Olivo e Pasquale

Olivo e Pasquale

Forma musical	òpera
Compositor	Gaetano Donizetti
Llibretista	Jacopo Ferretti
Llengua	italià
Data de publicació	segle XIX
Gènere	opera buffa i òpera
Parts	2 actes
País d'origen	Itàlia
Estrena
Estrena	7 de gener de 1827
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	1829, Teatre de la Santa Creu (estrena a Espanya)

Olivo e Pasquale és una òpera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Jacopo Ferretti, basat en una obra de Simeone Antonio Sografi. S'estrenà al Teatro Valle de Roma el 7 de gener de 1827.

Composició i recepció

Després de passar un període molt intens a Nàpols, marcat pel revival dAlahor in Granata i la composició dElvida i Gabriella di Vergy, Donizetti va marxar el 31 d'agost de 1826 cap a Roma, on va signar un contracte amb l'empresari teatral Aniceto Pistoni per a la composició d'una òpera bufa per al Teatro Valle durant la següent temporada de carnaval. Donizetti es va posar a treballar i, el 30 de setembre, va escriure a Simon Mayr que havia esbossat completament (és a dir, sense orquestració) el primer acte i la meitat del segon.

Llibret de Donizetti

La nova òpera es va representar el 7 de gener de 1827: va ser rebuda amb força fredor per la incompetència de la prima donna, Emilia Bonini, i també pel fet que, atès el baix nivell del repartiment posat a disposició del compositor pel Teatro Valle, Donizetti s'havia vist obligat a confiar el paper del jove amant Camillo a un músic. és a dir, una contralto donna en travesti, que estava força fora de moda en l'òpera còmica. Fins i tot el mediocre llibret de Jacopo Ferretti, construït a partir de la comèdia homònima d'Antonio Simone Sografi (Venècia, 1794), en la qual s'inseria un episodi extret d'una altra òpera del mateix autor, va ser en part responsable. No obstant això, l'obra va tenir força èxit, encara que només fos en termes d'estima, perquè va romandre en el cartell fins al 5 de febrer.

Quan, durant el mateix any, Donizetti va modificar la partitura de l'òpera per a la reposició a Nàpols al Teatro Nuovo, de la qual mentrestant s'havia convertit en director musical, va traslladar el paper de Camillo per a tenor.

En qualsevol cas, Olivo i Pasquale van aconseguir un cert èxit: es va representar amb certa freqüència fins al 1869 en nombrosos teatres italians com el Teatro della Canobbiana de Milà el 19 de juny de 1830 i el Teatro Regio de Parma el 5 de gener de 1831, a Anglaterra (Londres, 1832), Espanya (Barcelona, 1833), França (Bastia), 1833; Niça, 1839), Portugal (Teatro Nacional de São Carlos a Lisboa, 10 de juny de 1836), Alemanya (Berlín, 1845), Àustria (Viena, 1836 en alemany, 1847 en italià) i el 26 de desembre de 1842 al Teatro degli Avvalorati de Livorno. El primer revival de l'òpera al segle XX va tenir lloc el 1980 a Barga (Toscana), sota la direcció de Bruno Rigacci.

Rols

Real Teatro San Carlo de Nàpols. La façana de la Via San Carlo.

Paper	Intèrprets de l'estrena del 7 de gener de 1827 Roma, Teatro Valle	Intèrprets de la represa de l'1 de setembre de 1827 Nàpols, Teatro Nuovo (Versió revisada el 1827)
Olivo	Domenico Cosselli baríton	Vincenzo Galli baríton
Pasquale	Giuseppe Frezzolini baix	Gennaro Luzio baix
Isabella, filla d'Olivo	Emilia Bonini soprano	Annetta Fischer soprano
Camillo, aprenent de comerciant	Anna Scudellari-Cosselli contralt	Francesco Regoli tenor
Matilde, La minyona d'Isabella	Agnese Loyselet mezzosoprano	Francesca Checcherini mezzo-soprano
Monsieur Le Bross, comerciant de Cadis	Giovanni Battista Verger tenor	Sr. Manzi tenor
Columella, pobre cavaller, viatger	Luigi Garofolo basso buffo	Sr. de Nicola basso buffo
Diego, servidor al servei dels dos germans	Stanislao Pro baríton	Giuseppe Papi baríton
Cerfs, joves botiguers, mariners.

Argument

L'acció té lloc a Lisboa.

L'Olivo i en Pasquale són dos germans, tots dos comerciants lisboetes: el primer és de sang fogosa i brutal, el segon dolç i tímid. La filla de l'Olivo, Isabella, estima un jove aprenent, en Camillo, però el seu pare vol que es casi amb un ric comerciant de Cadis, en Le Bross. Isabella confessa a en Le Bross que estima algú altre, i quan ell li demana el seu nom, ella inicialment dubta a dir la veritat i fingeix que és en Columel·la, un vell vanitós i ridícul, i després revela que és en Camillo. L'Olivo, en assabentar-se que la seva filla s'atreveix a oposar-se als seus desitjos, s'enfurisma, i en Le Bross, commocionat per la seva reacció desproporcionada, es converteix en aliat d'Isabella i promet ajudar-la a casar-se amb en Camillo. Els amants amenacen amb suïcidar-se a les cinc en punt si l'Olivo no consent al seu matrimoni, però ell no els creu i es nega a cedir al xantatge. A les cinc, però, se senten trets: Pasquale es desmaia i Olivo declara que preferiria que Isabella es casés amb Camillo abans que morir. Afortunadament, l'amenaça de suïcidi no era certa i els dos apareixen a la porta. Olivo els abraça i beneeix la seva unió.

