Ona Carbonell i Ballestero

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOna Carbonell i Ballestero
Open Make Up For Ever 2013 - Ona Carbonell - 15.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1990 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada174 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEsportista Modifica el valor a Wikidata
Esportnatació sincronitzada Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2016Natació sincronitzada als Jocs Olímpics d'estiu de 2016
2012Jocs Olímpics d'estiu de 2012 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webonacarbonell90.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: OnaCarbonellOficial Twitter: onacarbonell Instagram: ona_carbonell Modifica el valor a Wikidata

Ona Carbonell i Ballestero (Barcelona, 5 de juny de 1990) és una nedadora catalana de natació sincronitzada.

Trajectòria[modifica]

Es va iniciar en la natació als 10 anys al Club Natació Kallipolis.[1] Anteriorment havia practicat la gimnàstica rítmica.[2]

Participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012, en les dues proves olímpiques de natació sincronitzada. En la modalitat de duo, conjuntament amb Andrea Fuentes, va guanyar la medalla d'argent[2][3][4][5] i la medalla de bronze en la modalitat d'equips.

Amb la sortida d'Andrea Fuentes de l'equip nacional al 2013, Ona Carbonell va passar a ser la solista. Al Mundial de Barcelona 2013, va nedar el solo lliure amb la música de Freddie Mercury, líder de la banda anglesa Queen, i Montserrat Caballé que va sonar als JJOO de Barcelona 1992. La coreografia, supervisada per la pròpia Montserrat Caballé, li va servir per guanyar la medalla de bronze.

Respecte al duo, ha tingut diferents companyes des que Andrea Fuentes es va retirar. Ja al 2013 Marga Crespí va ser l'escollida per acompanyar-la al Campionat del Món de natació celebrat a Barcelona, en qualitat de capitana de la selecció espanyola de natació sincronitzada. El 20 de juliol obtingué la medalla de bronze en la modalitat de solo tècnic, quedant per darrere de la russa Svetlana Romashina i la xinesa Xuechen Huang.[6][7][8] L'endemà, juntament amb Margalida Crespí, obtingué la medalla de bronze en la modalitat de duo tècnic després de veure's superades per la parella russa i xinesa.[9][10]

Al 2014 a conseqüència de la operació de maluc de la Marga, l'Ona va nedar amb la Paula Klamburg, a l'Europeu de Berlín. Per primera vegada des que estan al pòdium en uns europeus, les espanyoles van quedar terceres, veient-se superades per les ucraïneses.

Al Mundial de Kazan 2015 l'Ona va tenir dues companyes de duo: Paula Klamburg pel duo lliure i Clara Camacho pel duo tècnic. Va ser una decisió arriscada, ja que no comptava amb la Clara Camacho fins dos mesos abans de la celebració del Mundial. Les entrenadores, malgrat la difícil feina que suposava per a Ona canviar tant de parella, van pensar que era la millor opció per les capacitats tècniques que tenia Clara. Malgrat els canvis, Ona i les seves companyes van quedar cinquenes en el duo lliure i tècnic, després de tants anys penjant-se medalles en aquesta modalitat.

No obstant, Kazan va suposar, per Ona, una millora en la modalitat de solo, ja que en el solo tècnic va aconseguir la medalla de plata superant a la nedadora xinesa. En el solo lliure, encara que no va poder arribar a la plata, va aconseguir un altre bronze i es va quedar bastant a prop de la segona posició.

Aquestes dues medalles van ser les úniques aconseguides en sincronitzada a Kazan, ja que en la modalitat d'equips i combo, van quedar cinquenes igual que al duo. L'Ona per primera vegada en la seva trajectòria, va decidir no nedar en aquestes modalitats amb la finalitat d'estar a punt per als Jocs de Río 2016, competició en la qual no va guanyar cap medalla.

