Oracle de Nechung

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mirall de l'oracle oficial de l'estat de Tibet
Monestir de Nechung al Tibet
Monestir de Nechung a Dharamsala (l'Índia)

L'oracle de Nechung és l'oracle oficial de l'estat de Tibet,[1] i un dels oracles d'estat de l'antic Tibet. El mèdium era l'abat del monestir de Nechung.[2] El govern tibetà en l'exili ha recreat aquest monestir a Dharamsala (Índia), prop de la residència del XIV dalai-lama. El mèdium de Nechung té el rang de viceministre i se'l consulta almenys amb motiu de l'Any Nou tibetà.[3]

Des del 4 de setembre de 1987, el 17è Kuten és Thubten Ngodup, nascut el 1957 a Phari (Tibet). L'anterior va ser Lobsang Jigmé, mèdium des de 1945 fins al 1984, que l'any 1947 va anunciar les dificultats derivades per al Tibet per l'arribada del règim comunista a la Xina i va aconsellar l'exili del XIV dalai-lama el 1959.[4]

Història[modifica]

Orígens[modifica]

Pehar sobre un lleó
Representació de Pehar Gyalpo en el monestir Nechung, Tibet

La pràctica de l'oracle per possessió d'un esperit o una deïtat està present en les més antigues tradicions religioses tibetanes, com les Bon i Nyingma. Segons la concepció budista, la deïtat projecta el seu esperit per transferència de consciència, un dels sis ioges de Naropa, en un kuten o suport físic. Després de la possessió, el mèdium necessita un període de convalescència.[5] Els oracles han tingut un paper important en el terreny religiós, van ser consultats per recaptar consell pels governs de l'antic Tibet i l'oracle de Nechung continua sent consultat pel govern tibetà en l'exili.

La deïtat que s'expressa per l'oracle és Pehar Gyalpo, un dels esperits dominats per Padmasambhava, que el va nomenar protector del monestir de Samye.[6] Aviat aquest esperit es va establir a la zona del monestir de Nechung i a Samye va ser reemplaçat per l'esperit Tsiu Marpo.[7]

L'origen de les relacions entre Pehar (Dorje Drakden) i els dalai-lama parteix del II dalai-lama, que va visualitzar en nombroses ocasions Pehar, que va acceptar ser el seu protector i del monestir de Drépung, proper al de Nechung.[8]

Quan el 1642 el V dalai-lama es va convertí en cap de l'estat de Tibet, Dorje Drakden va passar a ser considerat el protector dels dalai-lama, del govern del Tibet i del Tibet en el seu conjunt, juntament amb la deïtat Palden Lhamo, que estava encarregada de protegir exclusivament el Tibet.[9] Quan es va construir el palau de Potala, Dorje Drakden va passar a ser el protector de l'estat i el mèdium Nechung kuten va ser el suport físic de l'oracle. Els consells de l'oracle únicament es tenen en compte com un element més a l'hora de prendre decisions. A iniciativa del V dalai-lama, el 2n regent del Tibet, Trinle Gyatso (1660-1668), es va fundar un nou monestir a Nechung i el regent Sangye Gyatso (1679-1703) el va ampliar fins al punt de prendre el nom de Nechung Dorje Drayang Ling (Nechung, 'el jardí del melodiós so del raig'), confirmant la protecció de Pehar.[10]

El monestir de Nechung va arribar a tenir 115 monjos sota el regnat del XIII dalai-lama. El Nechung Kuten tenia el rang d'abat del monestir, mentre que el Nechung Rinpoche va passar a tenir responsabilitats administratives, i tots dos eren nomenats pel govern tibetà.[11] Davant la invasió xinesa de 1959, només 9 monjos van poder exiliar-se a l'Índia i el monestir va ser destruït.[12]

Altres oracles[modifica]

Segons un article sobre els oracles tibetans publicat el 1978 pel príncep especialista en el Tibet, Pere de Grècia, a Dharamsala es trobaven exiliats quatre oracles d'alt rang, entre els quals estava el de Nechung.[13]

Vestuari i trànsit[modifica]

Durant les cerimònies oficials, el Nechung Kuten vesteix amb brocat d'or i els quatre colors que representen els diferents elements: vermell, blau, verd i groc. Sobre el pit porta un mirall circular envoltat de turqueses i ametistes, amb el mantra Dorje Drakden al centre.

El Nechung Kuten entra en èxtasi mitjançant mantres, oracions i música. Una vegada que l'èxtasi ha començat, se li col·loca sobre el cap una pesada tiara en la qual s'han fixat diverses banderes.[14] Després pren una espasa i comença a dansar; duu a terme una dansa per cada pregunta i, mentrestant, dona una resposta, que ha de ser interpretada. Quan finalitza la sessió, duu a terme una última oració i es desmaia. Pot llegir-se una descripció detallada de la cerimònia en el llibre de Heinrich Harrer Set anys al Tibet.[15]

Referències[modifica]

  1. Spencer, 2008, p. 97.
  2. Pearlman, 2002, p. 94.
  3. (anglès) Oracle de Nechung, tibet.com, Oficina del Tibet a Londres.
  4. (anglès) Les médiums, tibet.com, Oficina del Tibet a Londres.
  5. Pearlman, 2002, p. 94-95.
  6. (francès) Le médium de l'Oracle d'Etat et le monastère de Nechung[Enllaç no actiu] a la web Vie et traditions des Tibétains en exil, 13 de maig de 2010.
  7. (anglès) Christopher Paul Bell, Tsiu Marpo: The Career of a Tibetan Protector Deity Arxivat 2006-09-02 a Wayback Machine., Florida State University.
  8. Bottereau-Gardey i Deshayes, 2009, p. 106.
  9. (francès) Thubten Ngodup, opus citatum, p. 107
  10. (francès) Thubten Ngodup, opus citatum, p. 108.
  11. (francès) Thubten Ngodup, opus citatum, p. 110.
  12. (francès) Thubten Ngodup, opus citatum, p. 111.
  13. H.R.H. Prince Peter of Greece and Denmark, Tibetan Oracles, in Himalayan anthropology: the Indo-Tibetan interface (James F. Fisher ed.), World anthropology, vol. 35, Walter de Gruyter, 1978, pp. 287-298 ISBN 9027977003
  14. Pearlman, 2002, p. 96.
  15. Siete años en el Tibet, Juventud, 1983 isbn=9788426155382.

Bibliografia[modifica]

  • Thubten Ngodup: Nechung, l'oracle del Dalai Lama, Kairós, isbn 9788472457492.
  • Bottereau-Gardey, Françoise; Deshayes, Laurent. Thubten Ngodup: Nechung, l'oracle du Dalaï-lama (en francés). París: Presses de la Renaissance, 2009. ISBN 978-2-7509-0487-6. 
  • Pearlman, Ellen. Tibetan Sacred Dance: a journey into the religious and folk traditions (en anglés). Rochester, Vermont: Inner Traditions, 2002. ISBN 0892819189. 
  • (en anglès) H.R.H. Prince Peter of Greece and Denmark: Tibetan Oracles, in Himalayan anthropology: the Indus-Tibetan interface (James F. Fisher ed.), World anthropology, vol. 35, Walter de Gruyter, 1978, 567 p., pàg. 287-298, isbn 9027977003.
  • (en alemany) Birgit Zotz: Zur europäischen Wahrnehmung von Besessenheitsphänomenen und Orakelwesen in Tibet, Vienna University, 2010 .[1].
  • Spencer, Lawrence R. Lulu. The Oracle of Pan, 2008. ISBN 9780557010264. 

Enllaços externs[modifica]