Opunt (Lòcrida)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Opunt[1] (En grec antic:Ὀποῦς, Ὀπόεις) fou una ciutat de la Lòcrida, capital dels locris opuntis. Era propera a la riba del golf Opunti (a uns 3 km).

La seva fundació mitològica és atribuïda a Opunt, fill de Locros i Protogènia i se suposa que a la seva rodalia van residir Deucalió i Pirra. Hi va néixer Patrocle. Homer la descriu com una de les ciutats subjectes a Àiax el Petit fill d'Oileu.

Durant l'època històrica era la capital dels locris orientals, després opuntis. Estrabó la descriu per error com capital dels locris epicnèmidis i Plini el Vell el segueix.

Els opuntis es van unir a Leònides a les Termòpiles i van enviar set vaixells a la flota grega a la batalla d'Artemísion. Però posteriorment van ser enemics d'Atenes. Després de la batalla d'Enòfita (456 aC) que va donar a Atenes el domini de Beòcia, la ciutat va caure en mans dels atenencs que es van emportar a 100 ostatges entre els més rics de la ciutat.

Durant la guerra del Peloponès persones privades de la ciutat van molestar el comerç atenenc i Atenes va fortificar l'illa d'Atalanta, a la costa Opúntia.

A la guerra entre Antígon i Cassandre, Opunt va estar al costat del darrer i fou assetjada per Ptolemeu, general d'Antígon.

Podria correspondre a la moderna Tálanda o més probablement a Kardhenítza, on queden algunes restes.

Referències[modifica]

  1. Ὀπόεις contr. οῦς = Opunt : Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015. ISBN 9788441224223. pàg. 1249