Al Campionat del Món de natació de 2017 va aconseguir dues plates individualment, tant en la modalitat lliure com en la tècnica. Igualava així a Gemma Mengual amb 20 medalles mundialistes.[11]

El 2018 no participà en el Campionat d'Europa de Natació de 2018.[12]

El 2019 passava a la història en convertir-se en la dona amb més medalles de la història dels mundials de natació. A Gwangju, Corea del Sud va aconseguir tres medalles, dues plates a solo tècnic i lliure i bronze liderant el seu equip en la modalitat especial.[13]

El 2021 aconseguia al Campionat d'Europa de Natació a Budapest el bronze amb el seu equip en la modalitat de rutina tècnica.[14]

Degut a les restriccions establertes pel govern japonès per a combatre la pandèmia de COVID-19 durant els Jocs Olímpics de Tòquio de 2020, celebrats el 2021, Ona Carbonell no podia alletar el seu fill durant el període de les proves esportives. Va comunicar públicament la seva decisió de no participar als jocs fent un vídeo de denúncia per haver d'escollir entre la conciliació familiar i la competició olímpica.[15]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Guasch, Tomás. «Ona Carbonell: "El carácter español nos hace competir con rusas y chinas"» (en castellà), 17-11-2011. [Consulta: 8 agost 2012].
  2. 2,0 2,1 «Entrevista a Programa de atención al deporte de alto nivel: Ona Carbonell» (en castellà). PROAD, Ministeri d'educació, cultura i esport d'Espanya. Arxivat de l'original el 2012-10-10. [Consulta: 8 agost 2012].
  3. «El duo format per les catalanes Ona Carbonell i Andrea Fuentes supera les xineses i es penja la plata». Diari Ara, 07-08-2012. [Consulta: 8 agost 2012].
  4. «Plata per Ona Carbonell i Andrea Fuentes». Vilaweb, 07-08-2012. [Consulta: 8 agost 2012].
  5. «Juegos Oímpicos: Ona Carbonell y Andrea Fuentes logran la plata en el dúo sincronizado» (en castellà). La Vanguardia, 07-08-2012. [Consulta: 8 agost 2012].
  6. 6,0 6,1 Molina, Martí. «Ona Carbonell guanya el bronze al Mundial en la modalitat de solo tècnic». Ara.cat, 20-07-2013. [Consulta: 21 juliol 2013].
  7. 324cat. «Ona Carbonell s'emporta el bronze en la prova de solo tècnic de natació sincronitzada dels Mundials de Barcelona», 20-07-2013. [Consulta: 9 gener 2021].
  8. «Ona Carbonell, bronze en el solo tècnic de natació sincronitzada». Beteve.cat, 20-07-2013. [Consulta: 9 gener 2021].
  9. Callol, Mònica Planas. «Ona Carbonell i Marga Crespí guanyen el bronze en duo tècnic». Diari ARA, 21-07-2013. [Consulta: 9 gener 2021].
  10. «Ona Carbonell i Marga Crespí, bronze en el duo tècnic». Betevé.cat, 21-07-2013. [Consulta: 9 gener 2021].
  11. 11,0 11,1 «Ona Carbonell se cuelga su segunda plata en Budapest» (en castellà). La Vanguardia, 19-07-2021 [Consulta: 21 juliol 2021].
  12. Martínez, Alberto «Carbonell tampoco participará en el Europeo de Glasgow» (en castellà). AS.com, 22-07-2021 [Consulta: 21 juliol 2021].
  13. 13,0 13,1 13,2 «La natación artística se despide con Ona Carbonell convertida en leyenda y un buen papel de España» (en castellà). RTVE, 20-07-2019 [Consulta: 21 juliol 2021].
  14. 14,0 14,1 «España, bronce europeo por equipos en natación sincronizada en el regreso de Ona Carbonell» (en castellà). RTVE, 12-05-2021 [Consulta: 21 juliol 2021].
  15. «La nadadora Ona Carbonell denuncia la imposibilidad de dar el pecho a su hijo durante los Juegos Olímpicos de Tokio» (en castellà). elDiario.es, 20-07-2021 [Consulta: 21 juliol 2021].
  16. «'Barcelona' dona la quarta medalla a Carbonell». El Periódico, 24-07-2013. [Consulta: 25 juliol 2013].
  17. Molina, Martí. «Ona Carbonell i Marga Crespí milloren però no poden superar el duet xinès». Ara.cat, 26-07-2013. [Consulta: 26 juliol 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ona Carbonell i Ballestero