Omar Khayyam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOmar Khayyam

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fa) حکیم عُمَر خَیّام نیشابوری
(ar) غیاث الدین ابو الفتح عمر بن ابراهیم خیام نیشاپوری Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) غیاث الدین ابو الفتح عمر بن ابراهیم خیام نیشاپوری Modifica el valor a Wikidata
18 maig 1048 Modifica el valor a Wikidata
Nixapur (Imperi Seljúcida) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1131 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Nixapur (Imperi Seljúcida) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMausoleu d'Omar Khayyam 36° 09′ 57″ N, 58° 49′ 20″ E / 36.165889°N,58.822281°E / 36.165889; 58.822281 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam i ateisme Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiBahmanyàr Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, matemàtiques i astronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, músic, astròleg, escriptor, filòsof, poeta, lletrista, astrònom, físic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEdat mitjana Modifica el valor a Wikidata
GènereRuba'i Modifica el valor a Wikidata
MovimentLiteratura persa, filosofia persa i Edat d'or de l'islam Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAl-Isfizari, Al-Khazini i Nizami Aruzi Samarcandí Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables

IMDB: nm1024630 Musicbrainz: 4e49f8fa-20b0-47c0-bc2c-37fe9e9e6221 Discogs: 647249 IMSLP: Category:Khayyám,_Omar Find a Grave: 12075 Project Gutenberg: 1787 Modifica el valor a Wikidata

Omar Khayyam (persa: غیاث الدین ابو الفتح عمر بن ابراهیم خیام نیشابوری, Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 10484 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa. També se l'anomena Omar al-Khayyami[1] o ‘Umar Ḫayyām (Gran Enciclopèdia Catalana).

Vida[modifica]

Tot i que algunes fonts afirmen que va néixer prop de Balkh (nord de l'actual Afganistan) on hauria passat la seva primera infantesa, sembla més probable el seu naixement i estudis a Nixapur (actual Iran).[2] on la seva família tenia un negoci de tendes de campanya.[3] En la seva educació a Nixapur va rebre influències de diferents corrents de pensament com el taoisme, la filosofia heraclítea, el budisme i l'upanixad.[4] En acabar els estudis va estar a Samarcanda, on va compondre el seu tractat d'àlgebra, i a Isfahan, on va col·laborar en la construcció de l'observatori i de les taules astronòmiques.[5] El 1074, a Isfahan, va reformar el calendari persa, establint la duració de l'any en 365,24219858156 días (una duració molt aproximada a la utilitzada actualment).[6] En morir el sultà Màlik-Xah (1092) va fer la peregrinació a La Meca i el 1095 va retornar a Nixapur on va romandre fins la seva mort, continuat la seva aventura intel·lectual en aïllament.[7]

Obra[modifica]

Khayyam és un dels escasos personatges que han passat a la història com a gran poeta i gran matemàtic alhora.[8]

És conegut, especialment fora de l'Iran, pels quartets (robaí) del llibre conegut com Els Robaiat d'Omar Khayyam (vegeu edicions en català més endavant) popularitzats des del 1859 per la traducció recreada del poeta anglès Edward FitzGerald.[9]

Les seves contribucions matemàtiques inclouen el Tractat sobre la demostració de problemes d'àlgebra (1070), en què dona un mètode geomètric per resoldre una equació de tercer grau intersecant una hipèrbola amb un cercle.[10]

També va contribuir a reformar el calendari,[11] i podria haver proposat una teoria heliocèntrica, molt anterior a la de Copèrnic. El seu llegat és patent en la quantitat de cites d'autors posteriors i en els personatges i llocs anomenats en el seu honor, incloent-hi un cràter de la Lluna i un planeta nan.

