Olga Taussky-Todd

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOlga Taussky-Todd

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Olga Taussky Modifica el valor a Wikidata
30 agost 1906 Modifica el valor a Wikidata
Olomouc (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 1995 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Pasadena (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEl Toro Memorial Park, LA-33-473-1 33° 38′ 30″ N, 117° 40′ 54″ O / 33.641559°N,117.681753°O / 33.641559; -117.681753 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióBryn Mawr College (1933–1934)
Universitat de Viena (–1930) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber eine Verschärfung des Hauptidealsatzes für algebraische Zahlkörper  (1930 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiPhilipp Furtwängler Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i teoria de nombres algebraics Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Tecnològic de Califòrnia (1957–1977)
Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (1947–1955)
Laboratori Nacional de Física del Regne Unit (1943–1946)
Universitat de Londres (1937–1941)
Universitat de Göttingen (1930–1932) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHanna Neumann, Helene Shapiro, Edward Bender, Charles Hobby, Raphael Loewy, Robert C. Thompson, Fergus Gaines, Daniel Lee Davis, Donald Maurer, Frank Uhlig, Joseph A. Parker, Jr., Lorraine Foster, Philip J. Hanlon i Charles Royal Johnson Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJohn Todd (1938–) Modifica el valor a Wikidata
PareJulius David Taussky Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 116512242 Modifica el valor a Wikidata

Olga Taussky-Todd (Olomouc, 30 d'agost de 1906 - Pasadena, Califòrnia, 7 d'octubre de 1995) va ser una matemàtica austríaca d'origen jueu, que va adoptar la nacionalitat estatunidenca el 1953. Experta en teoria de nombres i teoria de matrius.[1][2]

Biografia[modifica]

Va néixer en Olomütz (actualment Olomouc) el 1905 sota l'Imperi austrohongarés (avui República Txeca), i amb tres anys, la seua família es trasllada a Viena i el 1916 s'instal·la definitivament en Linz, on el seu pare és contractat com a director en una fàbrica de vinagre.

Va estudiar matemàtica a la Universitat de Viena, i es va doctorar en teoria de nombres el 1930, sota la supervisió de Philipp Furtwängler.[3] Durant aquells anys a Viena va participar en les reunions de l'anomenat Cercle de Viena, en les quals també participava Kurt Gödel, company seu d'estudis.[3] El 1931, obté plaça d'ajudant a la Universitat de Gotinga on coneixerà l'algebrista Emmy Noether que, al costat de Gödel, influirà notablement en la seua recerca. Completa la seua formació amb un postgrau en el Bryn Mawr College de Pennsilvània (EUA, 1934-1935) i després va obtenir una beca per al Girton College de la Universitat de Cambridge. A causa del seu origen jueu, davant la pressió nazi, no va retornar a Àustria i va quedar-se a la Gran Bretanya.[3] El 1937, s'incorpora a la Universitat de Londres, on coneixerà el matemàtic John Todd amb qui es casarà el 1938. A partir d'aleshores uní al seu cognom el del seu espòs.[2][4] Tot i que van publicar junts alguns articles, es seus camp de recerca matemàtica eren diferents.[5]

Entre 1943 i 1947 treballà com a enginyera d'avions en el Laboratori Nacional de Física (NPL) de Londres. Allí, Olga Taussky va investigar sobre les vibracions produïdes en les ales dels avions supersònics (o el fenomen de l'aeroelasticitat anomenat fluttering), i va simplificar molts càlculs a través d'equacions diferencials, utilitzant matrius, especialment aplicant l'oblidat teorema de Gerschgorin.[cal citació]

