Olvan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaOlvan
Escut d'Olvan
Escut d'Olvan
OlvanPlaça.jpg
Plaça i església d'Olvan

Localització
Localització d'Olvan.png
42° 03′ 31″ N, 1° 54′ 22″ E / 42.058611111111°N,1.9061111111111°E / 42.058611111111; 1.9061111111111
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Berguedà
Entitats de població 1
Població
Total 855 (2016)
• Densitat 24,02 hab/km²
Gentilici Olvanès, olvanesa
Malnom Badocs [1]
Geografia
Superfície 35,6 km²
Altitud 553 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Judit Carreras Tort
Indicatius
Codi postal 08611
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08144
Codi IDESCAT 081445
Altres dades

Web http://www.olvan.cat/
Modifica dades a Wikidata

Olvan és un municipi de la comarca del Berguedà.

Entitat de població Habitants 2008
Olvan 505
Cal Rosal 400

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 13 15 328 389 959 771 658 786 790
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
836 1.447 1.242 1.479 1.543 1.502 1.211 1.068 979 956
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
950 922 899 874 895 922 905 902 892 889
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Trobem el lloc i el castell d'Olvan esmentat en la dotalia o acta de consagració de l'any 905. L'església parroquial de Santa Maria fou consagrada pel bisbe d'Urgell Nantigís. Va pertànyer a la baronia de la Portella i després del 1369 va passar a formar part dels dominis de la família Pinós. Hi tingué importants drets el monestir benedictí de Sant Pere de la Portella.

En el bienni de 1806-1807, foren nomenats; Domingo Anglarill i Farreras batlle, i regidors, Raymundo Canudas i Ballaró i Josep Badia. El consistori a finals del 1805 estava representat per en Francisco Armengol i Trasserra, batlle, i els regidors eren Miquel Buscallà, Manel Boladeras, Pere Bern i Ramon Sabata.

Cultura[modifica | modifica el codi]

En aquest terme municipal es troba l'antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldaura, fundat l'any 1231, on encara s'hi pot trobar la seva església monacal.

L'església de l'Assumpció de la Mare de Déu, temple parroquial d'Olvan, amb prou feines conserva restes de l'estructura original romànica, a causa del fet que ha estat restaurada diversos cops.

Olvan celebra la festa major el primer cap de setmana d'agost. El 20 de gener s'hi celebra la festa de Sant Sebastià, com a vot de poble en agraïment a aquest sant per haver alliberat els seus habitants de la pesta durant l'edat mitjana; s'hi celebra una missa i un dinar popular a base d'arròs.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'activitat econòmica més important és l'agricultura. Hi trobem sobretot el conreu dels cereals i les patates. Hi ha algunes granges de bestiar porcí i el Centre Mundial del Ruc Català, centre dedicat a la conservació del ruc català.

Molta gent del seu terme treballava a la fàbrica de la colònia de Cal Rosal, fins que l'any 1991 va tancar les portes. Aquest mateix any, plegaren dues indústries més que es dedicaven a la filatura.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents del Berguedà. L'Albí, 2010, p.142. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olvan Modifica l'enllaç a Wikidata