Contribucions a les matemàtiques[modifica]

En la seva obra sobre l'àlgebra, esmentada anteriorment, indica com resoldre equacions cúbiques i apunta solucions per a ordres superiors mitjançant segments i no nombres, és a dir, usant la geometria. En aquest camp va ser pioner en connectar la geometria amb l'àlgebra.[12]

També va escriure dues obres sobre els Elements de Geometria d'Euclides. En una d'elles, comentant el Llibre V, discrepa de la definició de proporcionalitat establerta per Euclides.[13] En l'altra intenta demostrar el cinquè postulat mitjançant el procediment dels angles agut, obtús i recte, cosa que el converteix en un antecedent dels quadrilàters de Saccheri o de Lambert.[14]

Va ser ell el primer que anomenà X la incògnita d'una equació, establint així la formulació clàssica d'aquestes. Escrivia "shiy" per referir-se a l'element desconegut que calia esbrinar, nom que va ser trascrit com a "xay" en castellà i d'allà es va prendre la inicial que indica incògnita.

Va reformar el calendari persa i, gràcies al seu coneixement matemàtic i a les observacions astronòmiques que va dirigir, va afinar fins al punt de tenir un error d'un dia cada 3.770 anys, molt per sobre del calendari gregorià. Aquest calendari continua vigent en l'actualitat a l'Iran.

Mausoleu d'Omar Khayyam a Nixapur.

Contribucions a les humanitats[modifica]

Tot i que existeix controversia sobre la seva autoria (alguns estudiosos han arribat a afirmar que el Rubaiyat no és seu),[15] la seva contribució més famosa és en el camp de la poesia, marcada per l'hedonisme i el coneixement dels clàssics, que instava a llegir per conrear el coneixement, enfront de determinats corrents religiosos que rebutjaven els textos grecollatins per pagans.[16] Les seves quartetes (ruba'i en àrab) han estat llegides en clau mística sufí, en les quals el vi, que apareix constantment, seria una al·legoria de la presència divina.[17] Aquest vi també s'ha interpretat com a sinònim de gaudi, en un paper similar al del déu Dionís grec. Com que els musulmans tenen prohibit l'alcohol, alguns han volgut veure en aquests versos una prova de l'ateisme o nihilisme de l'autor.[18]

Monument a Omar Khayyam a la Ciutat Universitària de Madrid.

Khayyam era, tanmateix un home creient, ja que sostenia que Déu era el fonament de l'ordre del cosmos, que havia establert les lleis que havien de ser desxifrades per l'ésser humà. Aquest Déu, però, no castigava les persones que buscaven el plaer, com sostenien els textos sagrats, sinó que era una instància abstracta i creadora. Dins la creació, distingia dos tipus d'éssers, els naturals, que tenen una existència independent en la natura, i els matemàtics, entesos com a propietats associades als primers, en la línia de la substància segona d'Aristòtil.

Traduccions al català[modifica]

Referències[modifica]

  1. A Omar Khayyam, Encyclopædia Britannica, 2007 (anglès), apareix el seu nom com a Ghiyath al-Din Abu al-Fath 'Umar ibn Ibrahim al-Nisaburi al-Khayyami (els últims dos mots difereixen de la versió d'aquest article), i enumera matemàtic abans que poeta, en parlar de la seva biografia.
  2. Boyle, 1969, p. 30.
  3. Dashti, 2011, p. ii.
  4. Vaziry, 2022, p. 4.
  5. Dashti, 2011, p. 12.
  6. Siadat i Tholen, 2021, p. 14.
  7. Loghmani, 2022, p. 8.
  8. Vaziry, 2022, p. 3.
  9. Robertson, 2018, p. 287.
  10. Mardia, 2004, p. 142-143.
  11. Solaeche Galera, 2002, p. 80.
  12. Siadat i Tholen, 2021, p. 12.
  13. Vahabzadeh, 1997, p. 247 i ss.
  14. Solaeche Galera, 2002, p. 81.
  15. Dashti, 2011, p. 20.
  16. Robertson, 2018, p. 286.
  17. Ríos Madrid, 2012, p. 2.
  18. Ríos Madrid, 2012, p. 11.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Poesia.
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Omar Khayyam» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Youschkevitch, A.P.; Rosenfeld, B.A. «Al-Khayyām» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 abril 2024].
  • «Omar Khayyam» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2007. [Consulta: 11 abril 2024].