Operation Petticoat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaOperation Petticoat
Operation Petticoat poster.jpg
Fitxa
DireccióBlake Edwards
Protagonistes
Cary Grant
Tony Curtis
Dina Merrill
ProduccióRobert Arthur
Dissenyador de produccióAlexander Golitzen modifica
GuióPaul King
Joseph B. Stone
Stanley J. Shapiro
Maurice Richlin
MúsicaDavid Rose
Henry Mancini (no surt als crèdits)
FotografiaRussell Harlan
MuntatgeFrank Gross
Ted J. Kent
VestuariBill Thomas modifica
ProductoraUniversal Studios modifica
DistribuïdorUniversal International
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1959
Durada124 minuts
Idioma originalanglès
Coloren color modifica
Formatpantalla ampla modifica
Descripció
Gènerepel·lícula de comèdia i cinema bèl·lic modifica
TemaSegona Guerra Mundial i guerra submarina modifica
Lloc de la narracióFilipines modifica
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0053143 Filmaffinity: 867767 Allocine: 259 Rottentomatoes: m/operation_petticoat Allmovie: v36545 TCM: 24076 Modifica els identificadors a Wikidata

Operation Petticoat és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Blake Edwards i estrenada l'any 1959.

Argument[modifica]

Enmig de la Segona Guerra Mundial, la tripulació del submarí Sea Tiger veu alterada la seva rutina quan es veu obligada a conviure amb un grup d'infermeres de la Marina. A sobre, els tripulants es veuen obligats a submergir la nau mentre l'estaven pintant de vermell i blanc. Quan tornen a sortir a la superfície, descobreixen que es troben en el primer submarí de color rosa del món.

Crítica[modifica]

Una comèdia absurda i en el seu moment bastant irreverent, que porta el segell inconfusible del seu director, Blake Edwards. El realitzador va comptar per a l'ocasió amb dos grans noms del gènere: Cary Grant i Tony Curtis. Curiosament, la pel·lícula va ser objecte d'un remake gairebé dues dècades després, en el qual va intervenir Jamie Lee Curtis, filla d'aquest últim.

Un submarí pintat de rosa, unes quantes infermeres i la parella protagonista són els elements que va estudiar Edwards per aconseguir un dels primers grans èxits de la seva carrera. El film, superficial encara que molt efectiu com a comèdia, va ser nominat a l'Oscar al millor guió original, i, tot i competir en aquesta mateixa categoria amb Les Quatre Cents Coups i Perseguit per la mort, va ser vençuda per una altra comèdia molt menys inspirada, Pillow Talk.[1]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions

Referències[modifica]

  1. «Crítica del film». La Vanguardia, 12-11-2012.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Operation Petticoat