Vés al contingut

Oliver Tambo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOliver Tambo
Imatge
(1981) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 octubre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Nkantolo (Sud-àfrica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1993 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Johannesburg (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Fort Hare
St. Martin's School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitCongrés Nacional Africà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAdelaide Tambo Modifica el valor a Wikidata
FillsOliver Tambo, Jr., Dali Tambo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Goodreads (autor): 889669 Modifica el valor a Wikidata

Oliver Reginald Tambo (Mbizana, Cap Oriental, 27 d'octubre de 1917 - Johannesburg, 24 d'abril de 1993) era un polític sud-africà, militant de la causa anti-apartheid i president del Congrés Nacional Africà (ANC).[1] Va rebre el nom Kaizana en referència al Kàiser, enemic dels Britànics, el seu nom és anglicitzat com «Oliver» quan va començar anar a l'escola.

Va estudiar dret a la Universitat de Fort Hare.[1] El 1942 en va ser exclòs per haver participat en una vaga.[2] El 1942, ensenyà ciències i matemàtiques a St. Peter, el seu antic col·legi per a negres de Johannesburg.

El 1944, amb Nelson Mandela i Walter Sisulu, va fundar la lliga dels joves de l'ANC (ANC Youth League) que proposa un nou mode de reivindicació, no basat en les peticions i les manifestacions, sinó en la desobediència civil, el boicot, la vaga i la no-col·laboració.[2]

Secretari nacional de la lliga el 1944, va ser elegit al consell executiu de l'ANC el 1948, any de la victòria del Partit Nacional a les eleccions generals i de la col·locació de l'apartheid.

El 1955, és elegit secretari general de l'ANC després de l'exili de Walter Sisulu en compliment del «Supressió of Communism Act». El 1956 va ser arrestat i jutjat durant el Judici per Traïció juntament amb 156 activistes més.[2]

El 1958, esdevé vicepresident de l'ANC. L'any 1959, Tambo va ser prohibit d'activitat pública i d'assistir a reunions durant cinc anys.[2] Va viure exiliat de 1960 a 1990 a Londres, Tanzània i Zimbàbue.[2]

Enviat a l'estranger després de la massacre de Sharpeville per mobilitzar l'oposició a l'apartheid, s'implicà en la formació del Front Unit sud-africà (South African United Front) que va aconseguir l'expulsió de Sud-àfrica de la Commonwealth el 1961.

Presidí l'ANC a l'exili durant 30 anys.[3] El 1989 va patir un ictus i va convalidar durant uns quants mesos a Estocolm.[2] Va poder tornar a Sud-àfrica el 1991 després de la legalització del partit per Frederik de Klerk.[4]

Una crisi cardíaca acaba amb la seva vida el 24 d'abril de 1993, alguns dies després de l'assassinat de Chris Hani, el seu camarada de la lluita anti-apartheid, cap del Partit Comunista de Sud-àfrica (SACP).[5]

« Oliver Tambo és molt més que un germà per a mi. Ha estat el meu millor amic i camarada durant gairebé cinquanta anys. »
— Nelson Mandela, 1985[6]

Llegat i reconeixement

[modifica]

El 2004, en una controvertida enquesta[7] de la televisió pública SABC preliminaria a una sèrie televisiva Oliver Tambo obté la 31a posició sobre la «llista dels 100 sud-africans més importants», darrere de personalitats pro-apartheid com a Hendrik Verwoerd al 19è lloc o Eugène Terreblanche al 25è.[8]

El 27 d'octubre de 2006, l'Aeroport internacional de Johannesburg, que havia portat el nom de Jan Smuts de 1952 a 1995, va ser rebatejat com «O.R. Tambo International Airport». Aquesta decisió, es va fer en resposta a una llarga polèmica i va ser percebuda pels opositors un repte per a l'argument utilitzat el 1995 pel govern de no donar més que noms de llocs geogràfics als aeroports sud-africans.

  • 1991: rector a la Universitat de Fort Hare el 1991[2]
  • 2012 (posthum): Orde de Mapungubwe, platina[9]

Adelaide Frances Tshukudu

[modifica]

Son esposa, Adelaide Frances Tshukudu (1929-2007), més coneguda com a Adelaïde Tambo, va morir a l'edat de 77 anys l'1 de febrer de 2007.[10] Militant des de l'adolescència, havia passat prop de 30 anys exiliada a Londres al costat del seu marit abans d'entrar a Sud-àfrica el 1990.[11]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Lotha, Gloria; Young, Grace; et alii. «Oliver Tambo | South African Anti-Apartheid Activist & ANC Leader» (en anglès). Eencyclopædia Britannica, 20-04-2025. [Consulta: 9 juny 2025].
  2. 1 2 3 4 5 6 7 «Oliver Tambo Papers [Arxiu d'Oliver Tambo]» (en anglès). University of Connecticut Library. [Consulta: 9 juny 2025].
  3. ↑ Partal, Vicent «Els dirigents antiracistes sud-aficans: Cares contra l'horror». El Temps, 30 kuny 1986, p. 15.
  4. ↑ «African National Congress». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  5. ↑ Mandela, Nelson ««No estic preparat per vendre el dret de naixement d'un poble a ser lliure»Nelson MandelaLíder polític sud-africà contra l'apartheid»». Eines, Tardor 2010.
  6. ↑ Mandela, Nelson ««No estic preparat per vendre el dret de naixement d'un poble a ser lliure»Nelson MandelaLíder polític sud-africà contra l'apartheid»». Eines, Tardor 2010.
  7. ↑ «'Great South Africans' show axed» (en anglès). BBC News, 15-10-2004.
  8. ↑ Campbell, Carol. Great South Africans: The Great Debate (en anglès). Londres: Penguin Books, 2004, p. 240. ISBN 978-0-14-302461-3.
  9. ↑ «Oliver Reginald Kaizana “OR” Tambo (Posthumous)» (en anglès). The Presidency of the Republic of South Africa. Arxivat de l'original el 2025-04-30. [Consulta: 9 juny 2025].
  10. ↑ Eugenia and Adelaide. Routledge, 2019-05-28, p. 1–57. ISBN 978-0-429-05454-9.
  11. ↑ «Adelaide Frances Tambo» (en anglès). South Africa History Online. Tambo Foundation. [Consulta: 9 juny 2025].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oliver Tambo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oliver_Tambo&oldid=36673995»