Operation Petticoat
![]() ![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Blake Edwards ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Robert Arthur ![]() |
Dissenyador de producció | Alexander Golitzen ![]() |
Guió | Stanley Shapiro i Maurice Richlin ![]() |
Música | Henry Mancini i David Rose ![]() |
Fotografia | Russell Harlan ![]() |
Muntatge | Ted J. Kent i Frank Gross ![]() |
Vestuari | Bill Thomas ![]() |
Productora | Universal Pictures ![]() |
Distribuïdor | Universal Pictures i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 1959 ![]() |
Durada | 124 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Color | en color ![]() |
Recaptació | 23.300.000 $ (Estats Units d'Amèrica) ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia i cinema bèl·lic ![]() |
Tema | Segona Guerra Mundial i guerra submarina ![]() |
Lloc de la narració | Filipines ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Operation Petticoat és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Blake Edwards i estrenada l'any 1959.
Argument
[modifica]Enmig de la Segona Guerra Mundial, la tripulació del submarí Sea Tiger veu alterada la seva rutina quan es veu obligada a conviure amb un grup d'infermeres de la Marina. A sobre, els tripulants es veuen obligats a submergir la nau mentre l'estaven pintant de vermell i blanc. Quan tornen a sortir a la superfície, descobreixen que es troben en el primer submarí de color rosa del món.
Crítica
[modifica]Un submarí pintat de rosa, unes quantes infermeres i la parella protagonista són els elements que va estudiar Edwards per aconseguir un dels primers grans èxits de la seva carrera. El film, superficial encara que molt efectiu com a comèdia, va ser nominat a l'Oscar al millor guió original, i, tot i competir en aquesta mateixa categoria amb Les Quatre Cents Coups i Perseguit per la mort, va ser vençuda per una altra comèdia molt menys inspirada, Pillow Talk.[1]
Repartiment
[modifica]- Cary Grant: Capità de corbeta (més tard vicealmirall) Matt T. Sherman
- Tony Curtis: Segon tinent oficial (més tard capità) Nicholas Holden
- Joan O'Brien: Infermera Dolores Crandall
- Dina Merrill: Infermera Barbara Duran
- Gene Evans: Cap de màquines Molumphry
- Dick Sargent: Ensenya Stovall
- Virginia Gregg: Infermera Edna Heywood
- Robert F. Simon: Capità J.B. Henderson
- Robert Gist: Tinent Watson
- Gavin MacLeod: Ernest Hunkle
- George Dunn: «Profeta»
- Dick Crockett: Harmon
- Madlyn Rhue: Infermera Reid
- Marion Ross: Infermera Colfax
- Clarence Lung: Sargent Ramon Gillardo
- Frankie Darro: Segon agent farmacèutic Dooley
- Tony Pastor Jr.: Fox
- Robert F. Hoy: Reiner
- Nicky Blair: Seaman Kraus
- John W. Morley: Williams
- Arthur O'Connell: Segon del cap de màquines Sam Tostin
- Alan Scott: Cap de les destruccions
Premis i nominacions
[modifica]- Nominacions
- 1960: Oscar al millor guió original per Paul King, Joseph Stone, Stanley Shapiro i Maurice Richlin
- 1960: Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
- 1960: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Cary Grant
Referències
[modifica]- ↑ «Crítica del film». La Vanguardia, 12-11-2012.