Vés al contingut

Ona Carbonell i Ballestero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOna Carbonell i Ballestero

(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1990 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Alçada174 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes54 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónedadora Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportnatació sincronitzada Modifica el valor a Wikidata
Participà en
8 agost 2020natació sincronitzada als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 – equips (7a)
2016natació sincronitzada als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 – duet (4a)
2012natació sincronitzada als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 – equips (3a)
2012natació sincronitzada als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 – Duet (2a) Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMax Carbonell Ballestero Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webonacarbonell90.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4834416 Facebook: OnaCarbonellOficial Twitter (X): onacarbonell Instagram: ona_carbonell Olympics.com: ona-carbonell World Aquatics: 1024644 Modifica el valor a Wikidata

Ona Carbonell i Ballestero (Barcelona, 5 de juny de 1990) és una nedadora catalana de natació sincronitzada.

Trajectòria

[modifica]

Es va iniciar en la natació als 10 anys al Club Natació Kallipolis.[1] Anteriorment havia practicat la gimnàstica rítmica.[2]

Participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012, en les dues proves olímpiques de natació sincronitzada. En la modalitat de duo, conjuntament amb Andrea Fuentes, va guanyar la medalla d'argent[2][3][4][5] i la medalla de bronze en la modalitat d'equips.

Amb la sortida d'Andrea Fuentes de l'equip nacional al 2013, Ona Carbonell va passar a ser la solista.[6] Al Mundial de Barcelona 2013, va nedar el solo lliure amb la cançó Barcelona de Freddie Mercury i Montserrat Caballé, que va sonar als JJOO de Barcelona 1992, de fons.[7] La coreografia, supervisada per la mateixa Montserrat Caballé,[8] li va servir per guanyar la medalla de bronze.[9]

2013

Respecte al duo, ha tingut diferents companyes des que Andrea Fuentes es va retirar. Ja el 2013 Marga Crespí va ser l'escollida per acompanyar-la al Campionat del Món de natació celebrat a Barcelona, en qualitat de capitana de la selecció espanyola de natació sincronitzada. El 20 de juliol obtingué la medalla de bronze en la modalitat de solo tècnic, quedant per darrere de la russa Svetlana Romàixina i la xinesa Xuechen Huang.[10][11][12] L'endemà, juntament amb Margalida Crespí, aconseguí la medalla de bronze en la modalitat de duo tècnic després de veure's superades per la parella russa i xinesa.[13][14]

El 2014 a conseqüència de l'operació de maluc de la Marga, l'Ona va nedar amb la Paula Klamburg, a l'Europeu de Berlín. Per primera vegada des que estan al pòdium en uns europeus, les espanyoles van quedar terceres, veient-se superades per les ucraïneses.

Al Mundial de Kazan 2015 l'Ona va tenir dues companyes de duo: Paula Klamburg pel duo lliure i Clara Camacho pel duo tècnic.[15] Va ser una decisió arriscada, ja que no comptava amb la Clara Camacho fins dos mesos abans de la celebració del Mundial. Les entrenadores, malgrat la difícil feina que suposava per a Ona canviar tant de parella, van pensar que era la millor opció per les capacitats tècniques que tenia Clara. Malgrat els canvis, Ona i les seves companyes van quedar cinquenes en el duo lliure i tècnic, després de tants anys penjant-se medalles en aquesta modalitat.[16]

No obstant això, Kazan va suposar, per Ona, una millora en la modalitat de solo, ja que en el solo tècnic va aconseguir la medalla de plata i va superar, doncs, la nedadora xinesa de la prova.[17] En el solo lliure, encara que no va poder arribar a la plata, va obtenir un altre bronze i es va quedar bastant a prop de la segona posició.[18]

Aquestes dues medalles van ser les úniques assolides en sincronitzada a Kazan, ja que en la modalitat d'equips i combo, van quedar cinquenes igual que al duo. L'Ona per primera vegada en la seva trajectòria, va decidir no nedar en aquestes modalitats amb la finalitat d'estar a punt per als Jocs de Río 2016, competició en la qual no va guanyar cap medalla.[19]

