Oliver de Paderborn

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOliver de Paderborn
Biografia
Naixement dècada del 1170 (Gregorià)
Alemanya
Mort 11 setembre 1227 (Gregorià) (47/57 anys)
Otranto
  Cardenal-bisbe bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

28 setembre 1225 – 11 setembre 1227
← Aldobrandino Caetani TradueixJoan d'Abbeville →
  Bisbe Arquebisbat de Paderborn

23 març 1223 – 28 setembre 1225
← Bernhard III. von Oesede TradueixWilbrand van Oldenburg →
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 

Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Teòleg, historiador i sacerdot catòlic
Modifica les dades a Wikidata

Oliver de Paderborn, també anomenat Thomas Olivier, Olivier de Colònia, (c.1170-11 de setembre del 1227) fou un cardenal alemany de l'Església Catòlica, nomenat pel papa Honori III, que predicà la cinquena croada. Home culte i savi, escriví sobre les croades, i es feu famós per la màquina de setge que inventà.

Biografia[modifica]

Hi ha poques dades sobre els primers anys de la seva vida, podria haver nascut a Westfàlia o a Frísia vers l'any 1170. Oliver estudià Teologia i la seva habilitat per aprendre llengües li feu possible obtenir coneixements de Física i Matemàtiques, aprenent pel seu compte amb la lectura de tot tipus de llibres. Fou canonge a Paderborn des del 1196 on també fou professor i després exercí a Colònia. Vers el 1205 fou també secretari de l'arquebisbe Bruno IV de Colònia. El papa Innocenci III li assignà l'església d'Épernay el 1213. Oliver predicà la cinquena croada a Flandes, en la diòcesi d'Utrecht, també a Frísia i per Renània i aconseguí reclutar cinquanta mil soldats. Acompanyà l'expedició croada que el 1219 capturà Damieta, ciutat del delta del Nil, gràcies a una màquina inventada per ell. El setge fou dur i Andreu d'Hongria volia tornar al seu país, però la intervenció d'Oliver fou fonamental per fer-lo quedar a Egipte. La impaciència del legat en aquesta expedició, Pelagio Galvani, només feia que crispar els nervis dels croats, cosa que Oliver s'encarregà d'apaivagar. Quan finalment els croats marxaren d'Egipte el 1121, ell es quedà fins al setembre o l'octubre del 1122, predicant l'evangeli entre els musulmans, per veure si els podia convertir a la fe cristiana.

Oliver fou nomenat bisbe de Paderborn el 1223, diòcesi que abandonà quan fou nomenat cardenal pel papa Honori III el 28 de setembre del 1225, pel bisbat de Sabina. No participà en l'elecció papal de l'any 1227 en la qual fou escollit Gregori IX. Fou legat i estigué al servei de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, al qual havia d'acompanyar a Terra Santa, però morí abans, mentre estava a Òtranto, a causa d'una epidèmia que va afectar a les tropes croades.

Escriví en llatí Història de Damieta i Història dels reis de Terra Santa. La Crònica dels fets dels prínceps de Francònia, Tubingia i Lotaríngia, no és obra seva encara que de vegades se li ha atribuït.

Referències[modifica]

  • Weise, Erich. Der Kölner Domscholaster Oliver und die Anfänge des Deutschen Ordens in Preußen, 1960. 
  • Brandt, Hans J.; Hengst, Karl. Die Bischöfe und Erzbischöfe von Paderborn, 1984, p. 117-120. ISBN 3-87088-381-2. 
  • Giese, Wolfgang. « Oliver von Paderborn.». A: Neue Deutsche Biographie (NDB). volum 19. Berlín: Duncker & Humblot, 1999, p.  522. ISBN ISBN 3-428-00200-8.