Operación Fangio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaOperación Fangio
Fitxa
DireccióAlberto Lecchi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCamilo Vives (en) Tradueix i Fernando Sokolowicz Modifica el valor a Wikidata
GuióClaudia Furiati
Claudio Pustelnik
Manuel Pérez Paredes
MúsicaIván Wyszogrod
Dissenyador de soJulio Recuero
FotografiaHugo Colace Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMiguel Ángel Santa María
ProductoraHasta la Victoria S.A., El Puente Producciones i Aleph Producciones (Argentina)
ICAIC (Cuba)
El Paso Producciones i Televisión Española (Espanya)
DistribuïdorDistribution Company
Dades i xifres
País d'origenArgentina, Cuba i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narraciól'Havana Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0198874 Filmaffinity: 528658 Rottentomatoes: m/operacion_fangio Letterboxd: operacion-fangio Allmovie: v420232 TCM: 532758 TMDB.org: 122184 Modifica el valor a Wikidata

Operación Fangio és una pel·lícula de l'Argentina filmada en color dirigida per Alberto Lecchi sobre el guió de Claudia Furiati, Claudio Pustelnik i Manuel Pérez Paredes que es va estrenar el 16 de març de 2000 i que va tenir com a protagonistes a Darío Grandinetti, Laura Ramos, Ernesto Tapia, Fernando Guillén, Arturo Maly i Gustavo Salmeron.[1][2]

Sinopsi[modifica]

En 1958, membres del Moviment Revolucionari 26 de Juliol, liderat per Fidel Castro segresten amb finalitats propagandístics al quintúple campió mundial d'automobilisme Juan Manuel Fangio que havia viatjat a Cuba per a participar en el Gran Premi de Fórmula 1, impedint-li fer-ho.[3]

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

La Prensa va escriure:

« «Té un llenguatge cinematogràfic directe i està prolixament comptada, encara que manca de tensió dramàtica…Adhereix fins i tot en els seus mínims detalls al règim castrista i mostra una Cuba for export[3] »

Adolfo C. Martínez a La Nación va opinar:

« «Àgil i entretingut.»[3] »

Frank Padrón a Trabajadores (L'Havana) va escriure:

« «…el tema… es desfila entre una maldestra hilvanació de motius i una narració ben pedestre, que se sosté de la manera més maniquea en una música pletòrica de llocs comuns, més deficient que la que acompanya qualsevol episodi televisual del gènere.»[3] »

Santiago García a El Amante del Cine va opinar:

« «Un film que no té una altra pretensió que la de contar la història que ella mateixa reconstrueix… El graciós és que aquesta absència de pretensions la converteix en la millor pel·lícula de Lecchi.»[3] »

Referències[modifica]

  1. ‘Operación Fangio’, la película sobre el secuestro de un campeón del mundo, 20 Minutos, 26 de gener de 2021
  2. “Fangio, sígame que esto es un secuestro” a Página/12
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003, p. 181/2. ISBN 950-05-1525-3. 

Enllaços externs[modifica]