof, teòleg i mossèn d'Olesa de Montserrat. Autor del qüestionari de Francisco de Zamora enviat a Olesa de Montserrat.
↑Hernàndez Cardona, Àngel M. Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Olesa de Montserrat:Ajuntament; Abadia de Montserrat,1997,p.19-20. ISBN 8478268499.
Estació d'Olesa de Montserrat, pertanyent a la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Ofereix serveis suburbans (S4) i de rodalia (R5, R50) cap a Barcelona i Manresa.[13]
.jpg)
