Oli del Baix Ebre-Montsià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Logotip DOP Oli del Baix Ebre-Montsià

L'Oli del Baix Ebre-Montsià és un oli d'oliva verge extra certificat amb una denominació d'origen protegida produït en municipis del Baix Ebre i del Montsià. Són olis límpids, transparents, sense vels ni turbidesa, d'un color que varia segons l'època de recol·lecció i de la situació geogràfica dins de la zona de producció des del groc-verdós al groc-daurat. Són olis molt agradables al paladar, molt gustosos i aromàtics, de sabor afruitat al principi de la campanya i lleugerament dolços quan avança aquesta. Presenten una acidesa màxima de 0,8º i un índex de peròxids màxim de 18.

Les varietats admeses són: Morruda o Morrut, Sevillenca (ambdues originàries de la zona) i Farga. La varietat predominant és la Morruda o Morrut, que ocupa aproximadament el 50% de la superfície de l'olivera de les dues comarques. La varietat Sevillenca representa entre un 30-35% de la superfície i la varietat Farga entre un 10 i un 20%.

Aquesta denominació d'origen protegida està inscrita al Registre Comunitari REGLAMENT (CE) 112/2008 de la Comissió de 6 de febrer de 2008[1]El Consell Regulador garanteix que els productes emparats per la DOP compleixen els requisits establerts en el reglament.

La presentació d'aquests olis han de ser en vasos no metàl·lics, de capacitat no superior a 5 l i han de dur una etiqueta numerada expedida pel Consell Regulador. A l'etiqueta hi ha de figurar, a més de les mencions que són obligatòries en la legislació vigent, el nom Denominació d'Origen Protegida del Baix Ebre - Montsià, el logotip de la DOP i el símbol comunitari.[2]

Zona de producció[modifica]

Els municipis que componen la zona de demarcació geogràfica de la DOP Oli del Baix Ebre - Montsià són dins de la comarca del Baix Ebre: l'Aldea, Alcover, Alfara de Carles, l'Ametlla de Mar, Ampolla, Benifallet, Camarles, Deltebre, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys, Tortosa i Xerta; i a la comarca del Montsià: Alcanar, Amposta, Freginals, La Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, La Sénia i Ulldecona.[3]

Història[modifica]

La producció d'oli a les dues comarques es remunta a l’edat antiga però va tenir una gran expansió durant els segles XVIII i XIX. Es va consolidar una important indústria mecanitzada que elaborava olis de qualitat a final del XIX. Principalment s’articulava al voltant de Tortosa, que va esdevenir així un gran mercat d’olis fins als anys 1930. Ja que es va veure afectada per diversos causes negatives. Com ara la Guerra Civil i la postguerra, la competència d’altres greixos d’origen vegetal i per les fortes gelades de l’any 1956 que van destruir moltes oliveres de la zona. La producció es va tornar a revifar arran de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea i els ajuts a la producció d’oli d’oliva que va permetre una renovació tecnològica i un increment de la quantitat i la qualitat de l’oli.[4]

Històric de la producció d'oli amb DOP Oli del Baix Ebre-Montsià:[3]

Any Producció (tn)
2008 154
2009 87
2010 92
2011 77
2012 104
2013 36

Referències[modifica]

  1. «Registre Comunitari REGLAMENT (CE) 112/2008 de la Comissió de 6 de febrer de 2008». Comissió Europea. [Consulta: 25 febrer 2016].
  2. «Oli DOP Baix Ebre- Montsià». Gastroteca. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 febrer 2016].
  3. 3,0 3,1 «Oli Baix Ebre-Montsià». Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. [Consulta: 25 febrer 2016].
  4. Contreras i Hernández, Jesús; Càceres, Juanjo; Espeitx, Elena. Grup d'Estudis Alimentaris. Els productes de la terra [text complet descarregable] (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 2003, p. 304. ISBN 8439362137. 

Enllaços externs[modifica]