Oltu
| Tipus | vila | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Turquia | |||
| Província | Província d'Erzurum | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 30.966 (2018) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.275 m | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
Oltu (armeni: Ողթիկ, Voght'ik; georgià: ოლთისი, Oltisi; rus: Олти, Olti) és una ciutat i un districte de la província d'Erzurum a la regió d'Anatòlia Oriental de Turquia. L'alcalde és İAdem Çelebi (AKP). La població era de 21.225 habitants segons el cens del 2022.[1].Té una superfície de 1.442 km².
Història
[modifica]Olti (Ulti o Ultiq) fou una ciutat del Taik, capital del districte de Bulkha. Domini d'una branca dels Bagratuní al segle ix, fou ocupada per l'emperador Basili II el 1001.[2] A la mort de Bagrat III l'unificador d'Abkhàzia el 1014, el seu fill Jordi I de Geòrgia havia d'entregar a l'Imperi Romà d'Orient, segons conveni, els districtes d'Ardahan, Kol i alguns altres dominis de Djavakhètia i Shavshètia, donats en feu vitalici al pare (junt amb el títol de curopalata) però es va negar a entregar-los i va envair Taik i Bassèn, apoderant-se d'Olti. Basili va enviar un exèrcit (vers finals del 1015 o el 1016) que fou derrotat a Olti. A la primavera del 1021 Basili II va atacar Jordi I de Geòrgia que va defugir el combat. Jordi va fer incendiar Olti i es va retirar al nord però fou atrapat i va haver de combatre prop del llac Palakatsis (Tshaldir-gol), a uns 100 km al nord-est, però fou derrotat i es va retirar a les seves fortaleses d'Abkhàzia. Durant el setge d'Ànion (1044-1045), els romans d'Orient van tenir Olti com a base.
Els otomans van conquerir Olti contra els georgians al segle XVII.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Oltu (Oltu, Erzurum, Turkey)». citypopulation.de. [Consulta: 22 març 2026].
- ↑ Ercan, Ayşe Beyza «THE BYZANTINE EMPIRE IN THE KINGDOM OF GEORGIA’S FOREIGN POLICY IN THE 11th CENTURY» (en english). Karadeniz Araştırmaları Enstitüsü Dergisi, 6, 11, 2020, p. 331–344. ISSN: 2458-7680.
- ↑ Alasania, Giuli «Georgia as a Transit Territory Linking Persia to Europe (the 16 th 17 th centuries)» (en anglès). Caucasus Journal of Social Sciences, 7, 1, 31-12-2014, p. 1–22. DOI: 10.62343/cjss.2014.128. ISSN: 2960-9380.