Al Campionat del Món de natació de 2017 va aconseguir dues plates individualment, tant en la modalitat lliure com en la tècnica. Igualava així a Gemma Mengual amb 20 medalles mundialistes.[20]

El 2018 no participà en el Campionat d'Europa de Natació de 2018.[21]

El 2019 passava a la història en convertir-se en la dona amb més medalles de la història dels mundials de natació. A Gwangju, Corea del Sud va aconseguir tres medalles, dues plates a solo tècnic i lliure i bronze liderant el seu equip en la modalitat especial.[22]

El 2021 aconseguia al Campionat d'Europa de Natació a Budapest el bronze amb el seu equip en la modalitat de rutina tècnica.[23]

Degut a les restriccions establertes pel govern japonès per a combatre la pandèmia de COVID-19 durant els Jocs Olímpics de Tòquio de 2020, celebrats el 2021, Ona Carbonell no podia alletar el seu fill durant el període de les proves esportives. Va comunicar públicament la seva decisió de no participar en els jocs fent un vídeo de denúncia per haver d'escollir entre la conciliació familiar i la competició olímpica.[24] Precisament pel seu paper en la normalització de la maternitat en les esportistes d'elit, l'any 2022 va ser inclosa en la llista de les 100 dones de la BBC.[25]

El maig de 2023 va anunciar la seva retirada de l'esport professional.

Palmarès

[modifica]
2020

Vida personal

[modifica]

