Olf de Pròixida i de Centelles
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 1425 Mallorca (Balears) |
| Governador general del Regne de Mallorca | |
| 1416 – 1425 (mort) ← Pelai Unís – Berenguer d'Oms i de Santapau → | |
| Activitat | |
| Ocupació | Uixer, camarlenc, alcaid |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Joan el Caçador, Martí l'Humà, Ferran d'Antequera i Alfons el Magnànim |
| Altres | |
| Títol | Baró |
| Parents | Olf de Pròixida, avi |
Olf de Pròixida i de Centelles († Mallorca, 1425) fou un noble valencià, baró de Llutxent i d'Almenara, alt oficial reial i governador en diversos territoris de la Corona d'Aragó a cavall dels segles xiv i xv. Serví Joan I, Martí l'Humà, Ferran I i Alfons el Magnànim.[1][2]
Orígens familiars
[modifica]Era fill de Nicolau de Pròixida i Carròs —qui també havia estat governador d'Oriola— i d'Elvira de Centelles. Pertanyia a la branca valenciana d'una família d'origen sicilià. Alhora, fou net d'Olf de Pròixida, que també havia estat governador general de Mallorca.
Ja posseïa, en temps del seu pare, les senyories d'Alcosser, Almenara, Llutxent i altres dominis menors.
Carrera i càrrecs
[modifica]El 15 de juliol de 1387 fou nomenat lloctinent de governador i alcaid d'Oriola, càrrec que el rei Joan I confirmà poc després. Uns anys més tard, el 1399, el rei Martí l'Humà li concedí l'autorització per incrementar el peatge de la barca del riu Xúquer a Alcosser; i el 1407 li vengué per 1.000 florins d'or la jurisdicció sobre els sarraïns de diversos llocs del seu senyoriu.[3]
En l'àmbit polític i militar, acompanyà l'infant Martí a Sicília i el 1395 participà en la defensa de Catània, on contribuí decisivament a trencar el setge que mantenien els rebels. Aquest episodi s'inscriu en les guerres que sacsejaren l'illa a finals del segle xiv, quan la mort de Maria de Sicília i l'entronització de Martí d'Aragó provocaren l'alçament de diverses ciutats i faccions nobiliàries, sovint amb suport genovès, contra el domini aragonès. La intervenció d'Olf de Pròixida en la defensa de Catània permeté consolidar la posició del partit aragonès i assegurà la continuïtat del govern de Martí sobre la regió.[4] Fruit d'aquesta acció, fou nomenat governador de Catània, càrrec que exercí fins al 1402.[2]
També prengué partit en les bandositats valencianes, alineant-se amb el bàndol dels Centelles enfront del dels Soler-Vilaragut.[1] La seva adhesió és explícita a les llistes dels principals partidaris dels Dies-Centelles, on apareix al costat d'altres membres de la seva família. Aquest compromís no fou només nominal: segons el Dietari del capellà d'Anfós el Magnànim, en la brega de carrer del 16 de desembre de 1405 —un dels episodis més violents de la lluita entre faccions— Olf de Pròixida resultà ferit juntament amb Bernat i Gilabert de Centelles.[5]
Durant el regnat de Martí l'Humà i de la reina Elionor d'Alburquerque, exercí com a camarlenc reial i participà a Nàpols en les negociacions matrimonials de l'infant Joan —el futur Joan II— amb Joana II.[1]
El 1415 fou designat governador general de Mallorca i, a partir de 1416, exercí plenament el càrrec fins a la seva mort el 1425. Al llarg d'aquests anys contribuí a les empreses bèl·liques d'Alfons el Magnànim el 1419 i el 1423 organitzà la defensa de l'illa davant l'amenaça d'una possible invasió genovesa i milanesa.[2]
Mort i successió
[modifica]Atorgà testament el 28 d'abril de 1422, vinculant la successió de les baronies de Llutxent i Almenara. Morí a Mallorca el 1425. No tingué descendència i designà Joan de Pròixida, el seu germà, com a successor.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Olf de Pròixida i de Centelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: =11 setembre 2025].
- 1 2 3 «Pròixida i de Centelles, Olf de -Olf II-». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 14. Palma: Promomallorca, p. 33. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Organització i defensa d'un territori fronterer: la governació d'Oriola en el segle XIV. Editorial CSIC - CSIC Press, 1990, p. 142–. ISBN 978-84-00-07074-8.
- ↑ «Martino I d'Aragona, re di Sicilia» (en italià). [Consulta: 12 setembre 2025].
- ↑ Narbona Vizcaíno, Rafael. «L'Interregne a València». A: Martí l'Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396-1410 : l'Interregne i el compromís de Casp (
PDF) (en català), 2015, p. 767-789. ISBN 978-84-9965-251-1.
