Ombra mai fu
| Títol original | Ombra mai fu (Handel's Largo)  |
|---|---|
| Forma musical | ària |
| Àudio | Interpretació d'Enrico Caruso el 1920 |
| Tonalitat | fa major |
| Indicació de tempo | larghetto |
| Compositor | Georg Friedrich Händel |
| Llibretista | Nicolò Minato |
| Llengua | italià |
| Creació | 1738 |
| Part de | Serse |
 | |
«Ombra mai fu» és l'ària d'obertura de l'òpera de 1738 Serse, de Georg Friedrich Händel. L'òpera fou un fracàs comercial: només durà cinc actuacions a Londres després de la seva estrena. El segle xix, tanmateix, aquesta ària fou redescoberta i esdevingué una de les peces més conegudes de Händel. Händel va adaptar l'ària de la versió de Giovanni Bononcini, qui, al seu temps, va adaptar-la de la versió de Francesco Cavalli. Els tres compositors van versionar el mateix llibret de Nicolò Minato.
Originalment composta per ser cantada per un soprano castrat (i cantada en actuacions modernes de Serse per un contratenor, contralt o un mezzosoprano), sovint ha estat arranjat per altres tipus de veu i instruments, incloent solo d'orgue, solo de piano, violí i piano, i conjunt de corda, sovint sota el títol Largo de Xerxes, tot i que el tempo original és marcat larghetto. Val a dir que per bé que el pathos amb què es canta aquesta ària fa que actualment sovint es relacioni amb moments de contemplació o reflexió, Händel li va donar un toc còmic, ja que el personatge principal de l'òpera, Xerxes I de Pèrsia, la dirigeix a un plàtan d'orient.[1]
En l'òpera, l'ària és precedida per un curt recitatiu de 9 compassos, que introdueix l'escena (Frondi tenere e belle). L'ària és també curta: consta de 52 compassos i típicament dura de 3 a 4 minuts. La instrumentació és per una secció de corda: primer i segons violins, viola i baixos. La tonalitat és Fa major, el tempo és 3/4. El rang vocal C₄ a F₅ amb una tessitura de F₄ a F₅.
Lletra[modifica]
El títol significa en italià "Mai fou una ombra". Xerxes canta tot admirant l'ombra d'un plàtan d'orient després d'haver abandonat la seva promesa, Amastris.
Frondi tenere e belle |
Frondes tendres i belles |
Referències culturals[modifica]
Les interpretacions d'aquesta ària són incloses en diverses pel·lícules. Una versió plenament escenificada apareix en la pel·lícula Farinelli (1994), un biografia ficcionalitzada que relata la tormentosa relació entre Händel i el famós castrato Farinelli, encara que en realitat, els dos mai treballaren junts. La peça també apareix a Les amistats perilloses (1988), en l'italià original, i a Orgull i Prejudici (versió de televisió, 1995), la qual va utilitzar la lletra en llengua anglesa. Donada l'ambientació d'aquestes dues novel·les/pel·lícules (dècada del 1780 a França i l'Anglaterra de principis del segle xix), quan Ombra mai fu no era encara gaire coneguda, la inclusió d'aquestes interpretacions, encara que no tècnicament anacrònica, probablement no serà detectada per audiències contemporànies.
El 24 de desembre de 1906, Reginald Fessenden, un inventor canadenc i pioner radiofònic, va retransmetre el primer programa radiofònic per AM, el qual va començar amb un enregistrament de fonògraf d' "Ombra mai fu" seguit per ell mateix interpretant "Minuit, chrétiens" amb el violí i cantant el vers final. L'ària, per tant, fou la primera peça de música retransmesa per ràdio.[2][3]
Referències[modifica]
- ↑ «Serse» (en anglès). [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ Collins, Ace, [2001], Stories Behind the Best-loved Songs of Christmas, Grand Rapids, MI, Zondervan, p. 137–138.
- ↑ Early Radio History web-site quoting "Builder of Tomorrows" by Helen Fessenden, 1940, pages 153–154, Consulta: 7 desembre 2010.
Enllaços externs[modifica]
- Partitura a Choralwiki
- Ombra mai fu a aria-database.com