Vés al contingut

Olinde Rodrigues

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOlinde Rodrigues

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1795 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1851 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Père-Lachaise 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944°N,2.394167°E / 48.861944; 2.394167
FormacióUniversitat de París
Tesi acadèmicaDe l'attraction des sphéroïdes (1815)
Director de tesiSylvestre François Lacroix
Es coneix perFórmula de Rodrigues
Quaternions
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i economia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OcupadorÉcole Polytechnique Modifica el valor a Wikidata
MovimentSaint-Simonianism (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsClaude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaRodrigues-Henriques family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeVictorine Denise Martin Modifica el valor a Wikidata
PareIsaac Rodrigues i Sara Lopes-Fonseca
GermansEugène Rodrigues
Rachel Rodrigues-Henriques
Félicité Rodrigues Henriques Modifica el valor a Wikidata

Benjamin Olinde Rodrigues (1795-1851) fou un matemàtic, banquer i reformador social francès.

Vida i Obra

[modifica]

Rodrigues va néixer en una família benestant, d'origen jueu sefardí.[1] El seu pare treballava com a agent de canvi per la família de banquers (també jueus) Fould i havia publicat un tractat de comptabilitat.[2] En néixer, va rebre el nom de Benjamin, nom que no va utilitzar mai, amb tretze anys el va reemplaçar per Olinde.[3]

No se sap del cert on va estudiar matemàtiques, però se sap que va obtenir el doctorat per la Facultat de Ciències de la universitat de París el 1816, amb un article en el que va describir el que avui es coneix com a fórmula de Rodrigues (o fórmula d'Ivory-Jacobi) dels polinomis de Legendre.[4]

Després d'això va abandonar les matemàtiques per un temps. Va treballar de financer i va fundar la Caisse Hypothécaire de la qual va ser director.[5] El 1823 va conèixer el socialista utòpic Saint-Simon i va esdevenir un entusiasta seguidor de les seves idees, fins al punt de finançar els últims anys de la vida de Saint-Simon, quan estava totalment arruïnat.[6] En morir Saint-Simon el 1825, ell mateix, juntament amb un antic alumne seu, Prosper Enfantin, i el socialista conspirador Saint-Amand Bazard, van ser els propagadors del saint-simonisme, fins al 1832 quan el grup es va disgregar per desacords ideològics.[7]

Rodrigues va publicar uns quants llibres de temes polítics i socials i diversos pamflets sobre teoria financera. També va tenir certa influència en el desenvolupament del ferrocarril a França.[8] Malgrat això, va morir completament oblidat a París el 1851.

El 1840 va publicar un article al Journal de Mathématiques Pures et Appliquées titulat Des lois géométriques qui régisent les déplacements d'un système solide dans l'espace, en al que estudiava els moviments d'un cos rígid en l'espai independentment de consideracions dinàmiques.[9] Tot i que aquest article va ser amplament ignorat, avui es considera que és la primera vegada en la que es tracten les rotacions i els quaternions.[10]

Referències

[modifica]
  1. Altmann & Ortiz, pàgina 6.
  2. Altmann & Ortiz, pàgina 10.
  3. Altmann & Ortiz, pàgina 9.
  4. Altmann, pàgina 292.
  5. Jacoud, pàgines 8 i 27.
  6. Altmann, pàgines 292-293.
  7. Jacoud, pàgina 15.
  8. Altmann, pàgina 293.
  9. Gray, pàgina 275.
  10. Altmann, pàgina 301.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Olinde Rodrigues» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)