Manté una relació sentimental amb l'exgimnasta Pablo Ibáñez des del 2015. Es van conèixer al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès. Per ara, no s'han casat.[28] Han tingut dos fills, en Kai i en Teo, nascuts a l'Hospital Germans Trias i Pujol tant l'un com l'altre.[29]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Guasch, Tomás. «Ona Carbonell: "El carácter español nos hace competir con rusas y chinas"» (en castellà), 17-11-2011. Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 8 agost 2012].
  2. 2,0 2,1 «Entrevista a Programa de atención al deporte de alto nivel: Ona Carbonell» (en castellà). PROAD, Ministeri d'educació, cultura i esport d'Espanya. Arxivat de l'original el 2012-10-10. [Consulta: 8 agost 2012].
  3. «El duo format per les catalanes Ona Carbonell i Andrea Fuentes supera les xineses i es penja la plata». Diari Ara, 07-08-2012. Arxivat de l'original el 2024-06-05. [Consulta: 8 agost 2012].
  4. «Plata per Ona Carbonell i Andrea Fuentes». Vilaweb, 07-08-2012. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 agost 2012].
  5. «Juegos Oímpicos: Ona Carbonell y Andrea Fuentes logran la plata en el dúo sincronizado» (en castellà). La Vanguardia, 07-08-2012. Arxivat de l'original el 2013-11-03. [Consulta: 8 agost 2012].
  6. «Mundial de Natación 2013: Ona Carbonell, a la final de solo libre» (en castellà). La Vanguardia, 22-07-2013. Arxivat de l'original el 2023-01-07. [Consulta: 7 gener 2023].
  7. Agència EFE. «Ona Carbonell aspira a todo a ritmo de Montserrat Caballé y Freddy Mercury» (en castellà). 20minutos, 12-07-2013. Arxivat de l'original el 2023-01-07. [Consulta: 7 gener 2023].
  8. «Ona Carbonell» (en castellà). Espectalium. Arxivat de l'original el 2023-01-07. [Consulta: 7 gener 2023].
  9. Agència EFE. «Mundial de natación 2013 | Natación sincronizada | Ona Carbonell, bronce en solo técnico, inaugura el medallero español» (en castellà). RTVE, 20-07-2013. Arxivat de l'original el 2023-01-07. [Consulta: 7 gener 2023].
  10. 10,0 10,1 Molina, Martí. «Ona Carbonell guanya el bronze al Mundial en la modalitat de solo tècnic». Ara.cat, 20-07-2013. Arxivat de l'original el 2013-07-26. [Consulta: 21 juliol 2013].
  11. 324cat. «Ona Carbonell s'emporta el bronze en la prova de solo tècnic de natació sincronitzada dels Mundials de Barcelona», 20-07-2013. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 9 gener 2021].
  12. «Ona Carbonell, bronze en el solo tècnic de natació sincronitzada». Beteve.cat, 20-07-2013. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 9 gener 2021].
  13. Callol, Mònica Planas. «Ona Carbonell i Marga Crespí guanyen el bronze en duo tècnic». Diari ARA, 21-07-2013. Arxivat de l'original el 2018-07-29. [Consulta: 9 gener 2021].
  14. «Ona Carbonell i Marga Crespí, bronze en el duo tècnic». Betevé.cat, 21-07-2013. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 9 gener 2021].
  15. «El equipo español afronta con optimismo el Europeo, a pesar de los cambios» (en castellà). La Información, 30-07-2014. Arxivat de l'original el 2023-01-07. [Consulta: 7 gener 2023].
  16. «Ona Carbonell i Clara Camacho, cinquenes en la ronda preliminar de duo tècnic en els Mundials de Kazan». Esport3, 26-07-2015. Arxivat de l'original el 2023-01-07. [Consulta: 7 gener 2023].
  17. «Ona Carbonell guanya la medalla de plata en solo tècnic en els Mundials de Kazan». Esport3, 25-07-2015. Arxivat de l'original el 2023-01-07. [Consulta: 7 gener 2023].
  18. «Ona Carbonell es penja el bronze en solo lliure». NacióDigital, 29-07-2015. Arxivat de l'original el 2023-01-07. [Consulta: 7 gener 2023].
  19. «Gemma Mengual i Ona Carbonell, cinquenes als Jocs de Rio». NacióDigital, 16-08-2016. Arxivat de l'original el 7 de gener 2023. [Consulta: 8 gener 2023].
  20. 20,0 20,1 «Ona Carbonell se cuelga su segunda plata en Budapest» (en castellà). La Vanguardia, 19-07-2021. Arxivat de l'original el 5 de juny 2024 [Consulta: 21 juliol 2021].
  21. Martínez, Alberto «Carbonell tampoco participará en el Europeo de Glasgow» (en castellà). AS.com, 22-07-2021. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2021 [Consulta: 21 juliol 2021].
  22. 22,0 22,1 22,2 «La natación artística se despide con Ona Carbonell convertida en leyenda y un buen papel de España» (en castellà). RTVE, 20-07-2019. Arxivat de l'original el 11 de maig 2021 [Consulta: 21 juliol 2021].
  23. 23,0 23,1 «España, bronce europeo por equipos en natación sincronizada en el regreso de Ona Carbonell» (en castellà). RTVE, 12-05-2021. Arxivat de l'original el 5 de juny 2024 [Consulta: 21 juliol 2021].
  24. «La nadadora Ona Carbonell denuncia la imposibilidad de dar el pecho a su hijo durante los Juegos Olímpicos de Tokio» (en castellà). elDiario.es, 20-07-2021. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2021 [Consulta: 21 juliol 2021].
  25. 324cat. «Ona Carbonell, entre les 100 dones de l'any de la BBC per reivindicar maternitat i esport», 06-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-14. [Consulta: 14 gener 2023].
  26. «'Barcelona' dona la quarta medalla a Carbonell». El Periódico, 24-07-2013. Arxivat de l'original el 5 de juny 2024. [Consulta: 25 juliol 2013].
  27. Molina, Martí. «Ona Carbonell i Marga Crespí milloren però no poden superar el duet xinès». Ara.cat, 26-07-2013. Arxivat de l'original el 2024-06-05. [Consulta: 26 juliol 2013].
  28. «Quién es Pablo Ibáñez, el novio de Ona Carbonell» (en castellà). 20minutos, 07-02-2022. Arxivat de l'original el 7 de gener 2023. [Consulta: 8 gener 2023].
  29. Porras, Darío. «Ona Carbonell, mare per segona vegada: el nom preciós que li han posat». El Nacional, 30-06-2022. Arxivat de l'original el 7 de gener 2023. [Consulta: 8 gener 2023].