Vés al contingut

Onofre de Reart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOnofre de Reart

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(Data de bateig: 5 novembre 1551 Modifica el valor a Wikidata)
Perpinyà Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 1622 Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Girona
19 desembre 1611 – 17 febrer 1621
← Francisco Arévalo de ZuazoPere de Montcada i de Montcada →
Bisbe de Vic
3 març 1608 –
← Francesc Robuster i SalaAntoni Gallart i Treginer →
Diòcesi: bisbat de Vic
Bisbe de Perpinyà-Elna
1r setembre 1601 – 3 març 1608
← cap valor – Antoni Gallart i Treginer →
Bisbe d'Elna
1r febrer 1599 – 1r setembre 1601
← Francesc Robuster i SalaSupressió del càrrec →
Diòcesi: bisbat d'Elna
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1599–), sacerdot catòlic (1577 (Gregorià)–), canonge Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJoan Terès i Borrull Modifica el valor a Wikidata

Onofre de Reart (Perpinyà, 1553? [1] - Perpinyà, 13 d'octubre del 1622) fou bisbe d'Elna (1599-1608), Vic (1608-1611) i Girona (1611-1621). El seu germà, Andreu de Reart, va ser burgès honorat de Perpinyà (1599), diputat pel Braç Reial a la Generalitat de Catalunya i síndic de Perpinyà.

Va ser ordenat sacerdot [1] el 5 de novembre del 1577. Fou primer canonge penitencier de la catedral de Barcelona, des d'on fou promocionat a bisbe d'Elna (30 de maig del 1599), i d'aquella església fou traslladat a la de Vic on arribà el 13 d'abril de 1608. Per la mort del bisbe Arévalo, fou promogut el 1611 a la seu de Girona, que governà fins al 1621, quan renuncià al bisbat.

Roig i Jalpí recollí que la renuncia fou deguda a l'aparició d'un ermità després que el bisbe oficiés les vespres, quan retornant amb els seus canonges al palau episcopal per la petita porta que el comunicava amb l'església, se li apropà l'ermità i li xiuxiuejà a l'orella que si no renunciava al bisbat es condemnaria. Onofre el comminà a acompanyar-lo a palau perquè es pogués explicar, però aquest s'excusà i mai més fou vist ni se'n sabé res. Des de llavors el bisbe quedà angoixat fins que resolgué que aquell ermità era en realitat un àngel enviat per Déu, cosa per la qual renuncià al bisbat i retornà a la ciutat de Perpinyà on morí.

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Bishop Onofre Reart, al web catholic-hierarchy» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2015].