Olga de Kíiv

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOlga,
o Helena de Kíiv

Icona moderna imitant l'estil tradicional rus
Biografia
NaixementОльга, Helga, Olga Prekrasa (la Bella)
c. 890 Modifica el valor a Wikidata
Pskov (Rus de Kíev) Modifica el valor a Wikidata
Mort969 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Kíiv Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de la Dormició (Kíiv) o Església dels Dècims, va ser destruïda en 1240, reconstruïda al s. XIX i novament destruïda el 1935 
Regent Principat de Kíev, Rus de Nóvgorod, Rus de Kíev

945 – 960 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióPaganisme i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
princesa, Isapóstolos (Igual als apòstols)
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització1146 , Roma nomenat per Climent II
PelegrinatgeEsglésia de la Dormició de Kíiv, fins a 1240
Festivitat11 de juliol
IconografiaCom a reina, amb una creu a la mà; amb son fill
Patrona deBasilea (Suïssa)
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia ruríkida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSergej Dmitrijew
Ígor de Kíev (903–945), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsSviatoslav I de Kíev
 ( Ígor de Kíev)
Uleb Igorevich
 ( Ígor de Kíev) Modifica el valor a Wikidata
GermansPradslava de Kiev (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Olga (en rus: Ольга; en noruec antic: Helga), batejada com a Helena (Pskov, 879 – Kíiv, 11 de juliol del 969) era una aristòcrata varega del Rus' de Kíiv que es va casar amb Ígor de Kíiv, fill de Rurik, príncep de Kíiv, el 903. És venerada com a santa per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Biografia[modifica]

Després que el seu marit Ígor fos mort en batalla, va governar el Rus' en qualitat de regenta (945-963), en nom del seu fill Sviatoslav I. Va esmerçar esforços a venjar la mort del seu espòs, massacrant el poble drevlià, que n'havia estat el causant de la mort.

Va ser la primera sobirana de Kíev que es va convertir al cristianisme, el 957, en ocasió d'un viatge a Constantinoble;[1] en batejar-se, prengué el nom d'Helena. Va ser batejada pel patriarca de Constantinoble, Polieucte, i el seu padrí va ser l'emperador Constantí VII Porfirogènit. En tornar a Kíiv, va fer una gran difusió de la religió cristiana en tot el territori del principat, però no va poder convèncer son fill Sviatoslav perquè s'hi convertís.

Veneració[modifica]

La veneració d'Olga es va iniciar sota el regnat del seu net Vladímir I, que el 996 va fer portar-ne el cos a l'església que ell li havia dedicat. Se'n va fixar la festa l'11 de juliol, data que va ser confirmada pel concili rus el 1574.

  • Il·lustració d'un llibre rus de 1869

    Il·lustració d'un llibre rus de 1869

  • Quadre de Mikhail Nèsterov, 1892

    Quadre de Mikhail Nèsterov, 1892

  • Dibuix de Viktor Vasnetsov, 1885-1893

    Dibuix de Viktor Vasnetsov, 1885-1893

  • Ruïnes de l'església de la Dormició, on havia estat la tomba d'Olga, en un dibuix del començament del s. XIX

    Ruïnes de l'església de la Dormició, on havia estat la tomba d'Olga, en un dibuix del començament del s. XIX

Referències[modifica]

  1. ↑ «Russian Orthodox Church» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 setembre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olga de Kíiv
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Olga_de_Kíiv&oldid=32302832»