Opuntia chlorotica
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Pol·linitzat per | Halictus tripartitus |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 152366 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Tribu | Opuntieae |
| Gènere | Opuntia |
| Espècie | Opuntia chlorotica Engelm. i J.M. Bigelow |
Opuntia chlorotica és una espècie de planta fanerògama de la família dels cactus, nativa d'Amèrica del Nord als estats de Baixa Califòrnia, Sonora, Arizona, Califòrnia, Nevada, Nou Mèxic i Utah. S'han dut a terme algunes anàlisis de l'àrea que abastada prehistòricament per O. chlorotica a les muntanyes Waterman d'Arizona. Aquestes anàlisis del nucli de pol·len indiquen que aquesta espècie de cactus estava present al nord d'Arizona a finals del període glaciar de Wisconsin.[1]
És un arbust que creix en forma d'arbre i arriba a mesurar d'1 a 2 metres d'alçada. És espinós i té un diàmetre de fins a 20 cm. Els cladodis són arrodonits o àmpliament oblongs de color blau-verd-groc a verd. Les fulles mesuren fins a 6 mm de llarg. Les flors són grogues brillants que estan tenyides de vermell, de 5 a 8 cm de llarg i tenen un diàmetre de 4 a 6 cm. El fruit és carnós, gairebé esfèric o el·lipsoïdal, tenyit de color grisenc i vermellós.
Taxonomia[modifica]
Opuntia chlorotica va ser descrita per Engelm. i J.M. Bigelow i publicada a Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 3: 291–292, l'any 1856.[2]
Etimologia[modifica]
- Opuntia: nom genèric que prové del grec usat per Plini el Vell per a una planta que va créixer al voltant de la ciutat d'Opunte a Grècia.[3]
- chlorotica: epítet llatí que significa "de color verd".[4]
Sinonímia[modifica]
- Opuntia palmeri Engelm. ex J.M. Coult.[5]
Referències[modifica]
- ↑ C. Michael Hogan. 2009
- ↑ «Opuntia chlorotica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ Opuntia a Nombres Botánicos.
- ↑ chlorotica a Epítetos Botánicos
- ↑ «Opuntia chlorotica a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2017].
Bibliografia[modifica]
- Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
- Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