El 1947 emigra amb el seu marit als Estats Units, obté la nacionalitat estatunidenca el 1953. Durant alguns anys, Taussky i Todd van ser consultors de matemàtiques de l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia dels Estats Units, que aleshores estava desenvolupant la tecnologia informàtica, i el 1955 ambdós van entrar a treballar l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques de Nova York.[3] El 1957 els van oferir sengles llocs de treball a l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Calthec): al seu marit, una càtedra i a ella, una plaça d'ajudant de recerca. Tot i lel seu estatus inferior oficialment, van permetre-li organitzar seminaris i supervisar tesis doctorals, com si fos professora. Per aquest motiu, quan el 1969 la premsa va anunciar que Caltech per primera vegada comptava en el seu professorat amb una dona, com a professora ajudant d'anglès, Taussky-Todd va sol·licitar un canvi de categoria professional; el 1971 finalment va aconseguir ser nomenada catedràtica.[5]

Va publicar més de 200 articles en àlgebra, sobre tot en teoria de nombres. Olga Taussky-Todd és una figura clau en el desenvolupament de Teoria de Matrius i de desenvolupament de la computació. Una de les seues monografies més conegudes és Many aspects of Pythagorean Triangles. Va rebre nombroses condecoracions com la Creu d'Honor d'Àustria.[6]

Olga Taussky-Todd va morir a Pasadena (Califòrnia), el 7 d'octubre de 1995.[6]

Obra[modifica]

Algunes publicacions[modifica]

  • «How I became a torchbearer for matrix theory», Am. Mathematical Monthly, vol. 95, 1988
  • «Sums of squares», Am. Mathematical Monthly, vol. 77, 1970
  • «A recurring theorem on determinants», Am. Mathematical Monthly, vol. 56, 1949

Reconeixements[modifica]

  • 1971 Premi Halmos-Ford de l'Associació Matemàtica d'Amèrica[7] pel seu article «Sums of squares»[8]
  • 1978 Condecoració d'Àustria per a la Ciència i l'Art
  • 2016 Va ser honrada amb un bust al pati de la Universitat de Viena[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ «"Olga Taussky-Todd", Biographies of Women Mathematicians». Agnes Scott College.
  2. ↑ 2,0 2,1 O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Olga Taussky-Todd» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Binder, Christa. «Taußky (seit 1938 Taussky-Todd), Olga» (en alemany). Deutsche Biographie, 2013. [Consulta: 24 setembre 2022].
  4. ↑ Olga Taussky-Todd al Mathematics Genealogy Project.
  5. ↑ 5,0 5,1 Riddle, Larry. «Biographies of Women mathematicians: Olga Taussky-Todd» (en anglès). Agnes Scott College. [Consulta: 24 setembre 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Olga Taussky-Todd. La mujer innovadora en la ciencia» (en castellà). Matesymas.es. [Consulta: 2 desembre 2016].
  7. ↑ «Paul R. Halmos - Lester R. Ford Awards» (en anglès). Mathematical Association of America. [Consulta: 24 setembre 2022].
  8. ↑ «Sums of Squares» (en anglès). Mathematical Association of America. [Consulta: 24 setembre 2022].
  9. ↑ m.b.H., STANDARD Verlagsgesellschaft «Arkadenhof der Uni Wien beherbergt nun auch Frauen-Denkmäler». derStandard.at.

Bibliografia[modifica]

  • Poole, David. 2004. Àlgebra lineal: una introducció moderna. Mèxic: Thomson.
  • Albers, Alexanderson. 1985. Mathematical people, Math. Association Am. 1985 (assaig autobiogràfic)
  • Casi, Leggett (ed.) 2005. Complexities- woman in mathematics, Princeton
  • Chandler Davis. 1997. Remembering Olga Taussky-Todd, Mathematical Intelligencer v. 19 (1) (i la contribució d'Edmund Hlawka)
  • Stadler, Friedrich. 1997. Studien zoom Wiener Kreis. Ursprung, Entwicklung und Wirkung donis Logischen Empirismus im Kontext. Frankfurt am Main: Suhrkamp. Kurzbiografie und Bibliografie von Olga Taussky-Todd: 784-796.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Olga_Taussky-Todd&oldid=33283666»