Estructura musical

Versió de Roma

• Sinfonia

Acte I

• N. 1 - Introducció Maledetto questo conto! - Spendo, e spando i miei contanti (Camillo, Matilde, Olivo, Diego, Columella, Coro)
• N. 2 - Cavatina Isabella Come vuoi che freni il pianto
• N. 3 - Terzetto Isabella, Camillo e Matilde Non sa che sia il dolor
• N. 4 - Cavatina Pasquale Bravi! Cari! Benedetti!
• N. 5 - Cor i Cavatina Bross Dopo l'orrendo torbido nembo - Parea, che irato il vento
• N. 6 - Quartet Alto là, signor mio bello (Pasquale, Olivo, Columella, Bross)
• N. 7 - Final I Un dì gli affanni miei (Isabella, Matilde, Diego, Pasquale, Bross, Olivo, Columella, Camillo)

Acte II

• N. 8 - Duet Olivo i Pasquale Siete un asino calzato
• N. 9 - Duet Bross i Isabella Isabella! Voi scherzate?
• N. 10 - Ària Olivo Se il destino avesse scritto (Olivo, Columella)
• N. 11 - Sextet Isabella, ora la voce (Pasquale, Isabella, Olivo, Bross, Camillo, Columella)
• N. 12 - Ària Final Isabella Se palpitai d'affanno

Versió de Nàpols

• Sinfonia

Acte I

• N. 1 - Introducció Pensieroso, concentrato - Dove si vide un core - Spendo e spando i miei contanti (Matilde, Camillo, Olivo, Diego, Columella, Coro)
• N. 2 - Cavatina Isabella Come vuoi che freni il pianto
• N. 3 - Cavatina Pasquale Buone! Brave! Benedette!
• N. 4 - Cor i Cavatina Bross Dopo l'orrendo torbido nembo - Parea, che irato il vento
• N. 5 - Quartet Alto là, signor mio bello (Pasquale, Olivo, Columella, Bross)
• N. 6 - Final I Io l'ho detto, o mia signora (Matilde, Isabella, Diego, Pasquale, Bross, Olivo, Columella, Camillo, Coro)

Acte II

• N. 7 - Duet Olivo i Pasquale Siete un asino calzato
• N. 8 - Duet Bross i Isabella Isabella! Voi scherzate?
• N. 9 - Ària Camillo Che pensar, che far degg'io?
• N. 10 - Sextet Lisabetta, con tutto il fiato (Pasquale, Isabella, Olivo, Bross, Camillo, Columella)
• N. 11 - Ària Final Isabella Se palpitai d'affanno

Anàlisi

Els números memorables d'Olivo i Pasquale són el quartet per a veus masculines (tenor, baríton i dos baixos) que precedeix el primer canvi d'escena a l'acte I, i el duet entre Isabella i l'indulgent Le Bross (més o menys el Dr. Malatesta de la trama), "Isabella, voi scherzote?", a l'acte II. Al quartet, Le Bross, un ric comerciant de Cadis, es presenta, mentre que el brusc pare d'Isabella, Olivo, i el seu afable germà Pasquale presumeixen de l'educació gelosament guardada de la noia, i l'intrigant Columel·la afegeix els seus comentaris; la música, inspirada en tipus de personatges oposats, està hàbilment arranjada, i la interacció de les línies superposades evoca una autèntica hilaritat. Al duet de l'acte II, Isabella confessa a Le Bross que estima Camillo i aconsegueix que ell l'ajudi a persuadir el seu pare i el seu oncle de la sinceritat dels seus sentiments. La situació conté aquells elements patètics que podrien induir Donizetti a compondre música imbuïda d'emoció autèntica" (William Ashbrook).

Discografia

Any	Casting (Olivo, Pasquale, Isabella, Camillo, Le Bross)	Director	Segell
1980 (versió de Roma)	Mario Chiappi, Gastone Sarti, Eva Czapó, Benedetta Pecchioli, Mario Bolognesi	Bruno Rigacci	Nuova Era
(versió de Roma)	John Del Carlo, Gastone Sarti, Estelle Maria Gibbs, Sabrina Bizzo, Giovanni Mastino	Bruno Rigacci	Bongiovanni
2016 (versió de Nàpols)	Bruno Taddia, Filippo Morace, Laura Giordano, Pietro Adaini, Matteo Macchioni	Federico Maria Sardelli	Dynamic

Bibliografia

• William Ashbrook, Donizetti. La vita, EDT, 1986.
• Id., Donizetti. Le opere, EDT, 1987.
• T. G. Waidelich, 'in dem Vaterlande der Haydn, der Mozarte und so vieler andern berühmten Componisten'. Ein unbekannter Brief Gaetano Donizettis betreffend den Vertrieb seiner Opera * buffa Olivo e Pasquale in Deutschland, in: Semantische Inseln – Musikalisches Festland für Tibor Kneif zum 65. Geburtstag, Hamburg 1997, p. 57–62.

Enllaços externs

• Informació sobre l'òpera,[1]