Bufassa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Onopordum acanthium)
Infotaula d'ésser viuBufassa
Onopordum acanthium Modifica el valor a Wikidata

cardot gros a Castelltallat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuCynareae
GènereOnopordum
EspècieOnopordum acanthium Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

La bufassa,[1] pet d'ase[2] o cardiga[3] (Onopordum acanthium) és un card de fins a 3 m d'alçada que pertany a la família asteràcia. És originari d'Europa i Àsia occidental des de la península Ibèrica fins al Kazakhstan, i cap al nord fins al centre d'Escandinàvia, s'ha naturalitzat a molts llocs més. A Austràlia és una espècie invasora[4][5][6] És una planta biennal amb espines fortes i tiges alades.[7]

El nom científic prové del grec amb el significat d'aliment espinós dels ases.

Aquesta espècie de card és l'emblema nacional d'Escòcia des del segle xiii.

Morfologia[modifica]

Imatge detallada

És un card normalment ramificat des de la base i més o menys grisenc. Les fulles inferiors fan de 20 a 40 x 10 a 20 cm. Les flors són capítols de 25 a 50 mm de diàmetre i la corol·la és purpúria o blanquinosa. Els aquenis fan de 4 a 5 mm i els papus de 7 a 9 mm.[8]

Ecologia[modifica]

Cardassars i herbassars poc humits en sòls calcaris rics en nitrogen principalment a l'estatge montà i les contrades mediterrànies del nord prefereix les terres de clima continental. No es troba a les Illes Balears.

Les llavors germinen a la tardor o al llarg de l'any romanent en el banc de llavors del sòl com a mínim durant set anys,

Subespècies o races hibridogèniques[modifica]

  • Onopordum acanthium subsp. acanthium. A la majoria de la seva distribució.
  • Onopordum acanthium subsp. gautieri (Rouy) Franco. França i Espanya.
  • Onopordum acanthium subsp. parnassicum (Boiss. & Heldr.) Nyman. Grècia.

Referències[modifica]

  1. «bufassa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. DCVB
  3. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 7 novembre 2022].
  4. Stace, C. A. (1997). New Flora of the British Isles, second edition. Cambridge University Press ISBN 0-521-58935-5
  5. Den virtuella floran: Onopordum acanthium (en suec amb mapes)
  6. Flora Europaea: Onopordum acanthium
  7. Tutin, T. G. et al., eds. (1976). Flora Europaea vol. 4. Cambridge University Press ISBN 0521087171
  8. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1990

Bibliografia[modifica]

  • Grieve, M. 1971. A Modern Herbal: The Medicinal, Culinary, Cosmetic and economic Properties, Cultivation and Folk-Lore of Herbs, Grasses, Fungi, Shrubs & Trees with Their Modern Scientific Uses. Dover Publications, Inc., New York.
  • Mucina, L. 1989. Syntaxonomy of the Onopordum acanthium communities in temperate and continental Europe. Vegetatio 81:107-115.
  • Strong, D. 1997. ECOLOGY: Enhanced: Fear No Weevil? Science 22 August 1997: 1058-1059.
  • Tucci, G., M.C. Simeone, C. Gregori, and F. Maggini. 1994. Intergenic spacers of rRNA genes in three species of the Cynareae (Asteraceae). Plant Systematics and Evolution 190: 187-193.